dilluns, de març 10, 2008

Bipolarització? Doncs sí


Les nits electorals tenen uns rituals ineludibles que ahir es van repetir gairebé sense excepció. Els sondeigs a peu d’urna apuntaven ahir a un PSOE fregant la majoria absoluta, un extrem que l’escrutini va anar frenant progressivament situant els socialistes en 169 escons. Zapatero ha basat el seu segon triomf electoral altre cop en golejades al PP a Catalunya -rodalies Renfe, què és?- pujant de 21 a 25 diputats i Andalusia, el seu gran feu, arribant als 36 escons.

El Partit Popular ha pujat els mateixos escons que el PSOE en aquestes eleccions, però ha perdut la batalla. Dolça derrota pel PP? És un concepte que sempre l’he trobat contradictori i sovint es converteix en una derrota rotunda al cap de quatre anys perquè impedeix una regeneració. El missatge catastrofista i escorat cap a la dreta no li ha servit a Rajoy per superar Zapatero però pensen -i les imatges d’ahir davant la seu del PPho demostren- que amb 4 anys més de la mateixa recepta tornaran al poder sense canviar d’estratègia.

A les nits electorals tothom guanya, però a vegades les derrotes són indissimulables. És el cas d’Izquierda Unida, que s’enfonsa en el grup mixt i Llamazares ha anunciat que plega. CiU manté els deu escons i consolida la seva posició com a tercera força al Congrés mentre el PNB perd un diputat. Són la resistència a bipolarització que engrandeix el grup mixt a costa de deixar sense grup propi Izquierda Unida i Esquerra Republicana. Se’ls acosten èpoques complicades a aquestes dues formacions, que hauran de compartir grup amb altres petites formacions. Iés que la bipolarització, impulsada pels grans partits, i els mitjans de comunicació és la gran vencedora de la nit.

Publicat al diari Aquí el dilluns 10 de març (faltant per escrutar algunes dècimes)

1 comentari:

mossèn ha dit...

felicitats a tothom ... no hi ha res com cobrar pela llarga ... salut