dilluns, de setembre 15, 2008

Prohibit preguntar

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, vol fer una consulta popular als ciutadans i ciutadanes bascos i el Tribunal Constitucional no l’hi ho permet. Tan el Govern espanyol com el Partit Popular havien reaccionat amb una gran vehemència després de l’anunci d’Ibarretxe de fer aquesta consulta popular i, com gairebé ningú dubtava, el Constitucional ha rebutjat per unanimitat el referéndum convocat per al proper 25 d’octubre. Segons l’alt tribunal, aquestes consultes populars només es poden fer si les autoritza el govern espanyol.

Dues coses queden clares. Una és que d’Espanya plurinacional i federalisme res de res. El PP i el PSOE es poden diferenciar en algunes coses però en la concepció d’una Espanya unitària i monolítica coincideixen com dos gotes d’aigua per molt que Zapatero i altres dirigents socialistes ens vulguin vendre que si que creuen en què l’Estat Espanyol és una “nació de nacions”. Tot ha de passar per Madrid.

Però més enllà de la qüestió nacional hi ha un altre aspecte interessant que és el concepte referèndum a l’Estat Espanyol. Fa gairebé tretze anys que tinc dret a vot i només he pogut votar en dos referèndums. Un va ser sobre la Constitució Europea, que pràcticament ningú sabia que era exactament i que al final van tombar els holandesos i francesos amb un no rotund. L’altra cop va ser amb l’Estatut de Catalunya, el juny de 2006, que massa vinculant no sembla que sigui ja que el Tribunal Constitucional està a punt de passar-li el ribot i deixar-lo, com diu la dita “que ni sa mare el coneixerà”. Ens tornaran a preguntar llavors sobre aquest Estatut versió retallada?

Els que creiem en una democràcia més participativa també pensem que ens haurien de cridar molts més cops a les urnes. El Govern espanyol planeja ara canviar lleis com les de l’avortament o la que regula l’eutanàsia. No haurien de saber la nostra opinió sobre aquests temes? Els polítics sovint viuen en una mena de bombolla o ens ho volen fer creure. La gent està preocupada per l’avortament i l’eutanàsia? Els ciutadans estan amoïnats per la crisi econònica cada cop més profunda i imprevisble. Però això es una altra història.

Publicat al diari Aquí el 15 de setembre de 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Les persones que ja tenim una certa edad, que eram joves en la transició i per tant hem viscut tot el periode "democratic" espanyol ja sabem una cosa en la que estarian d'acord Franco, González, Aznar, Rajoy i Zapatero, i no es altre que la "unidad inquebrantable" del que s'anomena "España".
El reconeixement de territoris amb una clara diferenciació histórica, politica y cultural dintre l'estat espanyol, que en un moment determinat vulguin plantejar democraticament reivindicacions politiques com ara un referendum ho tenen dificil, peró no impossible.
Els tribunals que han de resoldre aquestes qüestions son escollits en base a la seva filiació politica. No cauen en sac foradat les paraules dels representants del govern que anuncian abans que el tribunal el que aquest dictaminará. Y també es cert, i aixó els preocupa, és que mai fins ara s'ha donat un contexte geopolític mes favorable a les reivindicacions nacionals tan del Pais Basc com de Catalunya. Tot dependrá de la voluntad desl ciutadans d'aquests territoris.

Anònim ha dit...

MAI PERDEREM L'INOCENCIA ELS CATALANS? EL VASCOS HU SABEN FER,PERO NOSALTRES.....TRES PARAULES ...."UN TALANTE" "ESPANYA PLURAL" I TOTS CONTENTNS. DESPRES VINGA QUEIXES, PERO NOS BAIXEM ELS PANTALONS. AQUESTA VOLTA SEGUR QUE TAMBE.....JUGANT AMB B.......