dijous, d’abril 30, 2015

Lola Galván, una segona oportunitat a la Torre


Els que han patit una malaltia important veuen la vida de forma molt diferent després de superar-la. És el cas de la Lola Galván, que fa deu anys li van diagnosticar un càncer de mama. Aquesta nova vida l’està gaudint, assaborint-la dia a dia a Torredembarra, involucrada en el Grup de Dones, el Grup de Lectura de la Biblioteca i fent el programa “Efectes secundaris” a Ona la Torre. Llegint, escrivint, actuant, fent d’àvia i xerrant molt.

 La Lola és barcelonina, una pixapins, Així es defineix ella mateixa. La Lola se sent decebuda per Barcelona, una ciutat que, segons ella, en els darrers anys ha perdut l’essència a canvi dels diners: “S’han carregat una gran ciutat, que jo adorava i ara no la suporto”. A la Torre s’hi troba molt a gust, però hi veu un greu problema de neteja i d’excrements de gos als carrers que considera que hauria de ser una prioritat de l’Ajuntament en un municipi que viu en la seva major part del turisme.

Nascuda a l’Eixample esquerra l’any 1950, el pare de la Lola Galván Real va dedicar tota la vida al tennis. Conegut com a Felico, va començar fent de recull-pilotes de al Tennis Turó als set anys per a mantenir la seva família. Als quinze va iniciar una llarga trajectòria com a jugadors i professor d’aquest esport després que un dia li veiessin qualitats jugant a tennis contra una paret del club. Com a jugador va disputar molts tornejos, inclosos internacionals i va acabar guanyant el Campionat d’Espanya.  Després de retirar-se va seguir ensenyant a jugar a tennis. Era una època que ser professional d’un esport no volia dir, ni molt menys, guanyar els diners d’avui en dia.

La Lola va estudiar fins a quart de Batxillerat i després pintura a l’Escola Massana. Sempre ha tingut una vena artística. No destacava per ser una bona estudiant i un dia,que el professor els havia encarregat de dibuixar un tauler d’escacs al carbó se’n va oblidar. Era per divendres a la tarda i li va venir de cop a la memòria dinant. Suor freda. Ho va dibuixar de pressa i corrents, secant-ho ràpid i presentant-ho just a temps. Però la sorpresa més gran la va tenir en veure qui havia convidat aquella tarda el professor a classe: un molt amic seu, Joan Miró, pintor ja llavors consagrat. I el mestre li va proposar al geni què escollís quina obra dels alumnes li agradava més. I va triar el tauler d’escacs de la Lola. Després d’una exposició amb els diferents treballs, aquesta pintura que Miró va signar va desaparèixer.

La Lola era molt inquieta i al tercer curs va deixar pintura i va començar a fer d’hostessa a la Fira de mostres. Allí li va arribar una oferta per a treballar a una agència de viatges a la plaça de la Catedral de Barcelona. Era una època en què feina no en faltava i va moure’s per diferents empreses, treballant també com a hostessa a la SEAT. Va acabar especialitzant-se en el món de les agències de viatge, un sector on va treballar fins el 2008 i que li va permetre viatjar arreu el món, a llocs on mai hi hauria anat sinó fos per feina. Va seguir progressant en la feina, va ser mare de tres fills, però el món artístic la continuava atraient i, quan ja superava els quaranta anys, va inscriure’s un curs intensiu de teatre a l’Escola de Nancy Tuñón. En acabar, la Nancy li va dir que s’hi dediqués, però les responsabilitats familiars la van tirar enrere.

Després d’un negoci frustrat al Marroc, a començaments dels 200 0 es va establir amb la seva parella a la Riera de Gaià, ja que aquest va començar a treballar a Altafulla. Ella treballava a Barcelona i dormia al Baix Gaià. El 2005 va ser quan li van diagnosticar un càncer de mama i també es va produir un trencament sentimental. Va decidir anar a viure a Torredembarra perquè necessitava el tren a prop per moure’s i no volia tornar a la capital catalana. El càncer va significar un trencament important a la seva vida. La Lola creu que el disgust i la frustració del negoci fracassat al Marroc van desembocar en la malaltia. Llavors va decidir fer un punt i a part, que la seva vida era seva i volia gaudir-la cada dia, deixant enrere les foteses quotidianes. Va començar a escriure monòlegs mentre rebia els tractaments de quimioteràpia. A partir de la seva impulsivitat, la reflexió, i la improvisació sorgien aquests textos. I també un llibre: Conversaciones con una teta.

A la Lola la podem veure la televisió i al cinema. Al culebrot de TV3 La Riera ha aparegut arrossegant una cadira de rodes o prenent alguna cosa al bar. També ha tret el cap en algunes pel·lícules i minisèries. En el film Agnosia apareix als títols de crèdit però no al metratge, ja que la seva escena com a joiera es va suprimir en el muntatge final. Però va poder rodar amb Eduardo Noriega. I somriu. Participa amb els seus monòlegs en actes privats, xerrades i presentacions de llibres, però ho fa sense preocupar-se per omplir massa la seva agenda. En aquest nou enfocament de la seva vida prefereix anar tranquil·la.


La Lola és àvia de cinc néts, d’edats entre els 9 i els 4 anys, que estan a les Planes (Vallès Occidental) i als Estats Units. Hi viatja sovint. Ella és una àvia moderna, que parla molt amb els néts, els explica històries i els vol fer volar la imaginació. Malgrat tot, és contrària a les noves tecnologies. No té ni whatsapp al mòbil. Mai surt de casa sense un llibre i quan marxa als Estats Units a veure la seva filla en pren almenys tres. Llegir, escriure, xerrar, actuar... és la seva nova vida.

Publicat al número de maig del Diari de la Torre

diumenge, d’abril 26, 2015

Deu apunts sobre les eleccions municipals de Torredembarra

Ara que ja coneixem les candidatures que es volen presentar a les eleccions municipals de Torredembarra del proper 24 de maig, analitzem algunes dades que es desprenen de la seva composició:


1. Catorze llistes és un récord a Torredembarra, superant les 11 de 2011 i a nivell català i espanyol és difícil trobar un municipi de la mida de la Torre amb tantes candidatures. Tarragona “només” en té 13, per exemple. Aquestes 14 llistes situat Torredembarra en diverses portades de diaris i han proporcionat minuts de ràdio i TV.

2. El 2011 4 de les 11 llistes que es presentaven no van superar el llindar del 5% i van quedar fora del ple. Tot apunta que, aquest any, almenys 4 o algunes més quedaran fora del ple. Dependrà de la participació. Com més  hi hagi, més pujarà el llindar del 5% -comptabilitzen els vots en blanc- i més “car” serà el regidor. Hi ha qui s’ha presentat convençut que la participació serà baixa.

3. Dues llistes tenen ex-regidors de CiU i en canvi CiU ha renovant radicalment la candidatura amb una desconeguda Anna Magrinyà al capdavant i el jove Joel Navas escalant de l’onzè  al segon lloc. Rosa Maria Guasch lidera Avui Democràcia i Daniel Masagué i Paqui Felguera ocupen els dos primers llocs de Units per Torredembarra. Recordem que Guasch va ser qui el 2007 va treballar perquè Masagué fos l’alcaldable de CiU en detriment de Pere Font. Vuit anys després tots dos estan fora de CiU i Font, en cap llista.

4. A més de Masagué i Felguera, un altre imputat lidera una altra llista, Ignasi Duran, del GIT. Tots tres van compartir govern del 2011 al 2014.

5. Els dos polítics més “veterans” que es presenten són Lluís Suñé i Montse Gassull, amb dotze anys ocupant un seient a la sala de plens . Suñé és per quart cop consecutiu cap de llista de l’Alternativa Baix Gaià i Gassull, després de tres convocatòries format part de la candidatura d’ERC, aquest cop encapçala Compromís amb Torredembarra després de la seva marxa de les files republicanes.

6.  A més de Suñé i Duran, també Eduard Rovira, en aquest cas a ERC, repeteix com a cap de llista. Dos números dos el 2011, Jordi Solé (PSC) i Núria Gómez (PP), fan el salt al primer lloc i Anna Magriñà està al capdavant de CiU després de no anar a la candidatura nacionalista el 2011.

7. El vot més esquerrà de l’espectre polític es fractura. Es presenta per primer cop a Torredembarra la CUP després de fracassar la seva integració amb Alternativa i Toni Sacristan en serà l’alcaldable. Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, amb Albert Bonet al capdavant, vola per primer cop sola a la Torre després que el PSUC formant part de l’Entesa i Unió de Progrés els dos primers mandats i posteriorment amb l’Alternativa. Recuperem Torredembarra sorgeix d’una escissió de Podem, amb Xelo Ruiz de número u i Amador Martos, alcaldable fa quatre anys de Els Verds, en segon lloc.

8.  Ciutadans té moltes opcions d’estar al proper ple si tenim en compte els resultats en les darreres convocatòries electorals. Ho fa amb Toni Cruz -ex-GIT i ex-Plataforma del Radar- com a cap de llista. Una altra formació que debut aquest any és Nueva Opción Demócrata, amb José María Muñoz com a número u.

9.   L’actual regidor Octavi Solé, que tanca la llista de CiU,és qui més cops ha format part d’una llista electoral a Torredembarra. Només ha faltat el 1999.

10. Finalment, per primer cop en la democràcia, un alcalde de Torredembarra no es presenta a les eleccions. És el cas d’Enric Grangel, que l’any 2011 va ser cap de llista del PSC i l’agost de 2014 va accedir a l’alcaldia torrenca després del cas Masagué.

dimecres, d’abril 01, 2015

De la platja de Baix a Mar a Primera Divisió

La temporada 1963-1964 dos jugadors de Torredembarra, nascuts a Baix a Mar, van formar part de la plantilla de l’Espanyol a Primera Divisió. Un era en Gerard Gatell i l’altre Joan Maria Mercadé. Gatell ja fa anys que ens va deixar, però Mercadé continua vivint al barri marítim torrenc i conserva centenars de fotos i retalls de diari que recorden el seu pas pel futbol professional durant la dècada dels seixanta i inicis dels setanta.

Joan Maria Mercadé Figuerola va néixer el juny de 1942 a Baix a Mar. A la platja del barri mariner va començar a donar els primers tocs a la pilota. Hores i hores corrent per la sorra el van dotar d’una gran condició física i els bots sovint imprevisibles de la pilota van obligar-lo a depurar la tècnica i els reflexes. Amb 15 anys, ell i els seus amics Litu Colmenero i Anselmo Pijoan se’n van anar a jugar amb el juvenil del CF Berkel Pescadores de Vilanova. Va ser el primer cop que es va federar . Al club del Garraf hi treballava un entrenador que també era scouting del Barça i va recomanar el jove mig-centre torrenc a l’entitat blaugrana, que la temporada 1958-59 el va incorporar al seu juvenil.

Al club blaugrana va estar-hi dues temporades. Continuava vivint a la Torre i pujava a Barcelona el cap de setmana. De l’hostal al camp es movien amb la moto d’en Salvador Sadurní. Amb el porter de l’Arboç hi va fer una bona amistat durant l’etapa blaugrana. L’estiu de 1960 Mercadé va canviar els colors blaugranes pels blanc-i-blaus. Hi va tenir un paper clau en Josep Valls, Coco, que va fer d’enllaç amb un directiu de l’Espanyol que es dedicava a la indústria de les perles a partir de les escates del peix i venia sovint per la Torre. Mercadé ve provar pel conjunt de Sarrià i va fitxar per l’equip amateur. Llavors si que va anar a viure a la capital catalana, en una pensió on coincidia amb altres jugadors del filial perico.

En l’Espanyol Amater va coincidir amb Gerard Gatell, també de Baix a Mar, i amb un mig volant mallorquí que després va fer carrera empresarial i política, de nom Abel Matutes. Al qui va ser ministre d‘Exteriors amb el primer govern Aznar el recorda com un bon noi i un bon futbolista. Una de les situacions estranyes que va viure al filial espanyolista va ser la transformació durant una temporada cada diumenge en el Vic, amb qui va pujar de Regional a Tercera Divisió. El club de la capital de l’Osona va “llogar” el segon equip espanyolista per ascendir de categoria.

L’estiu de 1963, Mercadé i mitja dotzena més de jugadors de l’Espanyol Amateur es van incorporar al primer equip. També arribava Tejada, del Barça. Allí va coincidir amb Gatell, que des de la temporada passada ja formava part de la plantilla. L’inici de Lliga de Mercadé, que havia estat reconvertit a extrem, va ser més que notable i el seu nom va figurar durant unes quantes jornades al més amunt de la taula de golejadors. En el seu primer partit ja va fer dos gols, en l’empat a quatre contra el Llevant.  Compartia davantera amb Tejada i un mite ja crepuscular però encara molt efectiu davant de porta com era Ladislao Kubala. A l’hongarès el recorda com una persona difícil de tractar, molt egocèntric i amb una colla de jugadors que volia que el recolzessin sempre. De tant en tant, marxava a rodar espots i no tornava. En Lazly va acabar la temporada fent de jugador-entrenador. Va ser la darrera de l’astre magiar en actiu. Però, en general, recorda un bon ambient en el vestidor blanc-i-blau.

Precisament Kubala va ser qui li va treure el córner que va permetre a Mercadé marcar l’únic gol de l’Espanyol contra el Real Madrid a Sarrià. Un dels grans moments de la seva carrera. La temporada no la va acabar amb l’Espanyol. El servei militar se li va creuar en la seva carrera i, a més, en forma de dos anys a Marina, a Cartagena. El club de Sarrià ho va aprofitar per traspassar-lo al Llevant junt amb Gatell, a canvi de Domínguez, que es va incorporar a l’Espanyol.  Havia jugat nou partits i marcat quatre gols amb l’equip barceloní.

Amb el club granota, llavors a Primera, només va jugar la Copa del rei i va ser cedit al Cartagena, a Tercera Divisió, on va marcar molts gols i a estar a punt de pujar a Segona. Al cap de dues temporades va tornar al Llevant, que llavors militava a Segona. A València va conèixer qui acabaria sent la seva dona, que era cambrera on acostumaven a dinar ell i altres jugadors del Llevant i el València, com els internacionals Paquito i Ansola. Va jugar en diversos equips de Segona i Tercera, aconseguint ser sempre el màxim golejador: Terrassa, Eldense, Jerez de la Frontera, Nàstic, Lleida. El 1973 es va casar i encara va jugar a Regional, amb el Lloret de Mar i el Sants, fins que el 1974 es va retirar i va decidir obrir un bar a Baix a Mar, “El Bodegón” amb el que havia estalviat com a futbolista professional. Reconeix que es va guanyar bé la vida, amb sou i fitxa i primes que sovint eren molt interessants, com els 10.000 euros per guanyar el Real Madrid.

S’havia tret el títol d’entrenador, però la seva experiència com a tècnic es limita a dues temporades dirigint el primer equip de la Unió Deportiva Torredembarra. Des de llavors, l’esport només l’ha viscut com a espectador, i va estar centrat en el bar fins que ja fa més d’una dècada el va llogar. És més del Barça o de l’Espanyol? Reconeix que més del conjunt blaugrana. I una mica l’Osasuna, per motius familiars.



Peu de foto: En Joan Maria Mercadé, acotxat a l’esquerra, acompanyat d’en Gerard Gatell i en Litu Colmenero. Darrera d’ell, en Josep Valls, Coco.

Publicat  al número d'abril del Diari de la Torre