tag:blogger.com,1999:blog-250926322024-03-13T12:09:42.089+01:00salvatblogAquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blogjordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.comBlogger1062125tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-37774211385006610662022-04-26T21:12:00.003+02:002022-04-26T21:12:21.894+02:00Teatres i teatrets<p><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-K_RphynIGOQ/YmhCE9-1huI/AAAAAAAAGTM/Mm_xult4a6Ef02PmFmjIGK8mHSl28fsTACNcBGAsYHQ/s6000/Vidal-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="6000" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-K_RphynIGOQ/YmhCE9-1huI/AAAAAAAAGTM/Mm_xult4a6Ef02PmFmjIGK8mHSl28fsTACNcBGAsYHQ/s320/Vidal-2.jpg" width="320" /></a></div><br />L’entrevista a l’actor, director i dramaturg Joan Maria Vidal, que podeu llegir a la pàgina 4 d’aquest trentè número del Torredembarra Actualitat, la vam fer a l’escenari del Teatre Auditori del Catllar. Com el mateix Vidal va afirmar, és una petita joia del Baix Gaià. <b>Observant les 270 butaques de la platea i el galliner, que pot completar l’aforament fins a 300 persones, només puc que donar-li la raó. I al mateix temps lamentar que a Torredembarra no tinguem un teatre com la capital del Baix Gaià es mereix i veiem com una població amb una quarta part dels habitants ens passa la mà per la cara.</b><p></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>L’espai que a Torredembarra acull els muntatges teatrals d’un format mitjà és el Casal Municipal, una sala que ha quedat desfasada i amb una acústica que deixa molt a desitjar.</b> Les alternatives són per a obres d’un format més petit. Una és Cal Maiam, un veritable bunyol, fred i impersonal, una remodelació necessària però fallida l’antic teatret de la Caixa Tarragona, on molts ens vam fer grans entre Pastorets, obres de l’escola o la catequesi i els primers mítings polítics. Tenia un caliu que Cal Maiam ha perdut.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>I també tenim la Sala del Mar, que ens recorda com els tripijocs polítics van enterrar uns quants milions d’euros en un teatre auditori que mai ha entrat en funcionament</b> i de què es va haver d’adequar a correcuita el hall per no perdre un parell de milions d’euros més de subvenció. Un espai bastant justet i incòmode on amb prou feines caben cent persones.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Tot plegat és el resultat d’una política cultural erràtica, impròpia d’una població amb llarga trajectòria teatral i cultural com Torredembarra.</b> En canvi, al Catllar, l’alcalde, Josep Maria Gavaldà, ho va tenir clar i ja als anys noranta tenien un Centre Cultural que permet una programació estable i que els grups locals estrenin els seus muntatges. El proper, aquest mes de juny<em style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">, Trampas de zorro</em>, un monòleg escrit i interpretat pel torrenc-altafullenc-catllarenc Joan Maria Vidal. Hi ha 300 butaques per omplir cada un dels dos dies!</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Article publicat al número30 del <b><a href="https://www.tdbactualitat.cat/" target="_blank">Torredembarra Actualitat</a></b></p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-11818434640048455412022-03-31T13:24:00.002+02:002022-03-31T13:24:42.375+02:00Ja som ‘Ciutat 30’!<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9LSpUKlHffImQGsMzYyded401ZaXTo8Z7J4vegpJDkVSF4L1t_OKj9gcCkpFYC8imI_cxzGhV48Ec23s_Fe-3pXUiDlIixdnM3z8xDvfrEMjLpyN46EsWoiYwZQDtjpGdgEWNTsSN5RRMUjRfZLKb1H0V_PLUUl3GTn-BlHWieCd7xfT3PA/s474/30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="356" data-original-width="474" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9LSpUKlHffImQGsMzYyded401ZaXTo8Z7J4vegpJDkVSF4L1t_OKj9gcCkpFYC8imI_cxzGhV48Ec23s_Fe-3pXUiDlIixdnM3z8xDvfrEMjLpyN46EsWoiYwZQDtjpGdgEWNTsSN5RRMUjRfZLKb1H0V_PLUUl3GTn-BlHWieCd7xfT3PA/s320/30.jpg" width="320" /></a></div><p></p></blockquote></blockquote><p style="text-align: left;"><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"><br />Aquestes darreres setmanes han aparegut en diversos punts de Torredembarra senyals de trànsit que limiten la velocitat màxima de circulació a 30 km/h. I és que Torredembarra ja som Ciutat 30! Ja no podem prémer l’accelerador en cap carrer, avinguda o altra via del municipi urbana. L’objectiu d’aquest mesura és doble: aconseguir una ciutat més segura, reduint els accidents de trànsit, i disminuir la contaminació atmosfèrica i acústica.</span></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Quan dic totes les vies són totes. Fins i tot l’antiga N-340 en el tram fins a la rotonda que enllaça amb l’actual carretera o l’antiga T-214, des del Pontet a la rotonda d’accés a l’autopista. Són trams en gran part amb aparença de carretera i circulant-hi comprovareu que ningú respecta el nou límit de velocitat. Ni vosaltres mateixos!</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">L’Ajuntament ha descartat la implantació de mesures coercitives per fer complir aquesta nova normativa. Hem de valorar aquesta renúncia, perquè un radar allí seria una manera ràpida i segura d’omplir les arques municipals. Ai! Ara m’ha vingut un déjà-vu. Des de la casa gran aposten per la pedagogia. També caldria apostar pel sentit comú i, igual que ja hem vist en altres ciutats properes, fer algunes excepcions. Ho agrairan els conductors i també els seus vehicles.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Publical al número 29 del <a href="https://www.tdbactualitat.cat/articles/opinio/2022/03/31/ja-som-ciutat-30/" target="_blank">Torredembarra Actualitat</a></p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-26360693425396005632021-05-05T13:58:00.004+02:002021-05-05T13:58:58.245+02:00És la pregunta, estúpid!<p><strong style="border: 0px; color: #373737; font-family: inherit; font-size: 15px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></strong></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong style="border: 0px; color: #373737; font-family: inherit; font-size: 15px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JVNsPjgBVnY/YJKH8lACe4I/AAAAAAAAGBw/9dF8ndTyqEQtE-hfrZIzT0RVyKUiQoyxgCLcBGAsYHQ/s1200/canyas.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-JVNsPjgBVnY/YJKH8lACe4I/AAAAAAAAGBw/9dF8ndTyqEQtE-hfrZIzT0RVyKUiQoyxgCLcBGAsYHQ/w378-h212/canyas.jpg" width="378" /></a></strong></div><strong style="border: 0px; color: #373737; font-family: inherit; font-size: 15px; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Isabel Díaz Ayuso no ha guanyat les eleccions a la Comunitat de Madrid. Ha arrasat.</strong><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 15px;"> </span><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #373737; font-size: 15px;">I aquesta victòria aclaparadora només es pot explicar perquè ha fet una gran campanya electoral i perquè els seus rivals ho han fet molt malament. Quedar-se a només 4 escons de la majoria absoluta i treure més representants a l’Assemblea de Madrid que les tres forces d’esquerra juntes és un triomf sense pal·liatius i que té efectes col·laterals immediats, com l’abandonament de la política del líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, que després de set anys en la política activa ha quedat cremat.</span><p></p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Darrera del fenomen Díaz Ayuso hi ha qui va ser portaveu del Govern de José María Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, MAR com li diuen els amics. <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Des que es va convertir en el seu cap de gabinet a inicis de 2020, MAR ha traçat una estratègia per convertir aquesta assessora de comunicació d’Esperanza Aguirre no només en una digne successora de la gran <em style="border: 0px; font-family: inherit; font-weight: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Neocon del Regne</em> sinó en una verdadera alternativa al Govern Sánchez. </strong>Temps al temps.</p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Però perquè Díaz Ayuso ha fregat la majoria absoluta i governarà novament Madrid? Molt fàcil. Per què ha imposat la seva pregunta en aquesta campanya. Us en parlava fa uns anys en aquest mateix blog: per guanyar unes eleccions no s’ha de respondre correctament la pregunta de la campanya sinó que has d’imposar la teva pregunta. I quina ha estat? <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Voleu seguir vivint en llibertat? Ha estat aquesta, però amb una versió que ha arribat més fàcilment al votant: Voleu seguir fent canyes a l’hora i al lloc que us doni la gana?</strong></p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I la política sovint és així de fàcil, de simple. Hi ha un context en el que es desenvolupa la campanya, un estat d’ànim general dels votants.<strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> I la campanya de Díaz Ayuso s’ha adaptat de forma mil·limètrica al cansament post-pandèmia i ha explotat al màxim el victimisme i la seva figura de gran antagonista de Pedro Sánchez. </strong>Com més la ridiculitzaven des de l’esquerra, més creixia el seu suport entre el votant de dreta i entre els que no tenen clar del tot que són de dretes. Vasos comunicants. I el més important: els votants l’han vist com una igual, que pensa i diu les mateixes bestieses que ells. En canvi, la distància dels madrilenys i madrilenyes amb altres candidats professors universitaris o juristes ha estat quilomètrica.</p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Mentre les forces d’esquerra intentaven parlar de serveis públics en perill, d’una sanitat i unes residències per a la tercera edat desballestades i una educació cada cop mes privatitzada, Díaz Ayuso filosofava sobre el seu concepte de llibertat, que és viure a Madrid i no trobar-te mai la teva ex-parella. <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">A les persones que mai la votarien els poden semblar afirmacions ridícules, però el que volia MAR era confirmar la OPA hostil a Ciutadans -un partit que ha passat de 25 a 0 escons en un any i està en dissolució- i a la frontera que comparteix amb el PSOE, que ha aconseguit moure-la més cap al centre.</strong> La tan esperada mobilització electoral ha acabat afavorint la dreta. Cauen els clixés. Madrid funciona diferent que el conjunt de l’Estat.</p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mxYOx1OW6L0/YJKIIwmPfBI/AAAAAAAAGB0/QWGtp7C2gIE5qBNdgbVOp6JK7If1CEGlwCLcBGAsYHQ/s1960/ayuso.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1212" data-original-width="1960" src="https://1.bp.blogspot.com/-mxYOx1OW6L0/YJKIIwmPfBI/AAAAAAAAGB0/QWGtp7C2gIE5qBNdgbVOp6JK7If1CEGlwCLcBGAsYHQ/s320/ayuso.jpg" width="320" /></a></div><br />Però la campanya de Díaz Ayuso no era tan fàcil com semblava en un inici, perquè no es podia passar de frenada i engolir part de l’electorat de VOX, potser enlluernat pel vot útil. <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Per continuar manant li calia que la formació ultradretana no baixés del 5% i es perdessin desenes de milers de vots provocant de rebot que les esquerres sumessin majoria.</strong> També ha aconseguit aquest objectiu. Fins i tot VOX ha pujat un escó i situarà el PSOE en la dicotomia de votar en contra de la investidura d’Ayuso i convertir en VOX en decisiva o abstenir-se en clau de cordó sanitari. La política certament és diabòlica.<p></p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Sobre el PSOE només podem dir que no s’ha presentat a aquestes eleccions. El cervell monclovita Ivan Redondo no ha volgut desgastar-se en una batalla que tenia perduda després del fracàs de l’Operació Illa a Catalunya i la moció amb Ciutadans a Múrcia. Un canvi de candidat només hauria permès maquillar una mica el resultat i convertir VOX en encara més decisiva. <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Redondo ha preferit presentar l’anticandidat que és Ángel Gabilondo, que, després de perdre 13 escons, ha acabat sorpassat per la presidenciable de Más Madrid, Mónica García. </strong>Potser aquesta és l’única bona notícia de l’esquerra madrilenya: el naixement d’una líder, una mena de nèmesi de Díaz Ayuso. Davant l’elitisme de l’actual presidenta, una metgessa de la sanitat pública que també és percebuda com una igual per una part de l’electorat més esquerrà.</p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I si Díaz Ayuso no en tenia prou amb el seu triomf electoral incontestable, va rematar una nit electoral històrica amb l’abandonament de la política de Pablo Iglesias, l’ase de tots els cops populars aquesta campanya. El líder d’Unidas Podemos va saber llegir que en les eleccions madrilenyes s’ho jugava el tot pel tot i va deixar la vicepresidència segona per baixar al fang electoral i aconseguir que el seu partit no quedés fora de l’assemblea. Després d’una campanya més aviat erràtica, Iglesias ha assolit aquest objectiu inicial, però Más Madrid l’ha doblat en escons. <strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una derrota sense pal·liatius, que ha servit el seu cap en safata a la presidenta madrilenya i posa contra les cordes el que els darrers anys hem anomenat “nova política.”</strong></p><p style="background-color: white; border: 0px; color: #373737; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px 0px 1.625em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><strong style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-weight: 300;">La campanya madrilenya és un compendi del que s’ha de fer i no s’ha de fer en una carrera electoral. Segur que s’estudiarà molt els propers anys a les facultats de polítiques. </span><strong style="border: 0px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I ho podríem resumir, recordant la campanya de les eleccions presidencials nord-americanes de 1992, amb una frase: “És la pregunta, estúpid.” O potser millor: “Són les canyes, estúpid”. Així és la política post-trumpista.</strong></strong></p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-55087153174597103092021-02-04T21:27:00.005+01:002021-02-05T08:14:19.224+01:00Illa, Mas i Mayor<p><strong></strong></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gKjMjl_VKKw/YBxYgi7PxhI/AAAAAAAAF-0/wEgz6CylqfoOxfZERNZUC94_XbeJNvZ8QCLcBGAsYHQ/s650/illa_mas_mayor.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="650" src="https://1.bp.blogspot.com/-gKjMjl_VKKw/YBxYgi7PxhI/AAAAAAAAF-0/wEgz6CylqfoOxfZERNZUC94_XbeJNvZ8QCLcBGAsYHQ/s320/illa_mas_mayor.png" width="320" /></a></strong></div><strong><br />Ara que ha arrencat aquesta atípica campanya electoral, el suposat efecte Illa em recorda cada cop més aquell Artur Mas del 2012 amb els braços oberts als cartells electorals, com si estigués a punt d’obrir el Mar Roig.</strong> Una primera frase que farà que alguns i algunes us exclameu. M’explico una mica. Mas va avançar les eleccions al Parlament un parell d’anys per aprofitar el lideratge d’aquell incipient Procés i transformar els 62 escons en una majoria absoluta. Però es va quedar amb 50 escons, mentre que l’Esquerra liderada per primer cop per Oriol Junqueras va créixer fins a convertir-se en la segona força a la cambra catalana. El tret li va sortir al líder de CiU per la culata.<p></p><!--wp:paragraph-->
<!--/wp:paragraph-->
<!--wp:paragraph-->
<p>La decisió de prémer el botó de l’avançament electoral la va prendre el sanedrí convergent amb enquestes sobre la taula. <strong>Però a partir d’aquell moment, hi ha moltes coses que no pots controlar, com unes clavegueres de l’Estat que començaven a fer de les seves o uns rivals polítics que jugaven les seves cartes.</strong> Els socialistes també han premut un botó: el del relleu de Miquel Iceta per Salvador Illa, que ha deixat de tenir marxa enrere aquesta setmana, amb la dimissió d’Illa com a ministres de Sanitat i la presa de possessió d’Iceta de la cartera d’Administració Territorial i Funció Pública.</p>
<!--/wp:paragraph-->
<!--wp:paragraph-->
<p>Els PSC i el PSOE confien que, amb el suport del TSJC, el suposat efecte Illa els permeti guanyar les eleccions -com Mas aspirava a la majoria absoluta fa 9 anys- i bastir una aritmètica que els permeti arribar a la presidència de la Generalitat. Però igual que Mas el 2012, hi ha variables que Illa i el seu equip no controlen i la principal és l’evolució de la pandèmia i els seus efectes en el comportament electoral. <strong>L’índex d’abstenció és difícil de preveure i encara més quins seran els partits que patiran més l’efecte de la baixa participació més que probable el 14-F.</strong></p>
<!--/wp:paragraph-->
<!--wp:paragraph-->
<p><strong>Les darreres enquestes de 2012 ja detectaven el canvi de tendència respecte les projeccions demoscòpics d’unes setmanes enrere i el retrocés del vot convergent, que finalment es va concretar la nit electoral.</strong> Les enquestes cada cop són menys fiables a causa de la volatilitat del vot i l’excessiva “cuina” per afavorir els interessos de qui les ha encarregat o la tendència del mitjà de comunicació. S’han d’agafar en pinces, llegir bé la lletra petita i intentar analitzar-hi tendències. Aquest 2021 Illa és podria convertir en el Mas de 2012, en el protagonista del compte de la lletera electoral. El 14 de febrer ho sabrem. O no.</p>
<!--/wp:paragraph-->
<!--wp:paragraph-->
<p>I un darrer apunt. La candidatura d’Illa també em recorda també la de Mayor Oreja a la lehendekaritza el 2001. Llavors, el PP va mobilitzar tot el seu govern i aparell mediàtic convertint aquella convocatòria electoral en una gran batalla entre el nacionalisme basc i el nacionalisme espanyol amb el socialista Redondo Terreros fent un seguidisme escandalós del Mayor Oreja. El PSOE encara ha anat més enllà, utilitzant el CIS com un arma més de campanya. L'inusual soondeig "flash" a l'equador de campanya n'és exemple més escadalós.</p><p>El que va aconseguir el PP fa vint anys va ser mobilitzar el vot contrari al llavors ministre més en valorat del Govern Aznar i Juan José Ibarretxe va continuar com a lehendakari. Va caldre la il·legalització vuit anys després de la candidatura abertzale per portar el socialista Patxi López a un efímer pas per la lehendekaritza I no vull donar idees-, que tornar a estar en mans del PNB i amb el suport socialista. <strong>La política és cíclica i canviant colors i persones molts patrons electorals es repeteixen. Mayor, Mas i Illa: tres casos amb certes similituds en tres dècades diferents</strong>.</p>
<!--/wp:paragraph-->jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-37635229342549247942021-01-03T11:10:00.002+01:002021-01-03T11:10:11.915+01:00Cadascú té el seu 2020<p><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ABp-twJK5tA/X_GX9kVVd9I/AAAAAAAAF9g/8X0gdUB-neE37JQLal1xXgv2yKhort2QwCLcBGAsYHQ/s2000/2020.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1333" data-original-width="2000" src="https://1.bp.blogspot.com/-ABp-twJK5tA/X_GX9kVVd9I/AAAAAAAAF9g/8X0gdUB-neE37JQLal1xXgv2yKhort2QwCLcBGAsYHQ/s320/2020.jpg" width="320" /></a></div><br />El<span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">timeline</em><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;">de les meves xarxes socials s’omple aquest darrer dia de l’any de missatges de comiat al 2020 que van des de l’alegria per deixar enrere aquest any fins a l’insult cap a aquestes quatre xifres. <b>El 2020 ha estat un any que no passarà a la història per grans fites i alegria desbordada, però ha estat tan dolent d’una forma generalitzada?</b> M’atreviria a dir que hi ha moltes persones per les quals el 2018 o el 2019 van ser pitjors altres que el 2020 no ha estat un mal any, sinó un bon any. Penso en sectors com la informàtica o el del moble, per exemple. El teletreball i haver de passar més hores a casa els ha suposat un volum de negoci més gran. Aquest any 2020 també ha estat el de la consolidació d’aquest mitjà, el</span><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><strong style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Torredembarra Actualitat</strong><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, fent-nos més forts després de superar adversitats imprevistes.</span><p></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Però cal reconèixer que el 2020 passarà a la història com un any dolent, a l’estil del 2008, el 1929, 1918 o el 1333, per posar alguns exemples. <b>Portarà aquest estigma per la doble condició d’una pandèmia sense precedents i una crisi econòmica de dimensions encara desconegudes. </b>Són milions de persones a tot el món que han patit el coronavirus de forma indirecta o indirecta o l’aturada econòmica que ha provocat. Centenars de milers de morts, milions de persones amb seqüeles d’una malaltia encara desconeguda i desenes de milions en situacions econòmiques complicades.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Però hi ha molta gent, que més enllà del confinament, no ha vist afectada massa la seva vida per la Covid-19, ja sigui perquè les “bombes” no han caigut massa a prop o la seva vida laboral no s’ha vist alterada en excés.</b> Només cal veure l’actitud d’algunes persones pel carrer o dins de les seves cases, reunint moltes persones de bombolles -un dels conceptes que hem après aquest any- diferents, mentre la mascareta brillava per la seva absència o enmig dels deliris alcohòlics adoptava el paper voleiant semblant al de les corbates al tram final de les bodes.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">I encara us diré una altra cosa: el 2020 encara no ha acabat. El que fem aquest divendres a la nit és només canviar la fulla del calendari. <b>Aquests primers mesos de l’any 2021 no seran gaire diferents als darrers de 2020. </b>Els experts ens avisen d’una tercera onada de la malaltia potencialment molt perillosa, fruit d’haver volgut celebrar les festes nadalenques de forma més coral que els nostres veïns europeus. El 2021, amb una mica de sort, començarà amb l’arribada del bon temps, amb el canvi de l’estació hivernal a la primavera i quan la vacunació massiva comenci a fer el seu efecte.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Potser està soc una mica pessimista, però el 2020 tampoc no ha estat un bon any per a mi</b>. I no he patit el coronavirus ni la meva vida familiar i laboral s’ha vist afectada de forma prou limitada. Però en la meva història particular el 2020 passarà a la història com l’any que <a href="https://www.tdbactualitat.cat/articles/acutalitat-torredembarra/2020/10/24/adeu-a-un-dels-ultims-pagesos-de-la-torre/" style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #0065aa; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">es va morir el meu pare</a>. I encara em puc considerar mínimament afortunat per haver-lo pogut acomiadar sense les restriccions tan dures i inhumanes de l’inici de la pandèmia. Unes setmanes després es va morir una tieta-àvia -ara ja només me’n queda una- accentuant aquesta sensació d’un 2020 que s’emporta trossos de la meva vida i em fa sentir una mica més gran.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">El que us deia: cadascú té el seu 2020. Bon any 2021, comenci quan comenci!</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><br /></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Article publicat al <b><a href="https://www.tdbactualitat.cat/articles/opinio/2020/12/31/opinio-l-cadascu-te-el-seu-2020/" target="_blank">Torredembarra Actualitat</a></b></p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-5761351631361277192020-12-20T19:22:00.002+01:002020-12-20T19:22:50.932+01:00LLIBRES l ETA i Batista (i també Torredembarra)<p><img alt="" class="size-medium wp-image-6626 alignleft" height="300" sizes="(max-width: 197px) 100vw, 197px" src="https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-197x300.jpg" srcset="https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-197x300.jpg 197w, https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-98x150.jpg 98w, https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-59x90.jpg 59w, https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-164x250.jpg 164w, https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres-39x60.jpg 39w, https://www.tdbactualitat.cat/wp-content/uploads/2020/12/20_etainosaltres.jpg 250w" style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; display: inline; float: left; height: auto; margin: 0px 15px 0px 0px; max-width: 100%; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" width="197" /><em style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">En un dinar davant del mar a Torredembarra, del qual tinc un testimoni, el meu amic Antonio Sonsona, Madariaga va afirmar taxativamemt: “Fuimos nosotros.”</em></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>El darrer llibre de l’Antoni Batista, <span style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><i>ETA i nosaltres</i></span>, també passa a Torredembarra. En aquesta frase de la pàgina 92, qui va ser fundador d’ETA, Iulen de Madariaga, reconeix en un àpat davant la façana marítima del nostre municipi que va ser l’organització terrorista, sense l’ajuda de la CIA, qui va matar el cap de govern franquista Luis Carrero Blanco.</b> Aquest suport dels serveis d’intel·ligència nord-americans en el magnicidi era una versió que els serveis secrets franquistes havien escampat. De fake news ja n’hi havia quan no existia internet.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">El desè llibre sobre ETA de Batista és una delícia per diverses raons. Una primera és que és un repàs molt exhaustiu de la història de l’organització des de la fundació a la seva dissolució —perquè ETA ja està dissolta malgrat que molts s’entestin a dir que continua existint. Els qui ja hem complert més de trenta anys tenim una determinada relació amb ETA i el conflicte basc segons la generació a la qual pertanyem. És el meu cas. <b>Mentre capítols com els primers atemptats o judicis com els de Burgos són imatges de TV o capítols de llibre i la massacre d’Hipercor em trasllada a la infantesa, recordo molt clarament què feia la nit que van assassinar Ernest Lluch.</b> Tots tenim la nostra relació emocional amb ETA.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>M’ha interessat molt com Batista, en alguns moments del relat, passa de ser observador a protagonista. </b>O almenys secundari de luxe. Entre els anys 2003 i 2008 va formar part de l’equip de comunicació del govern català i va tenir un paper actiu en les relacions entre ETA i el seu entorn amb l’executiu encapçalat per Maragall i després Montilla. En una primera etapa a l’equip de Josep Bargalló com a conseller primer. Torna a aparèixer Torredembarra. Molt interessant també és la incursió de Batista en el conflicte irlandès i dels aprenentatges que en podem treure per Euskadi. Per<em style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"> La Vanguardia</em>, a finals dels noranta, va seguir el procés de pau de Stormont i el Congrés Extraordinari del Sinn Féin que havia de ratificar l’alto al foc definitiu per l’IRA. Per les pàgines del capítol 17 desfilen Gerry Adams, Martin MacGuiness, Tom Hartley… però també Ian Paysley, John Major i el Príncep Carles.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><em style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">ETA i nosaltres</em> és també un manual de periodisme, de com fer bon periodisme. És el que Batista denomina la polifonia de veus, documentant-se primer i buscant després el testimoni dels diferents implicats en un conflicte tan complex com el basc. Però també és molt didàctic explicant com accedir a aquestes veus sovint oposades, superant els obstacles, els anticossos que pot generar el periodista. L’exemple més paradigmàtic és Jon Idígoras. Un capítol que arriba a ser entranyable. <b>El llibre de Batista és un manual de com fer bon periodisme d’investigació, que res té a veure amb el periodisme de filtració, de dossiers, tan estès actualment. </b><i>ETA i nosaltres</i> hauria de ser obligatori a les facultats de periodisme.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Són 260 pàgines que es fan molt agradables de llegir —i segur que encara més de rellegir— per com les escriu l’autor. <b>Et tracta com a lector intel·ligent, amb aclucades d’ull i fina ironia que abundant en tots els capítols.</b> Us animo a llegir, doncs, no només aquest llibre sinó també els anteriors que l’autor torrenc ha escrit sobre ETA i el conflicte basc. I és que hem d’estar orgullosos que la persona que sap més sobre el conflicte basc —almenys de fora d’Euskadi— i que ha volgut compartir-ho en centenars d’articles i una desena de llibres visqui entre nosaltres.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Article publicat al número 14 del <i><a href="https://www.tdbactualitat.cat/articles/opinio/2020/12/19/6625/" target="_blank">Torredembarra Actualitat</a></i></p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-67976337615198285412020-11-23T08:00:00.001+01:002020-11-23T08:00:05.628+01:00Villaró treu del calaix una gran història: La companyia nòrdica<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5TSHejq4TJo/X7oXlbR3-PI/AAAAAAAAF8Q/7qXkIRhE8MAqVyIeKXmYvTWaTX6YSCfcQCLcBGAsYHQ/s382/la-companyia-nordica.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><b><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="250" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-5TSHejq4TJo/X7oXlbR3-PI/AAAAAAAAF8Q/7qXkIRhE8MAqVyIeKXmYvTWaTX6YSCfcQCLcBGAsYHQ/s320/la-companyia-nordica.jpg" /></b></a></div><b>Aquest és un article que feia setmanes que tenia pendent
després d’haver gaudit altre cop amb la lectura d’una novel·la de l’<a href="http://albertvillaro.cat/albert-villaro/" target="_blank">AlbertVillaró</a>, un autor que en els últims anys se m’ha convertit en imprescindible
quan publica un nou títol.</b> <i><a href="https://www.grup62.cat/llibre-la-companyia-nordica/317166" target="_blank">La companyia nòrdica</a></i> no és ni la quarta
entrega del seu particular oficial de la policia andorrana ni una nova
ucronia amb el teló de fons d’un Catalunya independent, sinó una cosa encara
millor: transformar aquella història que dormia durant anys al fons d’un calaix
en una novel·la. Una història que parteix del dietari d’un jove soldat prussià
que li va caure a les mans quan era arxiver municipal a la Seu d’Urgell l'any 1997. Músic i botànic, Ulrich Von Wilamovitz va participar en la Primera Guerra Carlina.<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><b>La novel·la està ambientada doncs el 1837, en plena primera Carlinada al Pirineu català, que curiosament és el mateix any que <a href="https://www.instituthumanitats.org/ca/ponents/raul-garrigasait" target="_blank">Raül Garrigasait</a> situa la seva torbadora novel·la <i><a href="https://edicions1984.cat/cataleg/els-estranys/" target="_blank">Els estranys</a></i>, Premi Òmnium
2018. </b>Però enlloc de la Solsona de Garrigasait, Villaró tria el Pirineu per
ambientar la seva novel·la i el converteix en un particular Far West, una terra
salvatge i ancestral on pot passar de tot en un temps en què Europa viu una
lluita sense quarter entre els que volen deixar enrere l’antic règim i entrar a
la modernitat i els qui es resisteixen a fer-ho. La Primera Guerra carlina,
sovint oblidada, n’és un exemple paradigmàtic<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Per aquest Pirineu atàvic, Villaró hi situa una sèrie de
personatges que acaben confluint en la investigació d’uns fets que ara en
podríem dir paranormals, carn de <i>Quarto milenio</i>, el programa de Cuatro. <b>El jove
soldat prussià, Ulrich von Wilamovitz, que s’uneix a la causa del rei Carles
enfront dels cristins, és el fil conductor de la història i, al seu voltant
orbiten altres protagonistes del relat, entre els quals destaquen el pare
Cebrià, un monjo fugit de Montserrat que uneix en la seva persona la fe i el
rigor científic, i la Mina, que els fa de guia pels camins i colls de la
serralada.</b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Però per aquest relat hi discorreran també personatges
històrics com el capitost carlí Ros d’Eroles o l’escriptora Jan Eyre, que
arriba a l’Estat espanyol per fer una crònica periodística d’aquest conflicte
bèl·lic que genera curiositat a l’altra banda de l’Atlàntic. A<b>mb <i>La companyia nòrdica</i>, Villaró aconsegueix crear una atmosfera que la converteix en un dels títols destacats
que han aparegut en aquest any tan estrany i complicat com està sent el 2020,
una bona elecció per aquest Nadal en què passarem, -o hauríem de passar- menys
temps a taula i més llegint.</b><o:p></o:p></p>
<p> </p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-33738030163821096542020-10-16T17:22:00.002+02:002020-10-16T17:22:59.628+02:00Adeu a un dels últims pagesos de la Torre<p><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5EjEB5FbTyk/X4m6wdr5oiI/AAAAAAAAF5E/RW-HYEkQ9HI6xFyMLSe8-yoJx1-0dctPQCLcBGAsYHQ/s1636/20_tractor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1044" data-original-width="1636" src="https://1.bp.blogspot.com/-5EjEB5FbTyk/X4m6wdr5oiI/AAAAAAAAF5E/RW-HYEkQ9HI6xFyMLSe8-yoJx1-0dctPQCLcBGAsYHQ/s320/20_tractor.jpg" width="320" /></a></div><br />En aquest article us podria parlar de la tristor que sents quan es mor el teu pare. O de la solitud profunda que experimentes quan estàs dret en el primer banc de l’església, amb el seu fèretre gairebé a tocar. Però no ho faré. Almenys en aquestes línies que podreu llegir a continuació. <b>Us volia parlar de qui era el meu pare, l’Anton Salvat Coch (1941-2020). La majoria dels qui llegireu aquest article no el vau conèixer, perquè un dels trets de la seva personalitat era la discreció. </b>Fins i tot ho ha estat afrontant la seva mort, sense fer soroll, amb aquella paciència que també tenia, imprescindible per ser un bon pagès. Era un bon pagès, perquè ja ho era el seu pare i també el seu avi. La terra es porta a la sang i es transmet generació a generació.<p></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Però l’Anton també va ser capaç d’afrontar amb valentia la revolució tecnològica que va viure el camp català els anys seixanta.</b> Va aprendre a fer anar el tractor per realitzar les feines que el seu pare havia fet amb la mula. A conduir una furgoneta per anar a vendre a Tarragona, un trajecte que abans feien en carro. Va introduir nous cultius gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua i interpretant els canvis en les demandes del mercat. Tot això ho va fer amb el treball en equip amb el seu germà Josep Maria. Es complementaven amb una perfecció que, els estius que vaig ajudar-los a l’hort, només podia fer que admirar. </p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Tots dos van ser capaços de tirar endavant l’explotació agrícola familiar en una època molt complicada per a la pagesia, a partir dels anys setanta i vuitanta.</b> Hi va dedicar moltes hores. De sol a sol, literalment. Les vacances no existien. Potser per això el meu pare va comprendre amb naturalitat que la seva seria la darrera generació de la família que es dedicaria a la terra i va acceptar que els seus fills busquessin altres camins laborals a la seva vida. Va treballar la terra fins que la salut li ho va permetre, perquè, si n’hagués disposat, hauria anat al tros fins a l’últim dia, encara que aquest fos petit.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><b>Per ser un bon pagès cal ser bona persona.</b> I mon pare ho era. Que jo ho digui no té gaire valor, però que ho diguin molts dels seus convilatans o col·legues de municipis propers és diferent. Era afable i costava molt que es barallés amb algú. L’austeritat també era un dels trets del seu caràcter. No li calien luxes. En tenia prou amb una feina que l’apassionava i una família que estimava i l’estimava. I si el Barça guanyava, millor.</p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px 0px 1em; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">L’Anton Salvat Coch ha estat un dels darrers pagesos de la Torre, que ara ja es poden comptar amb els dits d’una mà en una societat que s’ha allunyat ràpidament del camp. <b>Ho va escriure a Facebook hores després de la seva mort un jove col·lega seu, el també torrenc Daniel Rovira: La pagesia de la Torre està de dol.</b></p><p style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 16px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><strong style="background: transparent; border: 0px; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Foto:</strong> L’Anton Salvat conduint la carrossa del rei negre en la cavalcada de Reis de 1964. / ARXIU FAMÍLIA SALVAT</p>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-33237145631032985402020-07-13T08:39:00.000+02:002020-07-13T08:39:22.738+02:00Castillo s’ha mogut. Sortirà a la foto de 2023?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-oY4tmHHgeYk/XwtY8RD7H8I/AAAAAAAAF14/jWzJoiu_YHwWMiTOStCmMKjI_RNK7JWfQCLcBGAsYHQ/s1600/carles_castillo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="668" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-oY4tmHHgeYk/XwtY8RD7H8I/AAAAAAAAF14/jWzJoiu_YHwWMiTOStCmMKjI_RNK7JWfQCLcBGAsYHQ/s320/carles_castillo.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
En aquells anys de majoria absolutíssima socialista al
Congrés espanyol, va fer fortuna aquella frase d'insigne jacobí i número dos del
PSOE Alfonso Guerra: “<i>El que mueva no sale en la foto!”.</i> <b>Doncs l’etern
<i>outsider </i>del socialisme tarragoní, Carles Castillo s’ha mogut. Ha anunciat en una carta als militants que
no formarà part de les llistes al Parlament, on porta dues legislatures ocupant un escó. </b>Ho fa "cansat de donar-se de cara contra una paret." La més més
espectacular de les travetes que ha patit de forma sistemàtica va ser en les darreres eleccions catalanes, quan al·legant motius de
quota femenina, la vallenca Rosa Maria Ibarra li va passar per davant en la
llista al Parlament. De res li va servir guanyar les primàries a casa dels
inventors de les primàries, com ell mateix afirma en la carta que ha escrit.</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Castillo ha sabut alimentar en els ja uns quants anys que
porta en política institucional aquesta imatge de polític outsider, d’etern <i>enfant
terrible</i> -tot i que ja té 45 anys- a l’esquerra del suposat partit
d’esquerres, més catalanista que un partit que encara es defineix com a catalanista, un esperit lliure capaç de visitar Oriol Junqueras a la presó. Tot
això en un partit tan jeràrquic com el PSC el fa difícilment digerible. </b>Castillo
és aquell polític més apreciat per els seus col·legues d’altres partits que per
al seu propi. Lloat per periodistes i militants, però poc valorat per l’aparell
socialista i els que remouen les cireres a la seu de Ramon y Cajal. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>El 2015 ja va deixar l’Ajuntament de Tarragona, on ocupava
un escó des de 2003, i va tornar a fer d’advocat, per reaparèixer després com a
candidat al Parlament, malgrat no ser el favorit de la direcció socialista
tarragonina. </b>Ara, Castillo fa una maniobra semblant, amb l’horitzó de 2023 i la
incertesa en la successió del cada cop més devaluat Josep Fèlix Ballesteros. Un
nou enroc per preparar l’atac. Li sortirà bé la jugada? Apareixerà enmig de la
foto de la candidatura socialista que el 2023 voldrà recuperar el feu perdut en
mans del republicà Ricomà? Jo, per si de cas, em compraré una bossa de
crispetes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-50617861887949732412020-07-06T07:10:00.003+02:002020-07-06T07:10:47.264+02:00La convergència encara és lluny<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-wB_LZeJ-cGo/XwKyEjGAueI/AAAAAAAAF1M/9sx5W86mEwg2fysfIMoYVTApLPDK6rEpQCLcBGAsYHQ/s1600/pascal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="651" height="179" src="https://1.bp.blogspot.com/-wB_LZeJ-cGo/XwKyEjGAueI/AAAAAAAAF1M/9sx5W86mEwg2fysfIMoYVTApLPDK6rEpQCLcBGAsYHQ/s320/pascal.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Assistim amb una certa estupefacció a la fragmentació
extrema de l’antic espai convergent. <b>En deu anys hem passat d’una sola coalició,
Convergència i Unió, que va quedar a només sis escons de la majoria absoluta
del Parlament de Catalunya a una amalgama de partits i marques electorals que
tendeixen a una divisió cap a l’infinit. </b>PDECat, Junts per Catalunya, La Crida,
PNC, Convergents, Lliga Democràtica, Lliures Units per Avançar... El Procés
independentista ha produït un terratrèmol sense precedents al mapa polític
català i a l’espai de la dreta nacionalista, ara majoritàriament independentista,
és on el fenomen és més evident.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>L’antic espai convergent era el paradigma del partit <i>catch
al</i>l, que, amb Jordi Pujol al capdavant, podia recollir vots des
d’independentistes convençuts als autonomistes més que moderats, des de
socialdemòcrates a liberals.</b> Aquesta fórmula era possible en un marc autonòmic,
en aquell anomenat oasi català dels vuitanta i fins en entrat el segle XXI i
amb una Esquerra Republicana castigada periòdicament per relleus traumàtics i
escissions caïnites. Entrant en la tercera dècada del segle XX, trobem una
Catalunya amb un independentisme consolidat per sobre del 40% i una Esquerra
forta i unida darrera del liderat d’Oriol Junqueras, malgrat estar empresonat.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En canvi, l’espai post-convergent té un líder a l’exili,
Carles Puigdemont, i no té un lideratge clar dins del país. A pocs mesos de les
eleccions catalanes que tornarà a condicionar el sistema judicial espanyol, no
se sap ni la marca o marques amb que acudiran a les urnes i encara menys el seu
cap de cartell. Circulen més d’una desena de noms.<b> I en aquest ecosistema
remogut, els diferents sectors i personalitats juguen les seves cartes, fundant
partits com en el cas de Marta Pascal, marcant terreny com els barons del
PDECat o enarborant la figura de Puigdemont l’entorn del president a l’exili i
anunciant la creació d’un nou partit.</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Estic d’acord amb Toni Aira que caldran algunes
convocatòries electorals per definir el futur d’aquest espai i si pot tornar a
convergir en una sola coalició o candidatura o està condemnada a una divisió
que afavorirà el seu rival a l’electorat independentista, Esquerra Republicana.
<b>En aquests moments el gran avantatge post-convergent és que el lideratge de
Pere Aragonès de cara als propers comicis catalans no acaba de consolidar-se.
Però ERC està unida i, en canvi, l’univers que gravita al voltant del
carismàtic Puigdemont està marcat per la divisió.</b> I si una cosa castiga el
votant és la divisió. <o:p></o:p></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-82351770071796974232020-03-20T08:24:00.003+01:002020-03-20T08:26:17.751+01:00'Poder contar-ho', el millor Ferran Torrent<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-jtkae4qXSg4/XnRubnR1CaI/AAAAAAAAFvQ/uJdGx7WzOjEX8iQZNcu2gp2lFJnX-6Z7gCLcBGAsYHQ/s1600/torent.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-jtkae4qXSg4/XnRubnR1CaI/AAAAAAAAFvQ/uJdGx7WzOjEX8iQZNcu2gp2lFJnX-6Z7gCLcBGAsYHQ/s320/torent.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
El confinament a casa a causa del coronavirus COVID-19 ens
ofereix més hores per dedicar a la lectura. <b>En el meu cas he aprofitat per acabar
la darrera novel·la de <a href="https://www.grup62.cat/autor/ferran-torrent/000001356" target="_blank">Ferran Torrent</a>, que la tenia encallada des de feia
setmanes<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>causa del ritme frenètic -i
il·lògic sovint- de feina que patim en el nostre dia a dia pre-confinament. </b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
M’ho he tornat a passar bé llegint un dels meus autors de
referència. <b>El vaig descobrir ja fa 25 anys amb <i>Gràcies per a propina.</i></b> El llegia
els dies que vaig anar a la Universitat Autònoma a formalitzar la matrícula de
Periodisme. En aquells anys a la Facultat m’acompanyaven en les anades i
vingudes en tren de Torredembarra a Bellaterra llibres de l’autor valencià com
<i>Un negre amb un saxo</i> o <i>Cavall i rei</i>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>L’univers de Torrent es va ampliar amb la trilogia <i>Societat limitada</i>, un retrat espectacular d’una societat valenciana durant l’època de
l’opulència del boom immobiliari.</b> Després l’he anat seguint llegint, però
reconec que els últims anys amb menys entusiasme, però <a href="https://www.grup62.cat/llibre-poder-contar-ho/293954" target="_blank"><i>Poder contar-ho</i> </a>m’ha fet
retrobar amb aquest univers de lladres i serenos tan particular, amb aquests
diàlegs que desprenen una sornegueria que et fa aixecar la vista del llibre i
somriure.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i>Poder contar-ho</i> parteix d’un argument clàssic: l’atracament
d’un banc.</b> El situa a la València de 1983, quan els socialistes havien arribar
al poder, un moment històric molt particular i fa entrar en acció alguns dels
seus personatges clàssics, com el detectiu Toni Butxana el comissari Tordera, i
altres que fa menys que han sortit del forn, com la parella simpàtics delinqüents
Messié i Llargo. Al voltant d’aquest argument clàssic basteix una novel·la que us
entretrindrà, però com diu el tòpic: us farà pensar una mica.<o:p></o:p></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-35948357127683188402019-11-24T20:51:00.000+01:002019-11-24T20:51:47.464+01:00Primeres impressions del Torredembarra Actualitat<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-e9ZWJSSNNXE/Xdre3FX1aAI/AAAAAAAAFrg/KEGBJA0s2okrutOirY6R7fVEKqLPvhqRQCLcBGAsYHQ/s1600/llegint.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1318" data-original-width="1600" height="263" src="https://1.bp.blogspot.com/-e9ZWJSSNNXE/Xdre3FX1aAI/AAAAAAAAFrg/KEGBJA0s2okrutOirY6R7fVEKqLPvhqRQCLcBGAsYHQ/s320/llegint.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Ara que ja fa deu dies que vam presentar el <i><a href="https://www.tdbactualitat.cat/" target="_blank">Torredembarra Actualitat</a></i> em ve de gust de compartir algunes impressions i reflexions al meu
blog personal. <b>La primera és la satisfacció per la bona rebuda entre els veïns
i veïnes de la Torre i d’altres municipis del Baix Gaià del nou mitjà de
comunicació. </b>Ho intuïem en les setmanes prèvies de preparació, però durant
aquests darrers dies ho hem comprovat de la boca de molta gent, els comentaris
a les xarxes socials i sobretot per la rapidesa que es buidaven els expositors.
Torredembarra i la seva àrea d’influència necessitava un mitjà com el
Torredembarra Actualitat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Estem molt agraïts de la gran assistència a l’acte de
presentació. Va ser un dia molt maco. Feia goig la sala d’actes de la
Biblioteca Mestra Maria Antònia, plena d’amics, coneguts, saludats i no
saludats que a partir d’ara segur que ho seran. <b>Tan la conductora de l’acte, la
Coia Ballesté, com l’alcalde de Torredembarra, l’Eduard Rovira i l’amic José
Antonio Nieves “Jana” i la seva guitarra van estar molt bé en les seves
intervencions i ens van ajudar a fer més amè l’acte.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Després de la presentació ha vingut el repartiment de la
revista. Han estat 5.000 exemplars <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acreditats per OJD, una garantia per als
nostres anunciants. <b>La revista s’ha distribuït en diferents expositors i altres
punts, una tasca portada a terme pels amics de la Fundació Onada, cosa que ens
fa molta il·lusió. </b>Estem estudiant com millorar la distribució i en aquest
segon número hi haurà nous punts on trobar el Torredembarra Actualitat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Hem comprovat també el gran equip que hem creat, amb
l’Albert i Jansà i jo mateix al capdavant, però amb la tasca imprescindible d’en
Pere Gomés com a director comercial. Heu pogut llegir els articles d’en Josep
Sánchez i la Isaura Valle, gaudir de les fotografies del Joan Casas i de la
novel·la d’en Jana i riure amb la vinyeta d’en Víctor Centelles. La part
audiovisual ha anat a cura de la sempre professional Carol Cubota. <b>L’equip no
està tancat i ja us avanço que aquest número dos s’incorpora un nou “fitxatge”.
</b>Com també coneixereu nous articulistes, que cobreixen la diversitat torrenca.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No han faltat algunes crítiques, de les quals en prenen nota
sempre que siguin constuctives. I també han corregut calúmnies i intoxicacions.
Tan execrables com inevitables. <b>Nosaltres les farem callar amb treball i
honestedat, perquè la gent del Baix Gaià es mereix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estar ben informada. L’aventura acaba de
començar. </b></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-37609398472366073182019-11-15T17:40:00.000+01:002019-11-15T17:42:41.055+01:00Tarragona margina la dreta espanyolista del Congrés (per ara)<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-gIpsSub2apc/Xc7VeL_UW6I/AAAAAAAAFrA/WHnPSg2aQtM9EEf_BdWgPTvA1WzmEGa7wCLcBGAsYHQ/s1600/noticiestgn_logo.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="1474" height="94" src="https://1.bp.blogspot.com/-gIpsSub2apc/Xc7VeL_UW6I/AAAAAAAAFrA/WHnPSg2aQtM9EEf_BdWgPTvA1WzmEGa7wCLcBGAsYHQ/s320/noticiestgn_logo.png" width="320" /></a></div>
Dels resultats de les darreres eleccions espanyoles a la
circumscripció de Tarrragona en podem treure diverses conclusions. <b>La que
destaca més és que cap de les forces de la dreta espanyolista, conegut ja popularment
com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Trifachito</i>, no ha estat capaç
d’aconseguir cap escó al Congrés per Tarragona.</b> La debacle de Ciutadans, que
perdut més de la meitats del vots que va aconseguir l’abril pasat, ha deixat a
Sergio del Campo sense l’acta de diputat. Molts d’aquests vots han anat a parar
a VOX i el PP, però ni un ni l’altre han entrat en el repartiment dels escons
tarragonins.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Una dada que no pot passar per alt és que VOX ha superat en
més d’un miler de vots al PP en e conjunt de la circumscripció, però li han
faltat més de 5.000 per arrabassar el segon del PSC.</b> I és que l’altra gran
novetat en aquests comicis és que el PSC, tot i perdre més de 16.000 vots
respecte el 28-A, torna a tenir dos diputats per Tarragona: l’incombustible
Joan Ruiz i la regidora reussenca Sandra Guaita.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ERC també manté dos escons i la victòria a
les comarques tarragonines, malgrat la pèrdua de més de 14.000 vots. També
s’emporta tres dels quatre senadors, mentre el quart és pel PSC.</div>
<div class="MsoNormal">
També mantenen l’escó Junts x Catalunya, que només ha perdut
unes desenes de vots, i En Comú en Podem, que ha retrocedit 4.000 sufragis
respecte fa uns anys. La CUP debuta en les eleccions espanyoles amb més de 21.000
vots, a menys d’un miler de Ciutadans.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Resumint, Esquerra es consolida com a primera força a
Tarragona i el PSC com a segona, mentre que Junts i Comuns resisteixen. Tot i
que acabem el 2019 sense cap diputat de dreta espanyolista per Tarragona ens
hauríem de mentalitzar perquè ben aviat poguem tenir un diputat de VOX per
Tarragona. A Vila-seca han estat segons i a Salou, tercers. <b>El vot ultradretà
que havia donat suport fins ara a Ciutadans ha perdut els complexos i vota
l’original. Tot gràcies a pactes de govern com l’andalús i el madrileny i als
esforços per a normalització de l’ultradreta impulsats pel poder econòmic i
mediàtic espanyol.</b> El mateix que ara llençarà Ciutadans a la paperera de la
història com si d’un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">kleenex</i> usat es
tractés. <br />
<br />
Article publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NoticiesTGN</a></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-86809500531918841622019-10-02T20:25:00.002+02:002019-10-02T20:25:39.759+02:00Els cent dies de Ricomà<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DYRJbLTk_44/XZTrZZLatHI/AAAAAAAAFpQ/e-ALdfRNOX4wyziwmD8lBWDJVQn6iCm_QCLcBGAsYHQ/s1600/PAU-RICOMA%25CC%2580.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="750" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-DYRJbLTk_44/XZTrZZLatHI/AAAAAAAAFpQ/e-ALdfRNOX4wyziwmD8lBWDJVQn6iCm_QCLcBGAsYHQ/s320/PAU-RICOMA%25CC%2580.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Us n’enrecordeu quan els governs tenien cent dies de gràcia?
En èpoques que encara no existia Twitter, els grups de l’oposició deixaven fer
als executius i alcaldes novells durant aquests primers tres mesos i escaig
posteriors a la presa de possessió. Aquesta mena d’acords no escrits han saltat
pels aires en aquesta època que vivim de fang i massa brutícia en la política, supurant
sobretot a les xarxes socials. <b>El Govern Ricomà ha estat analitzat amb lupa des
de gairebé l’endemà de la seva presa de posessió, sobretot per un grup
socialista que sembla que no ha superat haver estat dessallotjat després de
dotze anys del govern tarragoní, i amb Sandra Ramos com a figura ascendent,
repetint cada setmana que Tarragona patirà les set plagues amb Esquerra manant
a la plaça de la Font. </b>Ciutadans i PP, castigats pels resultats electorals del
maig, també rivalitzen amb el PSC a veure qui acusa més de sectari al batlle
republicà. I la pancarta a favor dels presos polítics que encara penja al balcó
del consistori quan escric aquest article és un terreny adobat per aquesta
guerra de símbols on tothom pot treure’n rèdit. Menys la ciutadania.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El nou executiu local de Tarragona sembla que encara estigui
situant-se, obrint calaixos i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>descobrint
alguns esquelets de l’època socialista. Ha comès algunes relliscades no
forçades, com la polèmica de la plaça del cap de Cultura, i s’han hagut
d’empassar alguna promesa electoral, com la no a turada del polígon Ten Brinke.
La feblesa del bipartit ERC-Comuns és evident, amb la CUP i Junts a cada costat
i amb la incompatibilitat manifesta per estar en un mateix govern. <b>Amb
l’elaboració dels pressupostos de 2020 arriba l’hora de la veritat i el regidor
d’Hisenda, Jordi Fortuny, haurà de fer geometria variable <i style="mso-bidi-font-style: normal;">nivell llegenda</i> -que diuen ara els mil·lenials- per no abocar a
Ricomà a una qüestió de confiança per tirar endavant els seus primers números.</b> Els
segons cent dies de govern Ricomà seran més importants que els cent primers.</div>
<br /><br />
Article publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">Notícies TGN</a>jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-22369030506617426962019-09-10T19:52:00.001+02:002019-09-10T19:52:36.190+02:00Són massa llargues les vacances d’estiu?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-k4Sb4FVgrqI/XXfi1rlLNYI/AAAAAAAAFnw/9ax0FzZenSINAXhRz4kLbNiDv3FrgYYgACLcBGAs/s1600/escola-1.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="750" height="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-k4Sb4FVgrqI/XXfi1rlLNYI/AAAAAAAAFnw/9ax0FzZenSINAXhRz4kLbNiDv3FrgYYgACLcBGAs/s320/escola-1.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>“Les vacances d’estiu són massa llargues” era una frase que a
finals del mes d’agost i principis de setembre escoltava molt sovint a casa
quan era petit. </b>Tres dècades després repetim aquesta mateixa frase quan ens trobem
els pares i mares que tenim fills en edat escolar. I és que el període de
vacances escolars continua sent el mateix -més de 80 dies seguits- tot i els
enormes canvis socials experimentats al nostre país. Per exemple, als anys
vuitanta eren una minoria les mares treballadores i ara la minoria són les
famílies on només un membre de la parella treballa- i quan això no succeeix, gairebé
mai és per voluntat pròpia.- De mitjana, la majoria de parelles sumen 60 dies de
vacances en el millor dels casos i... potser és qüestió de coincidir almenys un
parell de setmanes, no? 80 dies per una banda... 45 per l’altra. Els números no
surten.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Altres països tenen un sistema de vacances escolars més
repartides durant l’any i defensen que els resultats acadèmics són millors,
enfront una desconnexió (i reconnexió) tan llarga del ritme escolar. Però molts
mestres de casa nostra avisen que les instal·lacions escolars no estan
preparades per fer classe durant part de l’estiu. <b>L’imparable canvi climàtic
que els afectarà les properes dècades amb estius més càlids no farà aque
aquests països s’apuntin al nostre model de megavacances escolars. </b>També un
canvi de model al nostre país cap a una redistribució de més periodes sense
classes durant l’any requeriria la implicació a fons de les empreses i
l’administració. Actualment un sol dia de lliure disposició de les escoles
provoca autèntics drames logístics en algunes famílies.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Dijous tornarem a la -beneïda per molts- rutina i aquest
debat quedarà altre cop aparcat. I l’estiu vinent tornarem a lamentar el llarg
periode de vacances dels nostres fills i molts haurem de recórrer als soferts
àvies i avis i als casals i campus d’estiu, un gran negoci que sagna les
butxaques de molts pares i mares. <b>Cal un debat a fons i ampli sobre la distribució
de les vacances escolars. I per això és necessita valentia, una característica
que escasseja en la nostra classe política.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></b></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-56715573313695466532019-07-17T16:49:00.000+02:002019-07-17T16:49:05.427+02:00L’excepció independentista<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WwW-Z6iQjpw/XS81SbzICkI/AAAAAAAAFls/vPn-JC9QSRMuGO5wXNy8-TstOzZ_KkbDgCLcBGAs/s1600/junts_pel_si.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-WwW-Z6iQjpw/XS81SbzICkI/AAAAAAAAFls/vPn-JC9QSRMuGO5wXNy8-TstOzZ_KkbDgCLcBGAs/s320/junts_pel_si.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Em sorprèn la gran quantitat de persones que està entre
indignada i estranyada de l’exhibició de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mal
rotllo</i> entre Esquerra Republicana i l’espai postconvergent, que ha arribat
al seu punt àlgid aquesta darrera setmana amb el pacte entre JxCAT i el PSC a
la Diputació de Barcelona, amb rèpliques com l’acord al Consell Comarcal del
Tarragonès.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b>Però si aquest és l’estat
natural de les dues grans famílies de l’independentisme -abans nacionalisme-
català! </b>L’excepció que confirma la regla és l’aliança d’aquests darrers anys.
Quan han pactat les dues forces polítiques els últims 40 anys? En igualtat de
condicions, Jordi Pujol va optar sempre pel PP enlloc d’ERC i els republicans
van bastir dos governs tripartits deixant els convergents a l’oposició.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I si poseu la lupa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en
els diferents Ajuntaments catalans no abunden els pactes entre republicans i
postconvergents. A l’inrevés! <b>Són molts els municipis on els militants de les
dues formacions no es poden ni veure.</b> Son l’aigua i l’oli. M’explicava un alt
càrrec republicà com de difícil compartir la campanya de Junts pel Sí el 2015 -en la imatge- amb els candidats del PDECat. La negativa reiterada d’ERC a una llista unitària
en les darreres convocatòries electorals que han proposat els neoconvergents encara
ha refredat més les relacions entre uns i altres.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’objectiu comú de la independència ha tapat durant alguns
anys tota aquesta mar de fons, però en un moment baix del procés com és
l’actual, tot aquest bagatge de mala relació secular ha aflorat de la forma més
descarnada i els nouvinguts a la política, que no havien conegut res més que la
fràgil unitat independentista, ara es mouen entre la desorientació i la
indignació. La crisi entre ERC i la postconvergència serà difícil de tancar i
la reacció de l’electorat independentista davant d’una nova convocatòria,
difícil de preveure. <b>Els partits polítics són eines -molt cares de mantenir per
cert- i si aquestes eines deixen de ser útils per una part important de la
ciutadania en poden sorgir de noves. </b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
Article publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-1494006728498018212019-06-19T19:56:00.002+02:002019-06-19T19:56:21.175+02:00Deixeu que Ricomà sigui Ricomà<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Fd047R3h-Ls/XQp3AEQqd4I/AAAAAAAAFkE/4sxEUrOuSesRMLPD09D7t2djGqF_RFUxQCLcBGAs/s1600/Proclamacio%25CC%2581_ricoma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="750" height="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-Fd047R3h-Ls/XQp3AEQqd4I/AAAAAAAAFkE/4sxEUrOuSesRMLPD09D7t2djGqF_RFUxQCLcBGAs/s320/Proclamacio%25CC%2581_ricoma.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Pau Ricomà ja és alcalde de Tarragona. Ha pujat al tren. No
hi ha hagut sorpresa i la majoria alternativa sorgida del 26-M ha quallat en un
govern ERC-En Comú Podem amb el suport extern -per ara- de Junts per Tarragona
i la CUP. <b>Un dels primers missatges de Ricomà ha estat que iniciarà el seu
mandat visitant totes les escoles de la ciutat.</b> Un gest molt diferent d’aquell
primer de Ballesteros pintant de blanc la zona blava del Camp de Mart. El nou
alcalde ha anunciat que serà el ple el que decideixi si es penja el Llaç groc a
l’ajuntament. A Barcelona, Ada Colau ja el penjava dilluns. I Ricomà prioritza
la constitució dels consells de districte, la plasmació més clara de la
participació ciutadans que tant ha defensat en campanya.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Són els primers passos del nou alcalde de Tarragona, que
gaudirà –esperem- dels cent dies de gràcia. <b>Però passat Santa Tecla haurà de
començar a treballar de valent per aprovar els seus primers pressupostos, amb
el repte de trobar el mínim comú denominador entre la CUP i Junts per Tarragona,
i desplegar el programa de govern de govern pactat. </b>No serà un mandat fàcil. Ni
molt menys. L’oposició serà dura i la relació entre els socis d’investidura,
complicada. Dídac Nadal ja ha donat alguna pista. Serà en aquests moments quan
descobrirem la capacitat de lideratge de Pau Ricomà. Però no espereu
l’estil<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ballesteros i menys, el de Joan
Miquel Nadal. Són tres perfils polítics i personals molt diferents. Deixeu que
Ricomà sigui Ricomà.</div>
jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-26851987717208993492019-05-29T18:23:00.000+02:002019-05-29T18:23:06.804+02:00El tren de Pau Ricomà<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ACQ8tzWg8hA/XO6xGrgbqFI/AAAAAAAAFjM/1DwkP6MqBqM8CLL7S1v2PP6CySOob_aOwCLcBGAs/s1600/pau.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="750" height="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-ACQ8tzWg8hA/XO6xGrgbqFI/AAAAAAAAFjM/1DwkP6MqBqM8CLL7S1v2PP6CySOob_aOwCLcBGAs/s320/pau.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
En la vida -i en la vida política també- hi ha un moment que
passa un tren. Hi puges o no hi puges, però difícilment en torna a passar un
altre. <b>L’alcaldable d’Esquerra Republicana a Tarragona, Pau Ricomà, es troba en
aquest moment. Amb els <a href="http://www.noticiestgn.cat/2019/05/29/els-futurs-governs-municipals-pendents-dels-pactes-entre-partits/" target="_blank">resultats de les eleccions del 26-M</a> s’ha situat a uns
centenars de vots de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i amb els mateixos
regidors, set.</b> Ricomà té l’oportunitat de convertir-se en el primer alcalde
republicà de Tarragona de l’actual democràcia.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Ho pot aconseguir pel camí més fàcil, que és un pacte amb Ballesteros i
repartir-se dos anys l’anys l’alcaldia amb l’actual batlle socialista, que ja
ha dit que serà generós -per mantenir-se en el càrrec sigui com sigui-. Ricomà
ha descartat, però, aquesta opció, mantenint la coherència amb el que ha dit en
campanya. i molts cops això no passa i s’imposa allò de “dónde dije digo...”.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>I l’altra camí és el difícil, el d’una complicada quadratura
del cercle. Una obra d’enginyeria política: aconseguir els vots a favor de
Junts per Tarragona, la CUP i els Comuns al mateix temps.</b> Difícilment podran
justificar Dídac Nadal i Laia Estrada haver mantingut Ballesteros en el càrrec.
Un altre tema és compartir govern. I els Comuns? Aquests dies estan assimilant
l’èxit electoral d’haver obtingut dos regidors, però a mesura que s’acosti el
15 de juny, data en què s’haurà d’escollir el nou alcalde,els Comuns hauran de
mullar-se i decidir si aposten per un canvi històric a la ciutat o allargar uns
anys més l’etapa Ballesteros. <b>La porta de tren de Ricomà l’obriran (o la
tancaran) Carla Aguilar-Cunill i Hernán Pinedo.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Ricomà farà tot el possible perquè aquesta porta s’obri. És
l’oportunitat de la seva vida. I no hi té res a perdre, perquè ser alcalde de
la seva ciutat és l’única i darrera aspiració de la seva vida política. <b>Però
Ballesteros, que té en joc la seva supervivència política, jugarà totes les
cartes i trumfos que tingui i, si convé, situarà Tarragona enmig del tauler
polític català, on comuns i socialistes tenen altres interessos comuns –i
valgui la redundància-.</b> I un altre tauler de joc és la Diputació, on JxCAT i el
PSC podrien pactar en detriment dels republicans. I Ballesteros en té prou que
una de les tres forces que necessita ERC no voti Ricomà per ser automàticament
reelegit com a cap de llista més votat. <b>Tenim davant nostre dues setmanes
apassionants, un <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://www.imdb.com/title/tt1856010/" target="_blank">House of Cards</a></i> a la
tarragonina.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Article publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></b></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-75802762708715778682019-05-28T16:30:00.002+02:002019-05-28T20:42:39.404+02:00Els perquès del terratrèmol torrenc<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mCYHdORjf9A/XO1Fh8n3ZLI/AAAAAAAAFjA/mYKhSYvbt1sqCGe8rZirul8Zzvf3ZKPQQCLcBGAs/s1600/erc_torre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-mCYHdORjf9A/XO1Fh8n3ZLI/AAAAAAAAFjA/mYKhSYvbt1sqCGe8rZirul8Zzvf3ZKPQQCLcBGAs/s320/erc_torre.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Que ha passat aquest 26 de maig a Torredembarra? Per què
Esquerra Republicana ha obtingut una inesperada majoria absoluta? Perquè un
dels plens més fragmentats del país estarà format només a partir del 15 de juny
per quatre grups municipals? </b>Les causes de fenòmens polítics com aquests són
diverses. Una primera dada important és la participació en els comicis torrencs,
que ha pujat més de 7 punts i ha elevat la barrera del 5%. El cost del primer
regidor s’ha situat per damunt dels 340 vots. Això<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>afavoreix les forces més votades i permet amb
poc més d’un 36% dels vots emesos obtenir una majoria absoluta.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Amb una alta participació es creen les condicions perquè
obtenir una majoria absoluta sigui més fàcil, però has de sumar molts vots per obtenir-la
i Esquerra ho ha aconseguit, després de quatre anys liderant un govern des de
l’alcaldia. </b>I completant quatre anys sense cap gran crisi entre socis. Cal
tenir en compte que des del segle passat -concretament el convergent Santiago
Segalà el 1999- cap alcalde de Torredembarra havia completat un mandat
municipal. I Eduard Rovira ho ha aconseguit amb el PSC i Alternativa Baix Gaià
com aliats. I la ciutadania ho ha valorat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Obra de govern aquests quatre anys? Molta de micro i poca de
macro. <b>No ha estat un mandat de grans projectes, sinó de redreçar Torredembarra
després del sotrac de l’esclat del cas Masagué. </b>I aquí arribem a una de les
claus del resultat estratosfèric d’Esquerra. Cinc anys després, el trauma
d’aquells dies de vergonya i desconcert ha aflorat i la ciutadania ha buscat
l’antítesi d’aquell alcalde que va sortir a totes les portades de diari i
noticiaris de ràdio i televisió. La discreció d’Eduard Rovira ha estat posada
en valor.</div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>I no podem oblidar un altre ingredient essencial en aquesta
a majoria absoluta i és la fortalesa com a marca electoral d’Esquerra
Republicana, en ascens a tot el país.</b> En vam tenir la primera mostra en les
eleccions generals del 28-A superant la barrera dels 2.000 vots, però en els
comicis locals, ERC ha fregat els 2.500 sufragis, més del doble que els 1.100
obtinguts fa quatre anys. Votants que no estan tan implicats en la vida
política torrenca i que amb prou feines coneixen el nom de l’alcalde han optat
per posar dins l’urna el sobre blanc amb les sigles d’Esquerra.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La majoria absoluta d’Esquerra no ens ha d’impedir analitzar
alguns detalls interessants dels resultats de la resta de forces polítiques. El
PSC ha guanyat la seva batalla particular amb Ciutadans i l’ha superat en 300
vots i un regidor. <b>Vale Pino ha derrotat Toni Cruz, que ha obtingut un resultat
molt discret si tenim en compte les ambicioses expectatives que tenien. </b>L’altra
formació que ha assolit representació ha estat Junts per Torredembarra, amb una
única acta, la d’Anna Magrinyà. Ha tret gairebé els mateixos vots que fa quatre
anys, consolidant-se el sorpasso <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’ERC a
CiU.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I on caldrà molta autocrítica és a l’espai de l’esquerra
radical i transformadora, que han rebut una bona lliçó de com funciona la Llei
d’Hondt.<b> La divisió de candidatures i la incapacitat de teixir coalicions a
causa dels personalismes -alguns cops disfressats de desacords programàtics- els
ha portat a quedar fora del ple.</b> En el cas de la CUP, per una vintena de vots,
però una altra formació com l’Alternativa Baix Gaià, membre del govern
municipal i que s’havia mantingut tres mandats amb dos regidors, ha perdut més
de dos terços dels seus vots i ha quedat com la força menys votada. En Comú i
Podem han anat també per separat i sumats haurien obtingut un regidor. I
l’aventura de Guanyem Torredembarra també ha acabat amb un nombre insuficient
de vots per ser al ple. El mateix li ha passat, en l’altra banda de l’espectre
polític, al PP, que no tindrà representació per primer cop des dels anys 80.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A partir del 15 de juny Torredembarra viurà una situació
política inèdita des del període 1987-1991 quan Celestí Salort i el GIT van
disposar de majoria absoluta. És una oportunitat i una responsabilitat que Esquerra
ha de saber administrar molt bé i que serà molt difícil de mantenir per als
republicans en les properes eleccions. I per què no es pot ampliar aquesta
majoria absoluta amb un acord amb els seus actuals socis de govern, els
socialistes, reforçats també després del 26-M? A Torredembarra li aniria bé un
govern fort, de 13 regidors, per afrontar els reptes de futur que té sobre la
taula i que s’han convertit en inajornables.</div>
jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-82846903302246724822019-05-05T20:46:00.001+02:002019-05-05T20:46:27.064+02:00Esquerra i el PP fan història a Tarragona<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-9mHG5oVSG7k/XM8vI-HQU0I/AAAAAAAAFh4/YV6_wihxcREZdP7M4suGE45o99omJAkNACLcBGAs/s1600/tgna_2019.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="426" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-9mHG5oVSG7k/XM8vI-HQU0I/AAAAAAAAFh4/YV6_wihxcREZdP7M4suGE45o99omJAkNACLcBGAs/s320/tgna_2019.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Els resultats electorals de les eleccions espanyoles
celebrades diumenge tenen moltes lectures i una és en clau tarragonina. La
nostra circumscripció reparteix sis escons i han tornat a quedar molt
repartits. Però no tant com fa tres anys. <b>Esquerra Republicana ha obtingut dos
escons -Jordi Salvador i Norma Pujol- i ha guanyat les eleccions al Congrés
espanyol per primer cop des de la Segona República, imposant-se en la gran majoria
de municipis. </b>Aquesta victòria històrica republicana esmicola aquell <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mantra</i> tan repetit darrerament de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tabàrnia</i> i és que les forces
independentistes han obtingut la meitat dels escons en joc a la circumscripció
tarragonina.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>El sondejos han tornat a fallar i els socialistes només han
aconseguit un escó, per a l’incombustible Joan Ruiz. </b>Tot i guanyar a Tarragona
ciutat i altres de les grans ciutats, no n’han tingut prou per aturar l’onada
de vot republicà. Tres forces més han aconseguit un representant per Tarragona,
separades només per centenars de vots. Ciutadans ha quedat tercer, millorant
lleugerament el resultat de fa tres anys, i ha superat per poc a
JuntsxCatalunya, que ha tornat a deixar enrere les enquestes negatives i només
ha baixat unes dècimes respecte CDC en la darrera convocatòria. <b>En Comú Podem
s’ha quedat amb el darrer escó tarragoní, amb un cert regust amarg, ja que de
primera força el 2016 han caigut a la cinquena.</b> Ismael Cortés estarà al
Congrés, però els ecosocialistes perden gairebé deu punts respecte fa només
tres anys.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>El PP ha fracassat rotundament -aquí les enquestes l’han
encertat- i Jordi Roca queda fora del Congrés, on només hi haurà una
representant per Catalunya -que no és catalana-, Cayetana Álvarez de Toledo.
</b>Paradoxalment Roca haurà de lluitar ara per ser regidor al Catllar, on en serà
cap de llista el proper 26-M, una població on per cert els populars han tret 23
vots menys que VOX. Aquesta situació es repeteix en altres poblacions de la
circumscripció tarragonina, on el PP només ha superat l’ultradeta per un miler
de vots.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sense gairebé temps per analitzar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a fons els resultats, ara toca afrontar unes
noves eleccions,les municipals, que es convertiran en una mena<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de segona volta en què aquests partits poden
aprofitar l’onada del 28-A per reforçar el seu poder local o almenys
evitar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perdre representació, aquest cop en
els ajuntaments tarragonins. En quatre setmanes ho sabrem tot plegat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-86693260710789869622019-04-25T21:21:00.004+02:002019-04-25T23:30:08.142+02:00Menys llistes i molta incertesa a Torredembarra<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-rV1kFj3BUcU/XMIIHMSFX3I/AAAAAAAAFhI/uQaFwHsnSK493ceDd-7THJVsNgX8rcY2gCLcBGAs/s1600/ple_torredembarra.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="760" height="223" src="https://2.bp.blogspot.com/-rV1kFj3BUcU/XMIIHMSFX3I/AAAAAAAAFhI/uQaFwHsnSK493ceDd-7THJVsNgX8rcY2gCLcBGAs/s400/ple_torredembarra.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
La graella final de les properes eleccions municipals de
Torredembarra ja està definida. <b>Seran finalment <a href="https://tarragonadigital.com/baix-gaia/llistes-electorals-eleccions-municipals-2019-torredembarra" target="_blank">onze candidatures les que aspiraran a seral ple municipal,</a> dues menys que fa quatre anys, quan van ser tretze, vuit les
quals van obtenir representació. </b>Serà inevitable que algunes d’aquestes llistes
quedin fora del ple i poden haver-hi canvis substancials en la distribució de
regidors, que podria afectar o reequilibrar la majoria de govern actual,
formada per Esquerra Republicana, Partit Socialista i Alternativa Baix Gaià.</div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Les dues forces polítiques que van ser les més votades fa
quatre anys -Esquerra Republicana i Ciutadans- es disputen la victòria que el sistema
electoral premia garantint l’alcaldia si no s’aconsegueix sumar un pacte de nou
regidors com a mínim.</b> Esquerra, liderada per tercer cop per l’actual alcalde,
Eduard Rovira, repeteix els cinc primers llocs de la llista. La continuïtat és
absoluta. Els republicans compten amb quatre representants al ple i aspiren a
sumar un cinquè. Un sisè regidor seria un gran èxit: des que hi ha disset cadires al ple, només CiU ho va aconseguir el 2011.
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Ciutadans, el grup més nombrós de l’oposició, que també
repeteix Toni Cruz com a cap de llista i, amb Javier Ramírez com a escuder, té
tres regidors i es presenta com la gran alternativa als republicans.</b> La formació
taronja va ser la més votada en les darreres eleccions al Parlament, però en
uns comicis municipals -i més a Torredembarra- no és aconsellable fer comparatives
molt exactes. <b> </b><b>I és que el Partit
Socialista és el tercer en discòrdia, amb un liderat molt reforçat del fins ara
número dos, Vale Pino, que pot mossegar amb força l’electorat taronja i superar
els tres regidors que tenen des de 2011.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>JuntsxCatalunya repeteix candidata a l’alcaldia: Anna
Magrinyà.</b> La resta de la llista està molt renovada respecte la darrera de CiU a
Torredembarra, que el Cas Masagué i l’escissió d’Avui Democràcia la va deixar
amb només dos regidors. Recuperar el tradicional votant convergent és el repte
pe recuperar terreny. Un repte complicat. També té dos regidors l’Alternativa
Baix Gaià, que canvia per primer cop de cap de llista des de la seva creació.
Lluís Suñé deixa pas a Clara Solivellas, actual edil d’urbanisme. <b>L’embús de
candidatures en l’espectre més esquerrà de l’electorat i l’adéu del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>líder històric amenaça deixar l’Alternativa
amb només un regidor.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La CUP és el gran competidor per al vot de l’esquerra
independentista. Van negociar una candidatura conjunta amb l’Alternativa per
segon cop i les converses van tornar a descarrilar. <b>Toni Sacristan repeteix com
a candidat amb l’objectiu de mantenir-se al ple fins d’aquí dos anys, quan el
rellevaria un altre membre de la candidatura.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b>També el PP vol seguir al plenari malgrat la línia descendent a nivell
de Catalunya i per aconseguir-ho confien altre cop en Núria Gomez, alleujada
després que VOX no es presenti a Torredembarra, una candidatura que havia
d’estar liderada pel número sis popular fa quatre anys, Jordi Fernández.
Finalment, l’incombustible Rosa Maria Guasch, la més veterana del ple
municipal, vol seguir com a regidora al capdavant de la formació independent
Avui Democràcia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Les novetats electorals venen per la banda de l’esquerra.<b> La
més destacada és el retorn a la política d’un ex-alcalde, Enric Grangel, que el
2011 va ser el cap de llista del PSC i ara lidera una coalició entre Moviment
d’Esquerres (MES) i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Som Alternativa, d’Albano
Dante Fachín, amb el nom de Guanyem Torredembarra. </b>Grangel va intentar obtenir
un lloc a la llista d’ERC -el soci habitual de MES- i no ho va aconseguir. Torredembarra
en Comú<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aspira a entrar al plenari amb
Carles Fuxet com cap de llista, però la manca d’entesa amb Podem, que es
presenta en solitari a Torredembarra, amb Luis Fernando Turrens al capdavant, li
resta moltes opcions de poder entrar el ple.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta és la graella de sortida de les eleccions municipals
de Torredembarra.<b> Tot apunta a que es mantingui la fragmentació actual del ple
i calgui un govern almenys de tres socis, però la divisió extrema a l’esquerra
de l’espectre ideològic i la concentració de vot útil en formacions com Esquerra,
</b>Ciutadans o el PSC podria reduir les llistes representades al ple. El que està
clar és que hi haurà menys renovació que fa quatre anys, ja la continuïtat és
la nota denominant en la majoria de formacions. Després de la trencadissa de
2015, els qui han estat al govern i oposició aquesta darrers quatre anys
afronten una revàlida.<br />
<br />
Foto: tarragonadigital.com</div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-49515256567654961532019-03-21T10:00:00.002+01:002019-03-21T10:00:36.040+01:00Ballesteros 1.9<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6_K64Z4TIoA/XJNSEtTZwHI/AAAAAAAAFfc/Vhr3OxiepOE6pjDfR4v73-24J1dQzqdTQCLcBGAs/s1600/ballesteros.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="750" height="177" src="https://1.bp.blogspot.com/-6_K64Z4TIoA/XJNSEtTZwHI/AAAAAAAAFfc/Vhr3OxiepOE6pjDfR4v73-24J1dQzqdTQCLcBGAs/s320/ballesteros.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Fa uns dies vam conèixer la candidatura amb què Josep Fèlix
Ballesteros aspira a revalidar per tercer cop l’alcaldia de Tarragona. Poques
sorpreses ens ha deparat l’alcalde socialista, que manté el mateix patró de les
darreres convocatòries a l’hora d’elaborar les seves llistes electorals. <b>La
candidatura Ballesteros 1.9 fa una combinació de continuïtat i fitxatges per
afrontar el desgast d’un darrer mandat marcat pel fracàs dels Jocs del
Mediterrani, l’ombra judicial d’Inipro i un pacte controvertit amb el PP.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Parlem primer de cares noves. Ballesteros recorre per segon
cop a un fitxatge “esportiu”. El 2011 va ser l’atleta Natalia Rodríguez -que va
durar ben poc, per cert- i ara ens trobem amb la referència basquetbolística de
la ciutat, Berni Álvarez, en el número cinc. <b>L’altra incorporació independent prové
del moviment veïnal, Cristina Berrio, vuitena, a la recerca de retenir el vot
als barris de Ponent, el tradicional feu -cada cop menys- socialista. </b>Un dels
fitxatges de fa quatre anys Francesc Roca, setè, es consolida a la llista.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un cas curiós és el número dos. Des de 2007 fins ara, la
persona que ha ocupat aquest lloc, només ha durat quatre anys al ple. Lola
Herrera, Paco Zapater, Elvira Ferrando... i ara, Sandra Ramos, militant
socialista enlloc del tradicional perfil independent .<b> Del pinyol primigeni de
Ballesteros d’abans d’arribar a l’alcaldia només repeteixen el seu amic i
escuder Pau Pérez, que puja al tercer lloc,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i la portaveu del govern, Begoña Floria, quarta.</b> En els primers llocs de
la candidatura trobem Ana Santos, que fan menys que va fer el salt a la
política institucional.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cauen de la llista el delfí Javier Villamayor, que paga el
fracàs -no reconegut per Ballesteros- dels Jocs Mediterranis, la hiperactiva
Elvira Ferrando, el responsable d’Urbanisme, Josep Maria Milà i Ivana Martínez,
que ja havia anunciat fa setmanes la seva retirada. Però el millor fitxatge de Ballesteros no surt a la llista aprovada
divendres- <b>És Pedro Sánchez i un hipotètic bon resultat el 28 d’abril, que pot
donar impuls a una candidatura socialista tarragonina a la baixa, com ho
demostra que, des que la candidatura Ballesteros 0.7 va fregar la majoria
absoluta, perd regidors en cada contesa electoral.</b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></b></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-25399813633966054972019-02-20T18:22:00.005+01:002019-02-20T21:18:26.528+01:0028 dies<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-CXKb6g-8u4I/XG2MrZDlbDI/AAAAAAAAFec/alWPjgAlAf0BryEiIFbfg8mjS4DogbrHwCLcBGAs/s1600/Eleccions26m.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-CXKb6g-8u4I/XG2MrZDlbDI/AAAAAAAAFec/alWPjgAlAf0BryEiIFbfg8mjS4DogbrHwCLcBGAs/s320/Eleccions26m.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>28 dies. Aquesta és la distància temporal entre les
eleccions espanyoles del 28 d’abril i les eleccions municipals, autonòmiques i
europees del 26 de maig.</b> El president espanyol, Pedro Sánchez, ha acabat
escollint el darrer cap de setmana d’abril gairebé per eliminació, fruit d’un
càlcul demoscòpic, el fracàs “provocat” de les converses amb ERC i PDECat i avançar-se
al desgast a què el sotmetria el tripartit de dreta si endarrerís els comicis a
la tardor. En aquestes línies em volia centrar en els efectes que poden tenir
la proximitat de les eleccions generals en les municipals.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Mai havia passat que entre aquests dos tipus de comicis hi
hagués només 28 dies de separació i és una evidència que no es poden deslligar
uns dels altres.</b> Cada municipi té unes dinàmiques concretes i no és el mateix
un alcalde que es presenta a la reelecció que un candidat que aspira per primer
cop a l’alcaldia. Ni una ciutat de més de 100.000 habitants que un municipi amb
uns pocs milers. O uns centenars. <b>Però hi ha partits i espais polítics que
poden patir molt en la majoria d’Ajuntaments si els resultats el 28-A no els
són positius.</b> O directament catastròfics. El PP pot quedar fora de molts plens
municipals si Casado punxa, que voldrà dir que Ciutadans i VOX han tret un bon
resultat. Un mal resultat de JuntsxCAT pot deixar en molt mala situació els
candidats municipals neoconvergents i les perspectives electoral de Podemos i
les seves confluències, guanyadors a la circumscripció de Tarragona en les dues
darreres convocatòries a les Corts espanyoles, tampoc no són massa optimistes,
sumits en lluites intestines.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Qui té més a guanyar? Doncs Ciutadans, VOX i Esquerra
Republicana. Forces clarament a l’alça i que seran percebuts pel votant com a
carro guanyador i un vot útil. Els socialistes són una incògnita. Poden
aprofitar l’efecte d’una triomf ampli de Pedro Sánchez o experimentar una
perillosa desmobilització si la victòria és pírrica i insuficient per formar
govern. <b>El 28-A serà la verdadera enquesta del 26-M. No caldrà cuina i, com
totes les enquestes, influirà en un nombre important de votants. </b>Un maldecap
més pels caps de campanya d’eleccions municipals.<br />
<br />
Article publicat al setmanari <i><a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">Notícies TGN</a></i></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-27111296224287052722018-12-23T17:36:00.001+01:002018-12-23T17:36:35.425+01:00El conflicte català irromp en la ficció política nord-americana<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-rjrGNojJhtM/XB-3MPa5jMI/AAAAAAAAFck/4itrLrenGF09DbWNhEP3q8kmTLuG7qJYQCLcBGAs/s1600/Madam-Secretary-Season-5-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-rjrGNojJhtM/XB-3MPa5jMI/AAAAAAAAFck/4itrLrenGF09DbWNhEP3q8kmTLuG7qJYQCLcBGAs/s320/Madam-Secretary-Season-5-1.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>En el capítol 9 de la cinquena temporada de la sèrie
nord-americana <i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Madam_Secretary_(TV_series)" target="_blank">Madam Secretary</a></i> ha aparegut el conflicte entre Catalunya i
l’Estat Espanyol. </b><i>Madam Secretary</i> és una sèrie actualment en antena -es pot
veure per Movistar Fusion- i tracta sobre el dia a dia del Departament d’Estat
-el ministeri d’Exteriors- del Govern dels Estats Units a partir de l’arribada
al càrrec de secretària d’estat d’Elisabeth McCord -intepretada per <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/T%C3%A9a_Leoni" target="_blank">Tea Leoni</a>-,
una ex-agent de la CIA, que havia estat a les ordres del president dels Estats
Units quan era el director de l’agència espionatge. <b>La sèrie es desenvolupa al voltant de l’equip i la família de MacCord amb trames que s’alimenten de
conflictes internacionals reals o creats pels guionistes. </b>Podríem dir que <i>Madam
Secretary</i> és una sèrie enllaça amb l’esperit de <i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_West_Wing" target="_blank">The West Wing</a></i>, amb grans dosis
d’idealisme, però amb republicans de protagonistes, molt allunyada de la foscor
i la corrupció de <i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/House_of_Cards_(U.S._TV_series)" target="_blank">House of Cards </a></i>o <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Scandal_(TV_series)" target="_blank">Scandal</a>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>En el capítol en qüestió, la trama aborda la negociació
d’una hipotètica entrada de Sèrbia i Kosovo a l’OTAN, un treball d’orfebreria
diplomàtica liderada per Elisabeth McCord i els seus col·laboradors, que es veu
amenaçada per l’oposició frontal de l’Estat espanyol a causa del conflicte amb
Catalunya.</b> És antològica la “bronca” de la secretària d’Estat a la número dos
del ministeri espanyols d’Afers Estrangers, quan li retreu el bloqueig a
l’entrada de Kosovo tot i el difícil acord aconseguit entre els dos països, que
van patir una sagnant guerra el 1999. Realitat i ficció molt ben lligades. No
seguirem per no fer un spoiler del capítol.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
És simptomàtic que una de les principals sèries de ficció
política dels Estats Units inclogui en les seves trames el conflicte que vivim
entre Catalunya i l’Estat espanyol. Sembla que els esforços d’internacionalització
del “cas català” obtenen alguns fruits. <b>En aquest capítol, l’Estat espanyol no
queda massa ben parat, guanyant-se un bon “clatellot” de la màxima responsable
de la diplomàcia nord-americana. </b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Fa poques setmanes vam viure un conflicte entre l’Estat
Espanyol i el Comitè Olímpic Espanyol al voltant del reconeixement dels
esportistes kosovars</b>. Finalment l’Estat espanyol va haver de baixar el cap i
reconèixer aquest petit estat balcànic, que es va independitzar unilateralment
de Sèrbia. Un altre ridícul internacional de l’Estat espanyol, però aquest ben real. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-lXztJRS806Y/XB-3SuNPPNI/AAAAAAAAFcw/Yr7WY-KRsiIICuThfMjqBjaDGAggbZb8wCEwYBhgL/s1600/madam-secretary-hillary-clinton-season-5-premiere.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="620" height="216" src="https://2.bp.blogspot.com/-lXztJRS806Y/XB-3SuNPPNI/AAAAAAAAFcw/Yr7WY-KRsiIICuThfMjqBjaDGAggbZb8wCEwYBhgL/s320/madam-secretary-hillary-clinton-season-5-premiere.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
I una recomanació: si us va agradar <i>The West Wing</i>, seguiu
<i>Madam Secretary</i>. <b>No arriba al nivell de la genial creació d’Aaron Sorkin, però
la sèrie de la factoria Barbara Hall manté un alt nivell i té moments molt interessants. </b>No és
casualitat que hagi arribat ja al capítol 100. En aquesta ciquena temporada hem
pogut veure un “cameo” conjunt de tres exsecretaris d’Estat: Madeleine Albright,
Colin Powell i Hillary Clinton. Poca
broma.</div>
jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-40582580886106629682018-11-07T19:26:00.001+01:002018-11-07T19:26:31.362+01:00No diràs el nom dels autònoms en va<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-VfmYm_NaeEE/W-Mtb8cLSQI/AAAAAAAAFbc/jMUaFYDhrjsuVkwxKhvPXj_8A7WWJe7dgCLcBGAs/s1600/cuotas-aut%25C3%25B3nomos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="309" data-original-width="598" height="165" src="https://4.bp.blogspot.com/-VfmYm_NaeEE/W-Mtb8cLSQI/AAAAAAAAFbc/jMUaFYDhrjsuVkwxKhvPXj_8A7WWJe7dgCLcBGAs/s320/cuotas-aut%25C3%25B3nomos.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Aquestes darreres setmanes, a partir de l’acord entre el
PSOE i Podemos en els pressupostos de l’Estat de 2019, tots els partits estan
parlant molt dels treballadors autònoms i les millores (o empitjorament) de les
seves condicions. </b>Uns diuen que els autònoms pagaran menys impostos per exercir
la seva activitat i els altres, que hauran de pagar més. La nebulosa habitual,
que fa ans que dura i només s’aclareix quan l’autònom comprova el que ha de
pagar cada mes per la seva condició. I aquesta quantitat sempre puja. També
quan l’economia no va bé i entre el paquet de mesures del govern de torn hi ha la
pujada als autònoms. Ho va fer el PP el 2012, quan va augmentar del 15% al 21%
l’IRPF de les factures i només ho va baixar uns mesos abans de les eleccions.
Lagarto, lagarto!</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>De mesures a favor dels autònoms n’he vist ben poques des de
fa sis anys que en sóc i només han anat encaminades als que comencen la seva
activitat, la majoria dels quals, segons indiquen els estudis, deixen la seva
activitat al cap de poc temps.</b> Pels que portem anys i fins i tot dècades com a
autònoms, i que en som la gran part dels inscrits a aquest règim, cap millora
real en el dia a dia. A l’inrevés. I sempre queda pendent abordar la xacra que
són els falsos autònoms. En podem parlar un altre dia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I ara, quan sents cants de sirena des del Govern Sánchez, la
malfiança és absoluta i ja ens veiem amb la quota augmentada el 2019. El 2020
qui sap que passarà i més amb la crisi -o alentiment econòmic que prefereixen
dir alguns- que sembla que s’acosta inexorablement. <b>Per tant, deixeu
d’omplir-vos la boca uns i altres amb els autònoms, mireu a Europa quin és el
tracte fiscal que donen i, com deia aquell que ara és senador, fets no
paraules. </b>I això és fa amb un gran pacte d’estat i no la baralla política contínua
amb els autònoms com a munició. Per cert, quants polítics que exerceixen altes
responsabilitats han estat autònoms en algun moment de la seva vida laboral? </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Article publicat al setmanari <a href="http://www.noticiestgn.cat/" target="_blank">NotíciesTGN</a></div>
<br />jordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.com0