tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post526826264888110204..comments2023-11-19T16:44:31.908+01:00Comments on salvatblog: De Pla a Maragalljordi salvathttp://www.blogger.com/profile/01531141810261056778noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-66107307030597482072007-10-22T17:42:00.000+02:002007-10-22T17:42:00.000+02:00Afortunadament no he vist mai com l'alzheimer dete...Afortunadament no he vist mai com l'alzheimer deteriorava a cap ésser estimat. Però, malauradament sí he estat testimoni de com aquesta malaltia apagava a les persones que hi convivien amb ella. <BR/><BR/>M'entristeix. Sobretot perquè l'únic que et RECORDA, amb paciència i insistència, aquesta enfermetat és que la memòria és una cosa tan etèrea... i que penja d'un fil tan prim, que al trencar-se pot fer que tots s'esborri en un moment. Fins al punt et fa perdre la identitat. I amb aquesta la teva essència i capacitat de lluita. L'únic que em consola és pensar que en Maragall potser en una de les seves maragallades aconseguirà el que ningú encara ha fet, avenços en aquest camp. Ens agradi o no, ens va donar un Estatut, ara ens pot donar molt més: tota una lliçó de vida i superació personal.Lídiahttps://www.blogger.com/profile/01668343230211071345noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-15939874395685506982007-10-22T11:06:00.000+02:002007-10-22T11:06:00.000+02:00Ara Maragall se n’ha anat una mica més lluny que P...Ara Maragall se n’ha anat una mica més lluny que Pujol, que encara continua al peu del canó com aquells amos de fàbrica que deixaven el fill al capdavant del negoci però s’hi ficaven pel mig dia dí i dia també... Maragall, d’una manera molt catalana, se n’ha anat donant un cop de porta sonat: només l’ha amortiguat el segon cop d’efecte, gens casual, el de l’anunci de l’alzheimer.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-42528860591310360622007-10-22T10:44:00.000+02:002007-10-22T10:44:00.000+02:00Personalment considero que el PSC-PSOE ha tingut u...Personalment considero que el PSC-PSOE ha tingut un tracte massa injust amb l’ex-President, una persona al servei de la causa durant més de 50 anys, en definitiva, tota una vida dedicada al país, i al partit.<BR/> Tinc la sensació que la marxa d’en Pasqual del partit, va més enllà dels aspectes personals i de tracte que ha tingut amb la cúpula del PSOE, i que en el fons, en Maragall vol mostrar públicament amb aquest acte, que la seva visió de país resulta incompatible amb la concepció de la direcció actual del partit.<BR/> Amb la marxa d’en Pasqual, el socialisme català pot quedar orfe davant d’un PSC que ha arrelat massa fort en el si d’un partit d’àmbit espanyol, centralista i centralitzat com el PSOE. La flama del socialisme català va apagant-se poc a poc, per l’assimilació a la que han estat objecte per part de la maquinària destructiva provenint de Ferraz. ...Ai si no s’hagués comès un error tant històric com el de la federació entre els socialistes catalans i els espanyols! Què hauria passat si Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya d’en Pallach hagués continuat el camí en solitari?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-26672896237595159632007-10-22T10:37:00.000+02:002007-10-22T10:37:00.000+02:00Pasqual Maragall és un d'aquests personatges que, ...Pasqual Maragall és un d'aquests personatges que, independentment de militàncies i ideologies, cau molt bé. L'ex-president igual que el seu predecessor Jordi Pujol, tenen aquest carisma amb la que un identifica a qualsevol familiar proper, a un tiet o al seu avi. <BR/>Els càrrecs que ha exercit i la seva influència en el dia a dia de cadascun de nosaltres ajudats per la seva estel·lar aparició en el Polònia de TV3 de la mà del Queco, faciliten aquesta familiaritat sobrevinguda, que tampoc s'explicaria unicament si darrere, en el fons no tinguessin aquest possit de les excel·lents persones, de la gent amb la suficient sensibilitat i humanitat per a ser percebuda. <BR/>La declaració d'aquest cap de setmana de Maragall, el converteixen encara si cap en més pròxim, almenys per a mí i sabent patir aquesta malaltia terrible que és el Alzheimer expressar aquest desig a contribuir en la lluita en la qual estem implicats molts de nosaltres i mostrar aquesta fermesa davant aquest el seu nou objectiu, un exemple per a tothom. <BR/>Maragall focalitzarà ara el projecte més important de la seva vida i aconseguirà que en aquesta lluita ens impliquem tots, perquè si alguna cosa té el President és aquest perfil de líder que arrossega, implica i engresca en la causa que ell vulgui.tafanerhttps://www.blogger.com/profile/01500406624358881781noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-25092632.post-14018862497967829602007-10-22T09:53:00.000+02:002007-10-22T09:53:00.000+02:00Maragall va ser un dels líder del FOC (Front Obrer...Maragall va ser un dels líder del FOC (Front Obrer de Catalunya), un partit antifranquista minoritari però un magnífic planter de polítics bàsicament a l'òrbita del PSC, però també un il.lustre personatge com Miquel Roca i Junyent.<BR/>Quan semblava que esdevindria un tecnòcrata socialista, Narcís Serra li va obrir la porta a l'ajuntament de Barcelona, des d'on farai contrapès, més o menys encertat, a Jordi Pujol des de l'altra banda de la plaça Sant Jaume.<BR/>Va ser alcalde olímpic i alcalde díscol, per no estar d'acord amb el PSC va deixar l'alcaldia i va començar un exili acadèmic a Roma. El partit no va tardar anar a buscar el fill pròdig per plantar batalla a les últimes eleccions de Jordi Pujol. Maragall va treure més vots però menys diputats i Pujol va poder governar recolzant-se amb el PP de la majoria absoluta d'Aznar.<BR/>En el segon intent Maragall es va imposar per vots a l'hereu Artur Mas, i va tenir prou suport parlamentari per fer el primer govern d'esquerres des de la Generalitat Republicana. Va ser l'anomenat Tripartit, govern espectacular, per la feina i per l'espectacle. Va remoure fonaments de l'oasi català i ho va pagar car, el tripartit i Maragall.<BR/>El president de l'Estatut del 30-S, al final ho del pactat per Mas i ZP a canvi del seu cap presidencial.<BR/>El nét del poeta Joan Maragall, ha estat l'alcalde olímpic i el president del nou estatut, ha estat el líder del verdader PSC que l'ha abandonat dues vegades. L'home que es va voltar d'uns ciutadans que volien el canvi (i que ara ja no el volen). El líder de les ziga-zagues institucionals.<BR/>El polític més federalista de l'Espanya que el seu avi li va dir adéu. Potser l'únic federalista d'Espanya... i potser ara ni això, perquè ja no mira Madrid sinó Brusel.les.<BR/>Maragall vol treballar pel mediterrani, per l'Euroregió (Països Catalans a l'estil barroc-europeïsta de Maragall), per un nou partit de centre-esquerra europeu (el Partit Demòcrata) i, a la força, haurà de lluitar contra un dels enemics pitjors que es pot trobar un, l'Alzheimer, el major destructor de l'ànima humana.<BR/>Maragall: olímpic, heterodox, federalista (espanyol) i nacional (català), alcalde i president, estimat i odiat.<BR/> Socialdemòcrata i burgès. Valent, agosarat, i impacient (per això no ha acabat gaires coses de les moltes que ha començat). <BR/>Geni i figura.Tertuliàhttps://www.blogger.com/profile/08917853270935198331noreply@blogger.com