Cinc anys de blog (i un parell de regals)

Aquest dijous 31 de març fa cinc anys que vaig posar en marxa aquest blog. Va ser amb aquest post, un divendres a la mitjanit. I d'axò fa mitja dècada! Des de llavors he publicat més de 740 posts i he intentat mantenir una regularitat. A vegades és complicat, però crec que aquests és la clau d’un blog: la constància. Salvatblog és el meu mitjà de comunicació, allí on podreu trobar les meves opinions, experiències i neures vàries.

Els blogs s’estan morint diuen alguns. Doncs no, rotundament! Crec que ens trobem davant d’un darwinisme blocaire, una selecció natural que provoca la mort per inanició dels blogs oportunistes i inconstants. No és el cas de Salvatblog. L’arribada de Facebook i Twitter no ha acabat amb el meu blog. Ni molt menys. S’han complementat i he pogut treure profit de sinèrgies entre les tres eines.

Per celebrar aquest cinquè aniversari us deixo un pastís i també dos entrevistes a caps de llista de Torredembarra a Blogs a Ona la Torre: José Oviedo (PP) i Eduard Rovira (ERC). Escolteu i disfruteu.

Tres anys al Consell

Avui es compleixen tres anys que treballo al Consell Comarcal de l’Alt Camp. Amb l’Octavi Saumell compartim aquesta dèria per fer balanços quan arriben aniversaris laborals. I és que de tant en tant cal mirar enrera per reflexionar sobre el present i encarar el futur. Aquesta efemèride arriba en el darrer tram del mandat d’aquest ens supramunicipal. Precisament aquesta setmana hem editat la Memòria 2007-2011 del Consell Comarcal de l’Alt Camp, just abans que aquest dimarts 29 de març quedi prohibit per obra de la Llei electoral publicar aquest tipus de materials.

Treballar en una administració pública et permet entendre com funciona la burocràcia administrativa i compendre algunes coses que quan estava a l’altra banda em semblaven incomprensibles. He après més sobre la política i els polítics i a treballar transversalment amb els diferents departaments del Consell. Ara dono més importància al protocol i als petits detalls, que sovint són els que poden provocar petits conflictes. I continuo pensant que un gabinet de comunicació ha d’estar al servei dels dirigents polítics de l’ens, però també dels mitjans i dels periodistes, facilitant-los al màxim la feina, en uns moments complicats pel sector, que es mou per la llei del mínim cost.

Aquest cap de setmana també hem recollit els fruits d’un treball conjunt amb el Consell Comarcal del Baix Penedès i els ajuntaments del Montmell i de Querol, a més de l’Agrupació d’Agricultors del Pla de Manlleu: la I Caminada del Senyoriu de Selma i els Valls de Marmellar. Més de 140 participants i una organització, que tot i aspectes a millorar, va rutllar molt bé. Hi he dedicat bastantes hores a aquest projecte. Una bona celebració d’aquests tres anys a terres de l’Alt Camp. Només em queda agrair la confiança dipositada en mi per la Carme Mansilla i que hagi complert les espectatives. En el meu cas, estan sent uns anys molt profiosos, tan laboralment com personalment.

Treient el cap a Altafulla Ràdio i NotíciesTGN

Dies una mica estranys i, al mateix reconfortants. Sou molts/es els que m'heu enviat mails, m'heu trucat, m'ho heu dit en persona o pel facebook. Noto molt bona rebuda del llibre Alejandro Fernández. Anatomia d'una passió . Ha estat un treball intents de mesos que està a punt de veure la llum. A veure que us sembla quan el llegiu. Mentrestant, alguns mitjans de comunicació se'n fan ressò de la seva imminent sortida a la llum i en podeu trobar alguns detalls.

Us deixo dos enllaços:

L'entrevista que l'Òliver Márquez m'ha fet al NotíciesTGN, publicada aquest dimecres

I l'entrevista de l'Albert Jansà aquest dimarts a Altafulla Ràdio

Les dues entrevistes estan fetes per dos grans professionals i al mateix temps bons amics. Però tots dos m'apreten amb algunes preguntes. I és que això és el periodisme.

Venia a parlar amb la Bibiana i... he acabat parlant del meu llibre

Aquest dissabte era lluminós, d'aquells que t'aixeques de bon humor. Em tocava anar a Ona la Torre. L'Aleix m'havia demanat de participar al programa Xocolata desfeta, amb la Bibiana Ballvè de convidada (per telefon). Havia preparat unes preguntes per un improvisat Consultori de la Doctora BB (inspirat en la secció del programa La Segona Hora de RAC-1). I just abans d'entrar, a la pàgina 11 del Diari de Tarragona apareixia un servidor en una foto amb el cap de llista del Partit Popular a l'alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández, sota el titular "En manos del adversario". Sabia que havia de sortir però no avui.

El programa ha fet un gir i he passat d'entrevistador a entrevistat, explicant detalls del llibre. I això que no "havia venido a hablar de mi libro", que diria el Paco Umbral. Ha trucat en directe el cap de llista del PP a Torredembarra, en Jose Oviedo. També hem entrevistat a la Bibiana, que ha estat molt bé. I hem acabat amb la tertúlia futbolística. Davant l'abscència del representant del Real Madrid he fet l'esforç (sobrehumà) de posar-me a la pell d'un seguidir blanc durant uns minuts. Un exercici curiós i divertit. Tal com estava anant el matí, tot era possible. Fins i tot sentir-me dir que el Madrid guanyarà la Décima aquest any. Després he tornat a la realitat i a la meva essència culer.

Després he anat a inauguració de la Sala polivalent de 'Cal Maiam'. He pogut trobar a més persones que ja havien vist la notícia i comentar la jugada. El llibre Alejandro Fernández. Anatomia d'una passió està a punt de sortir d'imprenta i es presentarà el proper dilluns 28 de març a les 20 hores. Ja us diré el lloc. Espero que m'acompanyeu. A molts i moltes us pot sorpendre que hagi escrit un llibre sobre un dirigent del Partit Popular. Crec que ha estat un exercici periodístic i democràtic. I m'ho he passat molt bé escrivint-lo. En seguirem parlant.

Deu anys sense Ramon Barnils

Hi ha personatges el record del quals et trasllada a una època de la teva vida i evoquen moments que es converteixen en entranyables amb el pas dels anys. És el que em passa amb el periodista Ramon Barnils, del qui aquest dilluns 14 de març se’n compleixen deu anys de la seva mort. Barnils em transporta a finals dels noaranta i començaments dels 2000, quan estava acabant la carrera de Periodisme i l’escoltava molt sovint al programa de Catalunya Ràdio Postres de Músic, tertúlia d’actualitat dirigida per Josep Maria Solé i Sabaté. L’escoltava al tren, al cotxe, a casa… La seva hora d’emissió, de tres a quatre de la tarda m’agafava gairebé sempre desplaçant-me a treballar al Punt, a fer les pràctiques a Catalunya Ràdio, anant a la Facultat…

En aquell Jordi Salvat que començava a caminar en el món del periodisme, Ramon Barnils l’impressionava amb les seves argumentacions, tan pel fons com la forma. Gràcies a ell vaig saber que el PSOE i el PP eren respecte Catalunya el mateix i el gran engany que ha estat ZP ja no em va agafar desprevingut. Era provocador perquè volia generar debat, despertar consciències. El seu periodisme era un periodisme compromès, independent i sobretot crític, un tipus de periodisme que avui en dia està en retrocés davant el panorama de grans grups de comunicació i institucions que ho volen controlar tot a base de potents gabinets de premsa i sobretot les suculentes subvencions.

Ja fa deu anys que Ramon Barnils ens va deixar i aquests dies molts companys de professió l’estan recordant. Jo també ho he fet al twitter i en aquest blog. De periodistes de raça com ell ja gairebé no en queden. Per això és una delícia escoltar-lo en aquest vídeo que es he deixat, amb diferents intervencions seves dels vuitanta i els noaranta.

11-M i Més Tarragona: una mica de memòria

Ahir va ser 11 de març i aquesta data des de fa set anys em provoca sentiments contradictoris. Una data, per cert, cada cop més fatídica: el terratremol del Japó ens quedarà a partir d'ara a la memòria. Però l'any 2004, l’atemptat de Madrid va ser la notícia que marcar aquell primer número del diari Més Tarragona. L’equip dirigit per Carles Magrané vam haver de reaccionar i afegir quatre pàgines per recollir una de les notícies de la dècada. Va ser un dia intens, que curteix a un jove periodista. L’endemà –avui fa just set anys- vam veure la feia feta durant setmanes i rematada el dia anterior. Recordo molta satisfacció per la feina ben feta. El meu 11-M és el de l’atemptat de Madrid, d’una tragèdia que et fa reflexionar i també analitzar la banda més relacionada amb la comunicació, però també la del naixement d’un nou producte del qual en vaig ser protagonista com a redactor i posteriorment com a director.

Com cada 11 de març, Més Tarragona va celebrar amb cafè i pastís i unes altes dosis d’onanisme el seu aniversari. Com sempre es va obviar que hi ha diversos extreballadors/es del Més Tarragona que ENCARA ENS DEUEN DINERS. Un detallet, danys col·laterals…? Crec que no. Com cada 11 de març en el meu blog ho recordo. Quin paio més pesat poden pensar alguns! Però crec que és just rebaixar tanta euforia recordant que la història del Més Tarragona també té punts foscos. El present del diari gratuït també té ombres. Només cal repassar alguna pàgina d’aquest número especial del setè aniversari, que haurien de fer sentir vergonya a qualsevol persona que es pugui considera periodista. Jutgeu vosaltres mateixos.

Els caps de llista de Torredembarra i les noves tecnologies

A l’espai Blogs a Ona la Torre del magazine de tarda d’Ona la Torre estan desfilant cada dimarts, a les 17:30 hores, els caps de llista a les eleccions municipals de Torredembarra del 22 de maig. El primer convidat, el 22 de febrer, va ser l’actual alcalde i candidat de CiU, Daniel Masagué i dimarts passat va passar pel programa l’alcaldable d’Alternativa Baix Gaià, Lluís Suñé. Avui ho ha fet el cap de llista del Partit Popular, José Oviedo. I dimarts vinent li toca el torn al candidat d’Esquerra Republicana, Eduard Rovira. I els que queden!

Són entrevistes disteses, de bon rotllo, però amb l’excusa de les noves tecnologies acabem parlant de tot. Sotmetem els candidats al Tecnotest, un nom força ampulós per deu preguntes que defineixen la seva relació amb les noves tecnologies. També comentem tres piluades al Twitter al hastag #torredembarra2011. Recordeu que ho podeu sentir pel 107.0 FM, per la TDT i per internet

Per si no les heu escoltat, us deixo els enllaços amb les entrevistes a Daniel Masagué i Lluís Suñé:

http://www.sendspace.com/file/45jdtu
http://www.sendspace.com/file/qhsw3f

El benefici de treballar en un bon equip

Aquests dies he rellegit un llibre que recomano fervorosament als qui esteu interessats en millorar l'ambient de treball de l'empresa o institució on treballeu. O almenys intentar-ho. Es tracta de El benefici, d'Àlex Rovira i Georges Escribano. És un llibre de 150 pàgines que us el podeu pulir en una tarda, però que convida a repassar-lo i aplicar-lo a les vostres experiències laborals.

Cada cop m'interessen més aquest tipus de llibres, que van més enllà de la comunicació i entren en el terreny de les relacions humanes i la psicologia. Sovint em pregunto perquè és produeixen cert tipus de conductes en organitzacions que no fan més que baixar l'eficiència i danyar la imatge de la institució o organització en qüestió. Per què són tan complicades certes persones, que a vegades més aviat semblen cistells de crancs, perquè no saps com agafar-les perquè no saps per on et sortiran? Sóc un gran defensor del treball en equip, de la transversalitat i per fer-ho cal fer un esforç perquè tots tenim els nostre caràcter, que topa amb altres caràcters.

De llibres com El benefici n'he llegit alguns, però aquest m'ha agradat expecialment i hi penso sovint en el meu dia a dia laboral. Va més enllà del típic i tòpic manual d'autoajuda. És un llibre que transmet optimisme, que és possible sortir de situacions complicades analitzant a fons la situació, detectant els problemes i posant-hi solució.