dijous, de juny 21, 2012

Josep Maria Espina: Tot torna a començar


En Josep Maria Espina és un exemple d’emprenedor, de persona que renuncia a una feina amb uns horaris ben marcats i un sou fix a final de mes per apostar pel seu projecte, aconseguint aquell estat ideal de treballar en el que a un li agrada. Quan va acabar l’EGB, en Josep Maria havia d’estudiar automoció. El seu pare era taxista i això pesava. Però a la Universitat Laboral no hi havia places per aquests estudis i va acabar matriculant-se a Arts Gràfiques.

La mort del seu pare amb només 54 anys el va marcar profundament. A nivell personal i laboral. Quan va acabar el servei militar que havia fet com a voluntari a l’aeroport de Reus es va incorporar a l’empresa familiar, del sector del taxi. Ben aviat va veure que aquesta no era la feina que li agradava i va acabar deixant-ho. Va començar a treballar uns mesos en una oficina de Caixa Tarragona de Segur de Calafell fins que li va arribar una oferta de l’empresa Sugrañes, que, entre diverses activitats, s’encarregava de la gestió cadastral. S’hi va incorporar, controlant el cadastre dels municipis d’Altafulla, Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès.

En Josep Maria era molt prim i per augmentar pes i musculatura li van aconsellar anar al gimnàs. A Torredembarra, els anys vuitanta, no n’hi havia cap i es va matricular al Gimnàs Nirvana, de Tarragona. Aquest món va començar a agradar-li cada cop més. Tenia un pis al carrer Baix de Sant Pere i el va condicionar com a gimnàs, amb una banca i una màquina de peses. Poc a poc, van començar a freqüentar el pis diversos amics i ben aviat es va trobar que eren set o vuit persones entrenant-hi. Va decidir llavors transformar l’espai en un gimnàs, ampliant les instal•lacions a un segon pis. El va obrir l’octubre de 1988 i en un mes hi assistien gairebé un centenar de persones.

Ell continuava treballant a Sugrañes i amb el temps va veure que havia de triar una cosa o l’altre. El 1992 va deixar la seguretat de la nòmina a final de mes i es va centrar a trobar un local per ampliar el gimnàs. Un any després obria el Silver Gym al carrer Indians. Tres anys abans havia fet uns cursos de quiromassatge i de reflexologia podal. Des de llavors ha anat ampliant coneixements en diferents teràpies, com el drenatge limfàtic, la kinesiologia, el tractament de diverses patologies, el shiatsu, serveis que ha anat oferint com a professional.

El nou gimnàs funcionava molt bé durant la temporada d’hivern però a l’estiu l’assistència baixava en picat per el calor, les vacances, els canvis d’horari.... i en Josep Maria va veure que calia potenciar les activitats a l’aire lliure. Va ser quan la seva empresa, Futuresport, va començar a organitzar les quinzenes d’estiu de l’UDT i va convertir la platja de la Paella de Torredembarra en un centre neuràlgic de combinació d’esport i salut, tant per a nens i nenes com per adults. El volei platja, la gimnàstica per la gent gran o l’aeròbic es podien practicar a tocar de la platja. Altafulla i Roda de Berà i el Col•legi Molí de Vent també van comptar amb activitats esportives organitzades per Futuresport. Reconeix que no guanyava molts diners, però projectava la seva marca. Una altra iniciativa va ser crear un departament específic de salut, veient que la demanda de tractaments i massatges creixia. A mitjan dels noranta va néixer Salut Center, que oferia serveis de fisioteràpia, massatges, natació terapèutica, dietista i atenció psicològica.

Silver Gym, Futuresport i Salut Centre. En Josep Maria havia obert molts fronts i tot això li generava molt estrès, treballant fins a quinze hores diàries. No desconnectava. A més, havia tingut un fill el 1995 i un altre el 1997 i no els disfrutava prou. La Sònia, la psicòloga del mateix Salut Center, el va avisar que de l’estrès a la depressió hi un pas. Tot això i l’experiència traumàtica d’una persona professionalment propera el va portar a un punt d’inflexió i a un plantejament de vida diferent, centrant-se en els massatges i altres teràpies naturals. Va traspassar el gimnàs del carrer Indians i va tornar a l’edifici antic, amb uns horaris menys exigents. També va ajudar a muntar un gimnàs a Roda de Berà i gestionava activitats esportives en un càmping del municipi.

En Josep Maria està molt satisfet amb la feina que ha estat fins ara, amb massatges i classes de gimnàstica, més enfocades a la vessant terapèutica i d’higiene postural, amb sortides i, en definitiva, molt bon ambient entre els alumnes. Pot estar dotze hores fent massatges perquè nota que és la seva vocació. Recarrega piles assentat al roquer, mirant com les onades topen contra les roques. És la seva teràpia. També es relaxa cuinant el cap de setmana. L’allibera.

Ara té en marxa un nou projecte: l’obertura d’un nou centre en què, a més de massatges i classes de gimnàstica, s’hi oferiran xerrades, sessions de ioga, taichi i altres disciplines orientals i tractaments naturals. I és que, com diu la cançó de Mishima, Tot torna a començar.

Publicat al número de juny del Diari de la Torre

Cap comentari: