No sé com però avui m'ha vingut al cap una sèrie de dibuixos animats que m'agradava molt per la seva originalitat i perquè em va servir per conèixer la mitologia grega: La petita Polon. La feien al Circuit Català de TVE. La recordo haver vist en aquelles tardes de pa amb xocolata dels vuitanta a casa la meva àvia i passar-m'ho molt bé amb aquesta interpretació "especial" els déus hel·lènics. Era una sèrie que ens agradava als nens i nenes de l'època però també als més grandets, que devien disfrutar amb trames adequades per la seva edat.La protagonista, Polon (o Pollon) era la filla d'Apolo, el Déu del Sol, un dropo de "molt de cuidado" que sovint la liava a l'hora de portar l'astre rei amb el seu carro. A llarg dels capítols d'aquesta sèrie japonesa el 1982 es reinterpretaven els mites de l'antiga Grècia amb els humans i sobretot els déus de protagonistes, amb el fil conductor de l'entremaliada Polon. Zeus és caracteritzat com un faldiller empedernit; Eros, el déu de l'amor, és més lleig que un pecat i amb les seves fletxes nodreix de trames la sèrie. Surten també Afrodita, Hera i altres deeses i déus de la Grècia clàssica. Aquí en teniu un tast.
Una cançó en la careta molt enganxosa rematava aquesta sèrie mítica de la meva infantesa. Encara us la podria cantar...
10 comentaris:
Uns dibuixos realment entranyables que donaven per TV2. Quan a plogut!
Uns altres que recordo amb enyorança eren uns sobre la família Robinsones i uns altres que tractaven d'un nen que arribava a una illa on tot era màgic, però no en recordo el nom...
I pensar que ja fa més de 20 anys...
És feliç, és feliç, jugant amb els seus amics.... Ostres, si encara m'enrecordo de la cancó i tot !!!
Uff... Crec que començo a tenir massa anys ;)
Una sèrie mítica, sí senyor. Sobretot, recordo que li agradava a man germana, que és tres anys més petita que natros. El millor personatge era el d'Eros, amb les seues fletxes i la tita a l'aire, fent tot tipus de barrabassades. Bé, era una tita o el melic? Recordo intensos debats a casa, per trobar-hi una resposta.
No coneixia aquests dibuixos... però trobo força interessants aquests posts sobre TV mítica!
Darrerament no bloquejo tant amunt i avall, però sempre és saludable veure que els blogs més clàssics, com el teu, continuen amb bona salut!
Vaig picar en la innocentada, tu... Uff
Ei, és una de les sèries de dibuixos que més recordo, juntament amb el Tom Sawyer. M'encantava i també sóc capaç de cantar la cançoneta. Molt bé aquest apunt, però com és que t'ha vingut al cap?
Una sèrie mítica la Petita Polon (mai més ben dit). Com em va venir al cap? No ho sé, però mha agradat compartir-ho amb vosaltres.
M'encantava aquesta serie!!
Fa temps que estic obsessionada amb la músiqueta (també me'n recordo de la tonada jaajaja!) i l'he buscat per tot arreu i no la trobo. Si algú la troba (la versió en català) que m'ho digui sisplau! :P
Neus.
Veig q'aquest tema és aturat de fa temps, tot i així estic buscant bloggers que sapiguen d'aquesta série per proposar-los hi q' enviin un correu a RTVE demanant que la reemetin (cosa què amb la censsura imperant és gaire bé impossible)i un altre a Arait Multimedia S.A. q' es qui té la llicència, per proposar una edició TRILINGÜE (català, castellà, i original japonès). Fem força entre tots!. Gràcies
A mi també m'agradaria tornar-la a sentir en català!
Publica un comentari a l'entrada