dijous, de juliol 10, 2008

Sobre Laporta

Un amic em comentava dilluns que la moció de censura a Joan Laporta era l'exemple més clar de l'enveja i la ràbia que senten els mediocres davant les persones que tenen talent. No subscric totalement aquest argument però no el veig del tot desencaminat. La moció de censura està encapçalada per personatges secundaris i que a mi em generen més dubtes que admiració. Oriol Giralt, Cristian Castellví... Crec que són uns oportunistes que han aprofitat la conjunció entre les relliscades -algunes més que lamentables- de Laporta i dos anys de sequera esportiva.

Vau veure que va passar quan Josep Lluís Núñez va anar votar? Va ser tractat com una mena d'heroi nacional. La gent té tan poca memòria! Recordeu els darrers anys de Núñez? I els primers? Excepte l'època amb Cruyff a la banqueta -i no sóc ni molt menys cruyffista- el nuñisme és una època força trista esportivament. Bon gestor econòmic? L'any 2000 es va veure que no tant. Laporta recorda Núñez en alguns moments i d'aquí uns anys també el rebran com un heroi en unes eleccions. Serà l'artífex de la final de París. Però els arbres no ens deixen veure el bosc.

El que més m'impressiona de Laporta és la seva capacitat per dilapidar en dos anys un crèdit impressionant guanyat durant tres anys a partir d'una il·lusó generada en les eleccions de 2003. Que en queda del Kennedy del Barça? Sandro Rossell és per a milers de barcelonistes una mena de profeta. Tan diferents són Sandro i Jan? No sabeu que quan els amics es barallen neixen els pitjors enemics? A mi m'agrada Ferran Soriano. El problema és que ara li venen presses per ser president.

També estic astorat per la brutal campanya mediàtica contra Laporta i l'ofensiva des de diumenge a la nit, quan encara no hi havien resultats de la moció sinó només enquestes, perquè dimiteixi hauria de ser d'un objecte d'un estudi com deu mana. La moció ha fracassat. Hi ha unes regles del joc. I l'abstenció majoritària no és ni dels uns ni dels altres. Per tant, els que volien que guanyés la moció igual no arriben al 40%? No ho sabem. Laporta l'ha cagat molt els darrers mesos. Però jo crec que mereix una segona oportunitat en forma de dos últims anys de mandat. Però l'atmosfera s'ha tornat tan irrespirable que em sembla que tard o aviat haurà de plegar. La mediocritat haurà guanyat el talent? O el mal geni haurà guanyat el geni?

Ja ho veieu: moltes preguntes.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Al Laporta, el Barça li queda molt gran. M'agradaria saber que opinen les penyes d'arrau del mon sobre els comentaris polítics i la barreja que ha fet el President del Barça amb la política.

Personalment, el gran problema de Laporta ha sigut barrejar política amb esports, la soberbia i sobretot guanyar-se un enemic molt dur, el Rosell.

El President del Barça, pot tenir les seves idees polítiques, això no ho posa en dubte ningú, però ha de tenir un respecte cap el soci i seguidors del Barça que no les comparteix.

Imagineu que igual que Laporta va dir Visca el Barça i Visca Catalunya Lliure, Calderon digués Viva España y Viva Franco ( és només un exemple ). Estic segur que també rebria un atac mediàtic degut al comentari. Amb això m'agradaria dir que l'atac mediàtic se l'ha buscat ell mateix. No pel que opina, sino perque dona carnaza als medis informatius.

Que la gent col veure que darrera de tot i de tv3 hi ha qüestions polítiques ? que s'ho hagués pensat abans Laporta d'haver-ho barrejat. Si hagués sigut discret no li hagués passat.

Per tant, Laporta s'ha equivocat, segons la meva opinió, i hauria de dimitir per ètica. Una altra cosa és estudiar si la seva dimisió afectaria esportivament, que llavors s'hauria de buscar una altra solució.

També he de dir que no sóc culé.

Anònim ha dit...

Que el posin de número 2 a CIU o a ERC que és el que el Laporta vol, en realitat

pipomon ha dit...

A mi tot aquest tema m'entristeix, perquè en Laporta és un tio que el país no s'hauria de deixar escapar (http://pipomoncat.wordpress.com/2008/07/07/sobre-joan-laporta/). Per això crec que ell hauria de prendre la decisió de marxar. I no pel bé del Barça (que és un club de futbol, punyeta, i sembla que la gent no tingui memòria: que en tota la seva història ha predominat el desastre per sobre de la frustració, i ara subscric el "no estamos tan mal"), sinó pel bé d'ell.

pipomon ha dit...

Volia dir el desastre i la frustració per sobre de l'èxit (és d'hora i encara no coordino massa)

Anònim ha dit...

Perdona anònim del 10 juliol de 2008, em sembla que et passes moltíssim quan vols igualar Franco i Laporta. No és el mateix: hi ha eleccions democrátiques pel mig i no és el mateix fer apologia d'un ideal que s'aconseguirà , o no, per via de la democràcia que d'una dictadura tacada de sang. jA EN COMENÇO A ESTAR FART DE TANTA TONTERIA: fRANCO TENIA LES MANS TACADES DE SANG I LAPORTA NO. Si no sabem això, més val que pleguem.

Anònim ha dit...

Sóc l'anònim primer. Penso que no m'heu entès bé. Volia donar un exemple de quins comentaris, com a president d'un club mundial, no es poden fer.

No comparo a Laporta amb Franco ( no te cap sentit ). El que comparo és el comentari polític de Laporta com a president del Barça amb el comentari polítici que pogués fer un altre president d'un altre club. I ja està. No volgueu treure altres conclusions.

La meva opinió, i la de molta gent, és que potser el seu lloc és un partit polític i no un club de futbol.

Doncs res, faci el que faci, que sigui pel bé del Barça ( i no sóc culé ).