Feminitzant la política

Seguim assistint a la voràgine de congressos dels partits polítics i enmig dels diferents estils que veiem -a la búlgara, majories estretes, equilibris complicats- destaca la feminització evident de les cúpules directives de les formacions. El PP va situar en el recent Congrés de València una dona, Dolores de Cospedal, com a número dos del partit. Aquest dissabe hem pogut veure a Catalunya com dues dones, Alícia Sánchez Camacho i Montserrat Nebrera, s'enfrontaven per poder ser presidenta del partit a Catalunya, prèvia retirada de dos homes. El PSOE sembla haver volgut reaccionar davant aquesta feminització del seu gran rival polític i ha decidit reestructurar la seva direcció per donar cabuda a una número tres, Leire Pajín, que a més de dona és jove -dos ocells d'un tret-. El número dos continua sent un home, José 'Pepiño' Blanco, però li han canviat la denominació del càrrec i ara és vicesecretari general

Ens queden uns quants congressos. Per exemple, el de Convergència i Unió. Reaccionarà també la federació nacionalista situant una dona al costat d'Artur Mas? Esquerra Republicana continua sent un partit molt masculinitzat. Els seu dos màxims dirigents són homes i, a més, amb la nova direcció ha desaparegut la portaveu dels darrers anys, Marina Llansana. Els cas d'Iniciativa encara és més curiós. El partit que més pregona la igualtat de sexes, Iniciativa, ha estat incapaç en més de quatre anys que porta al govern de situar una dona com a consellera i la seva cúpula dirigent continua sent molt masculina. De Ciutadans més val no parlar-ne, amb tres diputats i cap diputada. La feminització de la política és un repte i una necessitat però aquest procés ha de ser gradual i natural i no postís o com si d'una moda es tractés. Una sensació que alguns podem tenir.

Publicat al diari Aquí el 7 de juliol de 2008