Des de fa uns dies sembla que la ciutat de Tarragona estigui commocionada perquè l'exregidor convergent Agustí Mallol s'ha incorporat a Sirusa com a directiu del departament de formació. A mi no m'ha sorprès aquesta notícia. Segueix el guió previst. És clar que l'oposició aprofita per criticar el nomenament -és el que li toca fer- i ERC també està tenint l'oportunitat de marcar distàncies -de tant en tant també toca-. La majoria de tarragonins i tarragonines passen olímpicament de la vida laboral de Mallol. Prou feina tenen amb la seva.Hem de reconèixer que el que va fer Mallol fa un any i escaig va ser molt lleig. En les formes i en el fons. Després de 16 anys com a regidor de CiU, abandonar la militància al partit nacionalista i donar suport al candidat socialista no és un bona manera de prestigiar la política local. Algunes veus afirmen que Mallol ja tenia un número adjudicat a la llista del PSC però que finalment es va haver de limitar a donar suport des de fora. Però encara més veus pronosticaven que al cap d'uns mesos de les eleccions -al final ha estat un any- Mallol tindria un càrrec 'polític'. I així ha estat. En política passen aquestes coses i Tarragona no n'és una excepció.
Mallol és un animal polític que desperta amors i odis extrems. Durant la dècada i mitja que va estar com a regidor va picar molta pedra entre les associacions de veïns. Va treballar una imatge pública populista que tan a ell com a l'alcalde Nadal li anava bé. La imatge del regidor serrallenc entregant una samarreta del Nàstic al rei Juan Carlos va ser el clímax del mallolisme, que va tenir un final a l'alçada del personatge: abandonant un vaixell que semblava enfonsar-se i pujant a l'onada socialista que va fregar la majoria absoluta. I quan l'onada es detura, ens trobem el Mallol a Sirusa.
Publicat al diari Aquí el 14 de juliol de 2008
5 comentaris:
no me negaras salvat que este "señor" no tiene ni idea del tema, desde lejos se percibe una jugada impresionante.
Però Mallol té alguna cosa de tràgic. Com molt bé dius se'n va fer un fard de picar pedra, però per gent de CiU, no se si molta o poca, era vist com un bufó que ja els anava bé el que feia. Un bon dia el bufó se'n va adonar, es va afartar de no ser convidat on calia, de ser tractat com un subaltern i ... És un tema molt vell, com la humanitat mateixa.
El tema és el de la traició. Un Sr. avandona un partit i es fa d'un altre amb el que suca durant 16 anys. Picant pedra i fent el bufó però cobrant com un Sr i amb moltes dignitats. El dia que no se li compleixen les espectatives en lloc de ser fidel a uns ideals que representa ha sentit durant 16 anys canvia de bandol per continuar cobrant. El pitjor és que els partits ho accepten quan haurien d'aplicar el "Tarraco no paga a traidores". En fi un cas avergonyant que no ajuda a dignificar el món de la política.
Per cert, Mallol molta tonteria amb el Nàstic, però tinc entés que mai va ser-ne soci i que la gent del Nàstic no estaven gens content de l'ús que aquest Sr. feia dels seus colors perquè se n'aprofitava.
Mira un tema important : què és això dels "ideals" ? Una part important el mallolisme és precisament la indefinició del que pugui ser el tarragonisme. Podem pensar que Mallol no és un traidor, sinó una persona coherent ? Coherent, és clar, amb una idea pobra, de poca volada però populista i eficaç, una idea que serveix tant per Ciu com pel PSC ... I si Mallol fos un estadi pre-polític, el nivell més baix de la politica ?
Mallol, quantes coses a dir i quantes coses a callar. Si no existís el Mallol a Tarragona ens l'hauríem hagut d'inventar, per bé o per mal.
Guantxo.
Publica un comentari a l'entrada