dimecres, d’octubre 28, 2015

Oriol Pijoan, el jardiner que fa cervesa

L’Oriol Pijuan va començar a fer cervesa amb un kit per a produir 25 litres que va comprar per internet i menys d’una dècada després produeix milers d’ampolles a l’any i està al capdavant d’una de les fires de cervesa artesana de referència a nivell de Catalunya. Però l’Oriol és guanya les garrofes fent jardiner. La producció de cervesa no li genera gairebé beneficis. El que guanya ho reinverteix. Però viu amb passió l’elaboració i la promoció de l’Estraperlo, una cervesa molt lligada a Torredembarra.

Després de fer primer de BUP al recent estrenat IES Torredembarra, l’Oriol Pijuan Santacana va continuar els seus estudis a Camp Joliu. Aquest centre educatiu situat a l’Arboç estrenava a començament dels noranta un nou sistema docent que combinava quinze dies intern i quinze dies treballant en una empresa. L’escola buscava potenciar la formació en unes comarques penedesenques abocades a la viticultura i l’enologia, però també atreia alumnes d’altres zones. La primera empresa on va fer pràctiques l’Oriol va ser a Cal Ratxet, dedicada al cultiu d’horta i planter a Torredembarra des de fa unes quantes generacions. Al tercer curs, va escollir tirar cap a la branca de la jardineria.

I ja fa gairebé dues dècades que fa de jardiner, dissenyant espais i parcs. L’Oriol va començar a treballar en un viver dedicat a la planta ornamental a Bellvei, però ben aviat va començar a treballar pel seu compte. I va seguir formant-se, en administració  financera i màrqueting. També ha cursat un postgrau sobre espais verds. Mai ha deixat de formar-se. Parlar amb ell de jardineria et permet aprendre molt. Gaudeix explicant que s’ha de tenir en compte, per exemple, a l’hora de crear un parc urbà. No és el mateix que estigui situat en un barri ple de parelles joves amb nens que en un amb molta població jubilada. O el valor afegit que dóna tenir-hi arbres amb molta fulla, que retenen la pols i, per tant, la contaminació.

Al món de la cervesa hi va arribar jugant. Amb en Roger Núñez van adquirir per internet un kit de 25 litres per produir aquesta beguda. Van començar a fer proves, es van engrescar i va néixer l’Estraperlo, un nom que evoca el passat contrabandista de Torredembarra, amb una etiqueta molt torrenca, amb el Roquer com a  gran protagonista. Les primeres produccions les van fer a una planta de cervesa artesana a l’Hospitalet de Llobregat, fins que l’octubre de 2010 van invertir en maquinària pròpia i van instal·lar un centre propi de producció en uns baixos al carrer Baix de Sant Pere. Curiosament, en el primer pis de la finca, uns anys abans assajaven els Ni folla, un grup de música del qual l’Oriol en formava part, “fent veure que tocava el saxo”, com recorda ell rient.

La presentació en societat de l’Estraperlo va ser el juliol de 2008 en ple casc antic de la Torre, entre Cal Serafí i l’Església de Sant Pere Apòstol. Ho van fer acompanyats d’una big band i enmig de la Festa Major del Quadre. En aquella època, a Catalunya només existien una quinzena de productors de cervesa artesana. Actualment en trobem deu vegades més i el fenomen s’ha escampat per la Península Ibèrica i han sorgit cerveses artesanes a Euskadi, Madrid o Sevilla.

Un any després van néixer la Fira de la Cervesa Artesana de Torredembarra, que l’Oriol i el Roger van voler fer a l’octubre per intentar oferir una activitat que pogués atreure gent a Torredembarra fora d’una temporada turística cada cop més curta. El risc hi era, però la fira va atraure gairebé 200 persones i, any rere any s’ha anat consolidant, com un esdeveniment on la gastronomia, amb la col·laboració dels establiments del cas antic torrenc, hi té un pes cada cop més important, complementant les conferències i la música en directe. Ja se n’han celebrat sis edicions -el 2013 no es va realitzar- i s’ha hagut de limitar a quinze els expositors, tot i la gran demanda, perquè l’espai de la plaça del Castell és el que és. El públic que assisteix a la Fira de la Cervesa Artesana és molt heterogeni, amb parelles joves amb nens, grups d’amics o gent de més edat. A l’Oriol el sorprèn el nivell d’expertesa de cada cop més assistents, capaços de diferenciar, per exemple, els tipus de llúpol de cada cervesa que tasten. Fa pocs anys, això era impensable.

La producció de la Cervesa Estraperlo continua sent limitada, amb coccions periòdiques d’uns 180-200 litres. On es pot trobar l’Estraperlo? Evidentment en diversos establiments de Torredembarra, però també en altres locals de poblacions entre Vilafranca i Cambrils. L’Oriol assenyala que aquesta era l’àrea per on es movien els torrencs a començaments del segle passat. També se’n pot tastar a Barcelona. L’Estraperlo ha rebut diversos reconeixements en els seus set anys d’existència, com el primer premi en la darrera Fira de la Cervesa Artesanal Catalana a l'Arboç, després d’aconseguir el segon lloc un any abans. En aquest certamen, que ja és un clàssic del calendari de fires cerveseres, són els mateixos visitants els que escullen la cervesa preferida. Està clar que l’Estraperlo agrada.

Des de fa un parell anys vola sol en aquesta aventura, després de la sortida del Roger de l’empresa. L’Oriol es planteja nous projectes per a l’Estraperlo, que ben aviat anirà desvelant i que reforçaran Torredembarra com un dels punts importants en el mapa de la cervesa artesana catalana. El que va començar com un joc ara és una marca reconeguda, amb un prestigi creixent dins del sector. 

dijous, d’octubre 01, 2015

Júlia Ramon, profeta al Baix i l’Alt Gaià

La Júlia Ramon Puig és la darrera de les filles adoptives de Torredembarra. Fa més de quaranta anys que hi viu, però continua mantenint llaços molt estrets amb la població que la va veure néixer el 1948, Santa Coloma de Queralt. No és cap casualitat que l’any 2014 pronunciés el Pregó de la Festa Major d’aquest municipi de la Baixa Segarra i que, quan l’any anterior va rebre el títol de filla adoptiva de Torredembarra, l’acompanyessin en l’acte de reconeixement molts veïns de la vila de la Conca de Barberà, inclòs el seu alcalde.

És la petita de tres germans, filla d’una infermera i podòloga, aficionada al teatre, i un torner que feia cadires, tocat pel catalanisme i les lletres. Per la casa dels Ramon havien passat molts prohoms catalanistes, intel·lectuals il·lustres, entre els quals el filòleg i gran ordenador de la llengua catalana, Joan Corominas. Els Ramon tenien botiga, on hi venien cadires, estris de fusta i més endavant armaris de cuina prefabricats que s’escampaven amb èxit per l’Espanya del Desarrollismo. La Júlia va estudiar a les Monges, a les Escoles Nacionals i també Batxillerat. No el va acabar, perquè volia guanyar diners com les seves amigues i als 16 anys va entrar a treballar a una empresa dedicada a la incubació d’ous. Uns anys després va anar a treballar a una fàbrica de gèneres de punt.

Com va anar a parar de Santa Coloma a la Torre? Doncs acompanyat una amiga que hi festejava i, al cap d’uns mesos, ella va acabar fent el mateix amb l’Antoni Fusté. El 1972 es va casar i va venir a viure a Torredembarra, on va començar a treballar al Torrepiel, una botiga que havia acabat d’obrir al cor del carrer Antoni Roig, Un any després naixia l’Abel i, com ella mateixa afirma, la vida se li va complicar. Va començar una processó de metge en metge, sense obtenir un diagnòstic clar sobre que tenia el seu filll. Després va néixer l’Anna, que era sorda. L’Abel i l’Anna han anat en diversos centres especialitzats i també ella ha hagut de destinar -hi moltes hores en el seu aprenentatge. Les dificultats són molt grans i ha hagut d’anar desenvolupant diferents estratègies. Aprenent dia a dia.

La Júlia va començar a treballar en una perruqueria, però ho va deixar per dedicar-se més als seus fills, combinant-ho amb una feina en què podia organitzar millor el treball, des de casa. Fa 26 anys que es dedica a vendre joies. I no ho fa tan malament, ja que és de les primeres del rànquing, cosa que li ha servit per gaudir de premis de l’empresa, inclòs un viatge a Nova York. Actualment continua treballant en aquesta empresa, tot i que des de l’inici de la crisi les vendes han baixat sensiblement.

Tenir un fill amb discapacitat era molt més complicat fa unes dècades, quan els seus eren petits. Hi havia molts pocs recursos públics. Tot plegat va portar a la creació de l’Associació Matinada l’any 1992, amb el suport de l’Ajuntament que llavors presidia Santiago Segalà. Els fundadors van ser vint-i-dos famílies amb fills discapacitats, més alguns socis protectors. D’aquesta manera, els fills van poder anar al Vendrell, a un centre especialitzat, amb el transport gratuït gràcies al Consell Comarcal i l’Ajuntament. Des de llavors la Júlia és presidenta de l’associació Matinada. Explica que en les assembles generals ja intenta que algú la succeeixi, però no vol entrar ningú. I aprofita a fer una crida al voluntariat, perquè sempre falten mans per a les diferents activitats de l’associació. Un gran pas endavant va ser a mitjan dels noranta, quan es va crear el centre ocupacional i el taller al Polígon Roques Planes amb una cessió de terrenys municipals a la Fundació Tallers de Catalunya.  Uns anys després, l’Onada es va fer càrrec de la gestió dels centres de treball i ocupacional.

Tornem a l’Abel. És un noi especial. En tots els sentits. Té un do pel dibuix. El seu sentit de la perspectiva i la seva memòria són prodigiosos. I ja ha fet diverses exposicions. També ha il·lustrat un llibre, Raïm raïm raïm, una història d’un nen autista. A través del dibuix l’Abel es comunica. També ha practicat esport i ha participat als Special Olympics, aconseguint unes quantes medalles. Són molts moments difícils però també moltes satisfaccions els que li ha donat l’Abel a la seva mare.

La història i la arqueologia són les aficions de la Júlia. Li ve de família. Concretament del pare, Roman Ramon, un gran aficionat a la història local i que va rebre el títol d’Arxivador perpetu de l’Associació Arqueològica de la Vila de Santa Coloma de Queralt. La mare era actriu de teatre aficionat. El catalanisme també l’havia respirat a casa des de ben petita, amb reunions en plena època franquista, amb personatges com Frederic Marés,  Serra Ràfols o el mateix Joan Corominas, a través de l’associació arqueològica.

La Júlia, com hem dit, és filla adoptiva de Torredembarra i ella ho considera un reconeixement al món del discapacitat. El dia del seu nomenament va ser una jornada molt especial, amb una sala de plens amb gent dreta i lla presència de molts amics i familiars. I és que més enllà de La Matinada, la Júlia també s’ha implicat en altres entitats torrenques, com el Consell de Sostenibilitat, és voluntària de la Fundació Vicenç Ferrer i de la Lliga contra el Càncer. És molt coneguda a la seva vila d’adopció. Potser per això ha rebut ofertes per entrar en política municipal, però sempre les ha rebutjat i mai ha manifestat els seus colors polítics. Ella vol seguir sent la Júlia, de la Matinada, la mare de l’Abel, la muller de l’Antoni.

Publicat al setmanari Diari de la Torre