dilluns, d’abril 25, 2011

Després de Sant Jordi

El Sant Jordi 2011 ha estat molt especial per a mi. Recordo quan estudiava Periodisme a la Universitat Autònoma i amb els companys i companyes de classe baixàvem a la tarda a les rambles barcelonines i veiem signar llibres als autors sovint m’imaginava sent jo qui signava. I uns quants anys aquest somni íntim s’ha convertit en realitat. Primer, a Torredembarra, després a Tarragona i finalment altre cop al meu poble. Ja havia signat uns quants exemplars en les presentacions dels dos llibres, però envoltat de més llibres, de roses i de molta gent encara més més gratificant.

El Sant Jordi 2011 va ser especial a Torredembarra. La coincidència amb el Dissabte Sant i l’ambient preelectoral va multiplicar la presència de paradetes i de visitants. Era dia de best-sellers, de les darreres novetats i dels autors mediàtics –una mica menys que altres anys-, però vaig signar una vintena d’exemplars de Pensaments Diversos i el que fa més il·lusió, a amics i coneguts, a qui pots singularitzar la signatura i trobar aquella complicitat tan plaent per ambdues parts. Estic molt content del ressò d’aquest llibre. Al programa especial d’Ona la Torre se’n va parlar força –ho agraeixo als qui ho van fer- i més d’un candidat a l’alcaldia –dels novells- el va adquirir. Espero que els sigui útil per aquesta nova aventura que han emprès.

El Sant Jordi 2011 també va ser especial a Tarragona. La Rambla Nova bullia de gent i ambient amb un sol que brillava amb força, potser va ser el moment del cap de setmana llarg que més ho va fer. Vaig estar una horeta a l’estand del Partit Popular signant exemplars d'Alejandro Fernández. Anatomia d’una passió, al costat del biografiat i d’altres dirigents i militants de la formació conservadora. Us deixo aquesta foto per la posteritat. Cada cop tinc més clar que aquest llibre ha estat un gran exercici de democràcia i espero que hagi agradat als qui ja l’heu llegit. Les crítiques que he tingut fins ara han estat bones.

El Sant Jordi és una festa que ha de tenir continuïtat. El llibre que us han regalat o el que us heu comprat no és per deixar-lo en una prestatgeria sinó per disfrutar-lo llegint. I no espereu només a Sant Jordi per comprar llibres. Feu-ho durant tot l’any per disfrutar d’aquest gran plaer que és la lectura.

divendres, d’abril 22, 2011

'Pensaments Diversos' a TAC-12 i per Sant Jordi

Amics i amigues, us deixo el vídeo de la notícia que va emetre dilluns passat TAC-12, la Televisió del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà sobre la presentació de Pensaments Diversos el passat dissabte a a la sala polivalent Cal Maiam. Va ser una jornada molt intensa en què molts amics amics i amigues, coneguts i saludats -que diu aquell- es van acostar a ecoltar-nos parlar sobre política torrenca i comunicació. Gràcies per venir!

En el vídeo podeu veure com li signo el llibre a l'amic Jordi Solé o com treuen el cap el meu fillol, en Joel, i la seva mare, la meva tieta, la Montse. També veureu l'Antoni Vilà, un els grans artífexs del llibre, i l'alcalde, Daniel Masagué, i la regidora de Cultura, Rosa Maria Guasch, també culpables que aquesta aventura hagi arribat a bon port. També em sentireu parlant del llibre i, no sé encara com m'ho acabo de fer, però al final acabo recordant el meu admirat Ferran Torrent.

Pensaments diversos. Quinze anys observant la política a Torredembarra (1995-2010) el podeu trobar a les llibreries de Torredembarra i aquest dissabte, Diada de Sant Jordi, em podreu trobar al matí i al vespre a la plaça Mossèn Joaquim Boronat per si voleu que us el signi. Serà un plaer. De cinc a sis de la tarda estaré a la Rambla Nova de Tarragona signant l'altre criatura literària, Alejandro Fernández. Anatomia d'una passió.

dimarts, d’abril 19, 2011

Orgia de llistes

Les espectatives s’han complert i, quan està a punt de tancar-se el termini oficial de presentació de candidatures a les eleccions municipals del proper 22 de maig, el número de llistes que concorren als comicis locals de Torredembarra ja arriba als dos dígits. Les darreres setmanes hem estat espectadors de batalles bíbliques a l’hora de confeccionar algunes candidatures, retirades de figures importants de la darrera dècada a la política torrenca, jugades d’escacs que signaria el mateix Kasparov i estratègies que deixen Maquiavel com un principiant. Tot això s’ha combinat amb una febre inauguradora que ha arribat a nivells esperpèntics: omplir piscines per buidar-les gairebé inmediatament i presentar la nova comissaria de la policia municipal quan pràcticament encara és una ferreteria.

Convergència i Unió ha apostat per la continuïtat en els dos primers llocs i ha fitxat el cap de llista del GIT el 2007, Santiago Ardèvol. L’encaix de les posicions capdavanteres ha allargat l’aprovació de la candidatura nacionalista. El Partit Socialista s’ha vist obligat a renovar radicalment la llista després de la retirada de Jiménez i Ripoll. L’alcaldable és Enric Grangel, regidor des de 2003, i el segon, Jordi Solé, independent que fa quatre anys va formar part de la candidatura de l’Agupació. El quintet inicial es completa amb dos fitxatges i la ja veterana Susanna Navarro, que cau del tercer al quart lloc.

Esquerra Republicana ha renovat a fons la candidatura, inclòs el cap de cartell, l’independent Eduard Rovira. Montserrat Gasull, que fa uns mesos tot indicava que podria ser l’alcaldable republicana, finalment repeteix en la segona posició. En la resta de la candidatura destaca l’alt nombre d’independents i de cares noves. L’Alternativa Baix Gaià repeteix cap de llista per tercer cop consecutiu, Lluis Suñé, tot un veterà de la política torrenca. Plega la regidora Iris Gual i es veuen noves incorporacions. També serà el tercer cop que Maria Dolors Toda lidera una llista a Torredembarra, l’Agrupació Democràtica Torrenca, i també la tercera vegada que canvia el seu número dos. Precisament el segon de la llista de l’ADT del 2007, Juan Pérez, és ara alcaldable per una nova formació, Fem la Torre (FLT), i intentarà rendibilitzar la seva visibilitat al capdavant de la regidoria de Serveis per mantenir-se en el ple.

Repeteix com a alcaldable de PP José Oviedo, que intentarà aconseguir per primer cop a Torredembarra un segon regidor popular. Ve d’estar al govern i pot aprofitar la pujada de vot conservador en els comicis del Parlament. També acudeix a les eleccions torrenques el Grup d’Independents per Torredembarra. Molts donaven per mort el GIT després del fitxatge de Santiago Ardèvol per CiU, però Celestí Salort ha tornat a fer una de les seves jugades mestres d’escacs i ha apostat per una renovació general, donant entrada a una nova generació, i Ignasi Duran serà el nou alcaldable.

També hi haurà una altra candidatura independent, la liderada per Laura Pradeda, qui en els comicis de fa quatre anys va ocupar el cinquè lloc de la llista del PSC però l’estiu de 2008 va votar a favor de la investidura del convergent Daniel Masagué com alcalde. En aquestes eleccions també hi participarà Plataforma per Catalunya, una formació xenòfoba que entre altres coses destaca per tenir una vot ocult molt important i imprevisible. A darrera hora també sembla que s’ha apuntat al carro electoral Els Verds-Grup Verd Europeu.

Aquesta amplíssima oferta electoral és el resultat de la cultura política torrenca, basada en els personalismes, portada en aquesta convocatòria a la maxima expressió, amb partits polítics incapaços d’evitar fugues de militants que funden llistes independents i obtenen representació. La governabilitat esdevé complicada i es paralitzen projectes importants, com ha passat en aquest darrer mandat. El panorama polític de Torredembarra després del 22 de maig encara pot ser més fragmentat i caldran dosis ingents de generositat pera aconseguir un pacte sòlid, que ha faltat els darrers anys, per treure el nostre municipi d’una situació de crisi i estancament.

Publicat al número d'abril de Diari de la Torre

diumenge, d’abril 17, 2011

El primer llibre de l'Octavi

Deixaré per d'aquí uns dies la valoració de la presentació de Pensaments diversos. Hi ha temps. Abans, vull parlar-vos d’un altre llibre que es presenta dimarts vinent a les 19:30 hores al Corte Inglés de Tarragona, Berni Álvarez, una vida rere els 6,25, de l'Octavi Saumell. L’Octavi és un gran amic. Vam compartir redacció del Més Tarragona durant uns quants anys. Allí ens vam curtir com a periodistes i persones. Tot i que els nostres camins professionals van agafar dreceres diferents, mantenim molt de contacte. Ens vam confessar que estàvem escrivint llibres el mateix dia.

A l'Octavi el vaig conèixer quan ell escrivia cròniques de regional de futbol i l'he vist progressar fins arribar a llicenciar-se en Periodisme i ser un referent de la informació municipal a Tarragona. Per això em fa molta il·lusió que publiqui el seu primer llibre. Sobretot perquè és un projecte molt seu, d’un home de bàsquet sobre una figura d'aquest esport. Me n’alegro que sigui l'Octavi qui escrigui la biografia del millor jugador de bàsquet que ha tingut mai les comarques tarragonines.

Ben segur que m’ho passaré bé llegint aquestes pàgines escrites amb passió per un amic, que d'aquí uns dies també viurà un Sant Jordi ben diferent. Octavi, espero que et faci molt de mal el canell de tant de signar llibres, ara que no pots llençar tan a cistella com voldries.

dijous, d’abril 14, 2011

'Pensaments diversos', quinze anys de política a Torredembarra

Dissabte vaig anunciar-lo a la Xocolata Desfeta d'Ona la Torre, dimecres en vam parlar a Altafulla Ràdio amb l'Albert Jansà i avui dijous m'he inflat a Ona la Torre amb els elogis de l'Antoni Vilà i la Raquel en una entrevista al magazine de tarda. Durant la setmana ho hem fet córrer pel Facebook i aquest dissabte 16 d'abril, a les 20 hores, es presenta a la sala polivalent al Maiam. Es tracta de Pensaments diversos. Quinze anys observant la política torrenca (1995-2010), un recull de cinquanta articles publicats majoritariament al Diari de la Torre. Un anàlisi d'una dècada i mitja de la política a Torredembarra, un Dragon Khan que cap regidor ha aguantat. No queda cap regidor del 1995. L'últim que va caure va ser Manuel Jiménez, qu va plegar l'estiu de 2008.

Però aquest llibre és molt més. És més de mitja vida escrivint sobre la política del meu municipi. Des d'aquell nano que va tenir l'oportunitat d'escriure cada mes en l'única publicació periòdica que tenia Torredembarra fins a l'actualitat, que ja estic curat d'espants. He vist de tot i la política torrenca no deixa de sorprendre'm i de fer-me venr ganes d'escriure, de fer bullir l'olla. El moment actual, amb aquesta superpoblació de llistes electorals és apassionant -entre altres adjectius-.

Estic molt agraït a l'Antoni Vilà. De la seva aposta inicial per un mocós de divuit anys que cursava primer de Periodisme, dels esforços per redreçar alguns malentesos fruit de pressions polítiques lamentables que han permès una continuïtat d'una dècada i mitja i sobretot pel suport en la realització d'aquest llibre, que ha comptat també amb la col·laboració de l'ajuntament. Crec que és una lliçó de democràcia per part dels responsables polítics i em sento recompensat pels "problemes" d'èpoques passades. Com passa sovint, t'acabes quedant amnb els bons records.´

Us espero a la presentació de Pensaments diversos. Quinze anys observant la política torrenca (1995-2010) aquest dissabte a les vuit del vespre a Cal Maiam. Intentarem fer-vos passar una bona estona.

dissabte, d’abril 09, 2011

Breus reflexions sobre 'Alejandro Fernández. Anatomia d'una passió'

Us he de confessar que estic sorprès i satisfet per la rebuda i el ressò mediàtic que està tenint Alejandro Fernández. Anatomia d’una passió. La darrera entrevista va ser aquest dimecres a Catalunya Ràdio, al programa Tot es molt confús, dirigit per Pere Mas, a partir de la notícia sobre la polèmica al voltant de l’adaptació de la cançó Alejandro de Lady Gaga. Va ser curta però molt divertida. La podeu sentir aquí.

Durant aquestes darres tres setmanes s’ha parlat del llibre al Diari de Tarragona, El Punt, NoticiesTGN, TAC-12, Canal Català, Altafulla Ràdio, Ona la Torre, Tarragona Ràdio, Delcamp.cat, TotTarragona, E-noticies, Europa Press i altres mitjans digitals i alguns que se m’escapen. Un independentista escrivint sobre un politic del PP és una bona història en un moment que la política té molt d’espectacle.

Un veterà dirigent polític -més per la llarga trajectòria que l’edat- em comentava aquest divendres que a l’època que va comenar en política un llibre com aquest hauria estat impossible. Doncs actualment ho és. L’Alejandro i jo hem nascut després de la mort de Franco i hem crescut amb una democràcia consolidada. Ens separen moltes coses però ens n’apropen d’altres. Com li he sentit dir al mateix Alejandro, aquest llibre és un cant a la tolerància. Per a mi, també ha estat una experiència molt enriquidora. I per vosaltres una bona lecturar, aa que s’acosta Sant Jordi.

dimarts, d’abril 05, 2011

Les dosis del doctor Gosálbez

Aquesta foto ens la va fer la Raquel Sans dijous passat. Havia quedat amb el Carles Gosálbez per intercanviar-nos els llibres que hem escrit i que casualment vam presentar el mateix dia a la mateixa hora. La Raquel va inmortalitzar aquest moment amb el seu mòbil. Després vam xerrar una mica de tot, però bastant del llibre ja m'entraven ganes de llegir l'obra de l'amic i col·lega Gosálbez. I vaig aprofitar el cap de setmana per anar-lo consumint en petites dosis, fent glops d'història de Tarragona.

Intercolumnios. Historias de Tarragona són una setantena de pàgines que recullen històries amb la capital tarragonina com a fil conductor, que van des de l'època romana al segle XX. Només un periodista de llarga trajectòria i que l'apassiona l'arqueologia i la història com ell podia fer una obra com aquesta, tan interessant com digerible i que et permet conèixer una mica més sobre la ciutat. I una cosa sembla clara: no tardarem a veure un segon volum d'Intercolumnios. A mi, se m'ha fet curt. Llegiu-lo i ja em direu si us passa el mateix.

diumenge, d’abril 03, 2011

El llegat de Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que no repetirà com a candidat a la presidència del Govern espanyol. Era una mort política anunciada, però coneixent el personatge, un verdader equilibrista de la política, res es podia descartar. Ni la seva continuïtat a base de guanyar temps, a l'estil Montilla. Va accedir al poder el 2004 acumulant un gran capital d'il·lusió col·lectiva després d’uns darrers anys ominosos d’Aznar a la Moncloa i set anys després és un llast pesadíssim pel seu partit i destil·la una tristor profunda de fracàs personal i polític.

Zapatero ha anat de més a menys. Del capdamunt a sota zero. Va arribar amb les polítiques socials com la seva gran bandera i ha acabat com un titella a mans de Merkel i els famosos mercats internacionals, aplicant unes polítiques netament liberals. L’engany i les mitges veritats han estat una de les grans senyes d’identitat de Zapatero. Va prometre primer que respectaria l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya i després va permetre que les Corts espanyoles passessin sense pietat el ribot de l'incansable Alfonso Guerra, esperant que la tercera cambra, el Tribunal Constitucional, l’acabés de mutilar. Es va omplir la boca amb l’estat plurinacional i ha estat tan jacobí com González i Aznar. Molts catalans i catalanes que van confiar en ell se senten estafats.

Va mentir amagant la crisi econòmica perquè li interessava electoralment, treient-se del barret la promesa dels 400 euros. Un cop va ser imposible amagar-la, Zapatero ha afrontat la crisi amb una improvisació tan inquietant com fatal. Ara impulso un pla d’obra pública que serà pa per avui gana per demà, ara redueixo el sou dels funcionaris, ara reformo el mercat laboral i el sistema de pensions i ara em carrego el sistema de caixes. Un prestigitador polític que ha deixat l’Estat espanyol a la cua dels paísos que sortiran de la crisi.

I aquest art de l'il·lusionisme l’ha mantingut fins el final, afirmant aquest dissabte davant del Comitè Federal del PSOE que amb vuit anys de president ja en té prou, quan tothom sap que ell volia estar bastants més anys en el poder i només ha renunciat per evitar una revolta interna i assegurar-se una sortida digna, qui sap si cap a Europa o arreu del món, anununciant la bona nova de l’Aliança de Civilitzacions. Ara toca eleccions primàries al PSOE i ja se sap que aquest no és un país de primàries. L’espectacle pot ser divertit. Agafin seient per assistir al postzapaterisme.