dijous, d’octubre 01, 2015

Júlia Ramon, profeta al Baix i l’Alt Gaià

La Júlia Ramon Puig és la darrera de les filles adoptives de Torredembarra. Fa més de quaranta anys que hi viu, però continua mantenint llaços molt estrets amb la població que la va veure néixer el 1948, Santa Coloma de Queralt. No és cap casualitat que l’any 2014 pronunciés el Pregó de la Festa Major d’aquest municipi de la Baixa Segarra i que, quan l’any anterior va rebre el títol de filla adoptiva de Torredembarra, l’acompanyessin en l’acte de reconeixement molts veïns de la vila de la Conca de Barberà, inclòs el seu alcalde.

És la petita de tres germans, filla d’una infermera i podòloga, aficionada al teatre, i un torner que feia cadires, tocat pel catalanisme i les lletres. Per la casa dels Ramon havien passat molts prohoms catalanistes, intel·lectuals il·lustres, entre els quals el filòleg i gran ordenador de la llengua catalana, Joan Corominas. Els Ramon tenien botiga, on hi venien cadires, estris de fusta i més endavant armaris de cuina prefabricats que s’escampaven amb èxit per l’Espanya del Desarrollismo. La Júlia va estudiar a les Monges, a les Escoles Nacionals i també Batxillerat. No el va acabar, perquè volia guanyar diners com les seves amigues i als 16 anys va entrar a treballar a una empresa dedicada a la incubació d’ous. Uns anys després va anar a treballar a una fàbrica de gèneres de punt.

Com va anar a parar de Santa Coloma a la Torre? Doncs acompanyat una amiga que hi festejava i, al cap d’uns mesos, ella va acabar fent el mateix amb l’Antoni Fusté. El 1972 es va casar i va venir a viure a Torredembarra, on va començar a treballar al Torrepiel, una botiga que havia acabat d’obrir al cor del carrer Antoni Roig, Un any després naixia l’Abel i, com ella mateixa afirma, la vida se li va complicar. Va començar una processó de metge en metge, sense obtenir un diagnòstic clar sobre que tenia el seu filll. Després va néixer l’Anna, que era sorda. L’Abel i l’Anna han anat en diversos centres especialitzats i també ella ha hagut de destinar -hi moltes hores en el seu aprenentatge. Les dificultats són molt grans i ha hagut d’anar desenvolupant diferents estratègies. Aprenent dia a dia.

La Júlia va començar a treballar en una perruqueria, però ho va deixar per dedicar-se més als seus fills, combinant-ho amb una feina en què podia organitzar millor el treball, des de casa. Fa 26 anys que es dedica a vendre joies. I no ho fa tan malament, ja que és de les primeres del rànquing, cosa que li ha servit per gaudir de premis de l’empresa, inclòs un viatge a Nova York. Actualment continua treballant en aquesta empresa, tot i que des de l’inici de la crisi les vendes han baixat sensiblement.

Tenir un fill amb discapacitat era molt més complicat fa unes dècades, quan els seus eren petits. Hi havia molts pocs recursos públics. Tot plegat va portar a la creació de l’Associació Matinada l’any 1992, amb el suport de l’Ajuntament que llavors presidia Santiago Segalà. Els fundadors van ser vint-i-dos famílies amb fills discapacitats, més alguns socis protectors. D’aquesta manera, els fills van poder anar al Vendrell, a un centre especialitzat, amb el transport gratuït gràcies al Consell Comarcal i l’Ajuntament. Des de llavors la Júlia és presidenta de l’associació Matinada. Explica que en les assembles generals ja intenta que algú la succeeixi, però no vol entrar ningú. I aprofita a fer una crida al voluntariat, perquè sempre falten mans per a les diferents activitats de l’associació. Un gran pas endavant va ser a mitjan dels noranta, quan es va crear el centre ocupacional i el taller al Polígon Roques Planes amb una cessió de terrenys municipals a la Fundació Tallers de Catalunya.  Uns anys després, l’Onada es va fer càrrec de la gestió dels centres de treball i ocupacional.

Tornem a l’Abel. És un noi especial. En tots els sentits. Té un do pel dibuix. El seu sentit de la perspectiva i la seva memòria són prodigiosos. I ja ha fet diverses exposicions. També ha il·lustrat un llibre, Raïm raïm raïm, una història d’un nen autista. A través del dibuix l’Abel es comunica. També ha practicat esport i ha participat als Special Olympics, aconseguint unes quantes medalles. Són molts moments difícils però també moltes satisfaccions els que li ha donat l’Abel a la seva mare.

La història i la arqueologia són les aficions de la Júlia. Li ve de família. Concretament del pare, Roman Ramon, un gran aficionat a la història local i que va rebre el títol d’Arxivador perpetu de l’Associació Arqueològica de la Vila de Santa Coloma de Queralt. La mare era actriu de teatre aficionat. El catalanisme també l’havia respirat a casa des de ben petita, amb reunions en plena època franquista, amb personatges com Frederic Marés,  Serra Ràfols o el mateix Joan Corominas, a través de l’associació arqueològica.

La Júlia, com hem dit, és filla adoptiva de Torredembarra i ella ho considera un reconeixement al món del discapacitat. El dia del seu nomenament va ser una jornada molt especial, amb una sala de plens amb gent dreta i lla presència de molts amics i familiars. I és que més enllà de La Matinada, la Júlia també s’ha implicat en altres entitats torrenques, com el Consell de Sostenibilitat, és voluntària de la Fundació Vicenç Ferrer i de la Lliga contra el Càncer. És molt coneguda a la seva vila d’adopció. Potser per això ha rebut ofertes per entrar en política municipal, però sempre les ha rebutjat i mai ha manifestat els seus colors polítics. Ella vol seguir sent la Júlia, de la Matinada, la mare de l’Abel, la muller de l’Antoni.

Publicat al setmanari Diari de la Torre