Què millor que reactivar Salvatblog després de dos anys i
mig d’aturada que parlant d’escacs? I és que des d’aquest dijous, 12 de
desembre, tenim nou campió del mon d’escacs: Gukesh Dommaraju. És el més jove
de la història, amb només 18 anys, esmicolant de llarg el rècord de 22 anys que
ostentava des de feia 39 anys Gary Kasparov, seguit de només quatre mesos pel
noruec Magnus Carlsen. Gukesh és el segon indi que es proclama campió mundial de
les 64 caselles, després de Viswanathan Anand (2007-2013).
Gukesh Dommaraju ha aconseguit la corona mundial després
d’un matx molt igualat contra el campió que ha ostentat el títol durant el darrer
any, el xinès Ding Liren. S’arribava al matx definitiu amb Liren en molt baixa
forma, no només esportiva sinó també mental, i un aspirant en gran progressió i
amb l’impuls de la seva insultant joventut. Però el xinès va picar primer, guanyant
la primera de les catorze partides, després d’una sèrie de taules, Gukesh va
igualar el duel, que va registrar diverses taules fins que l’onzena partida va
caure de la banda de l’indi. Però Liren va igualar en la següent partida. La
penúltima va acabar amb taules.
S’arribava a la partida definitiva amb un empat a 6,5 i
blanques -que sempre és una mínima avantatge- per a Liren, que es va mostrar
molt conservador, ja que en el desempat en partides ràpides si el matx acabava
7-7 era favorit. Quan la partida semblava descantar-se cap a l’empat, el campió
va cometre un greu error, un moviment que per a molts experts era inconcebible
en un jugador d’elit, i que va permetre a Gukesh guanyar la partida i alçar-se
amb un títol històric.
Ha estat un matx que l’he seguit dia a dia gràcies als
resums del Gran Mestre Pepe Cuenca a través del seu canal de Youtube, que amb un estil molt particular però amb
una gran qualitat analítica encara m’ha permès gaudir d’una batalla duríssima.
I també entendre moltes jugades que per a un aficionat a aquest joc costa de
veure-hi una explicació. I és que aquests grandíssims jugadors entenem els
escacs d’una altra manera. Alguna cosa, però, sempre se n’aprèn.
