dimecres, d’abril 01, 2009

Unes eleccions municipals diferents?

Llegeixo aquests dies que els diferents partits polítics estan debatent canviar la llei electoral en els comicis municipals. L’objectiu sembla ser el reforçament de la figura de l'alcalde. No està massa clar quins seran els canvis que s’acabaran introduint i si acabaran sent una realitat. Es parla d’elecció directa de l’alcalde, comicis amb doble volta… però no acaba d’haver res concret. Per ara no he sentit termes que crec que s'haurien de contemplar com les llistes tancades i bloquejades o les cohabitacions. Imagineu-vos en aquest darrer cas d’un alcalde d’un color polític i una majoria de govern del color contrari.

Abans de tot hem d’analitzar la situació actual, amb regidors trànsfugues i mocions de censura a l'ordre del dia. Els plens municipals són petits parlaments en què es conformen majories de govern, on el partidisme brilla tant com el personalismes. Torredembarra és un exemple paradigmàtic d’aquesta tendència. Els alcaldes, però, tenen ja molt de poder amb l'ordenament jurídic actual. I tampoc no hem d’oblidar aquesta discutible moda dels relleus en l’alcaldia a mig mandat.

El tamany dels municipis també és un factor a tenir molt en compte a l'hora de reformar l'actual llei electoral. I és que té ben poc a veure una gran ciutat com Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat amb poble petit com la Nou de Gaià o Renau o una ciutat mitjana com Valls o Tortosa. En el primer cas a majoria de ciutadans voten unes sigles o un candidat que potser mai han vist, però en els altres dos casos a l'alcalde o el cap de l’oposició els pots aturar pel carrer i xerrar una estona amb ell i en una localitat com la Nou de Gaià pots fer un porta a porta que arribi a tots els domicilis.

Elecció directa de l'alcalde? Amb una papereta separada dels regidors? A doble volta entre les dues llistes més votades? I si l’alcalde és d'un color diferent a la de la majoria dels regidors? Es produirà un bloqueig en l'acció de govern? S'haurien de delimitar molt les competències doncs? Estaríem parlant de cohabitacions com a França quan el president de la República i el primer ministre són d’un partit diferent?

La gran pedra de toc són les llistes obertes o almenys tancades i no bloquejades. En els municipis mitjans i petits es podrien produir veritable daltabaixos. Us imagineu el tercer de la llista obtenint molts més vots que el número ú? Els partits s'ho pensarien molt més a l’hora de confeccionar les llistes i es buscarien candidats menys de partit i més implicats en el municipi. Algun interventor o apoderat de les darreres eleccions municipals de Torredembarra recordarà paperetes amb un dels noms tatxat o esborrat. Però una cosa són els electors i una altra són els interessos dels partits.

El transfuguisme és l'altre gran problema a tractar, es canviï o no la llei electoral de les eleccions municipals. Al Baix Gaià la llista de trànsfugues és escandalosa i alguns han permès canviar majories de govern i, per tant, alcaldes. I gairebé tots els partits han estat a una banda i a l’altra. Un altre punt a tractar són les llistes independents, que en teoria són la màxima expressió de la democràcia, quan qualsevol grup de ciutadans poden fer política. Però ens trobem amb candidatures que obeeixen a obscurs interessos o a personalismes gens saludables per al bé de la ciutadania. Com veieu, hi ha molta feina sobre la taula.

Publicat al 'Diari de la Torre' en el número de març de 2009

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb el que dius. Jo crec que si s'arriba a fer alguna reforma electoral, segurament serà tímida, o be canviarà alguna cosa per que no canvii res.Arribarem tard per parar la desafecció creixent. Jo crec que avançariem molt si els regidors que no ho fan prenguessin consciència de servei públic i evitessin representar-se a ells mateixos o al reduït nucli de direcció dels partits i no als electors. Això potser podria ajudar a parar la sagnia de vots al camp de la desafecció.

Laia ha dit...

puf... Els canvis sempre es pensen per a millor, encara que molts ´repercuteixen a pitjor, i tot potser perquè som humans, i ens podem equivocar, normal, però també perquè no es prepara bé, no hi ha una bona gestió i per tant s'acaben fent les coses per fer. Penso que realment el que haurien de fer els polítics és prendre's seriosament la seva feina i treballar realment pel benefici del poble, això però potser és una utopia, que hi farem, continuarem pensant que un món millor és possible.

He penjat al meu bloc un escrit sobre Mònica Terribas, vaig anar a una conferència seva el dilluns i realment va dir coses molt interessants relacionades amb el treball del periodista i el que l'envolta, si us ve de gust passeu-hi, jo em vaig enamorar d'aquesta dona, com parla de bé!!

fins la propera!

jordi salvat ha dit...

A mi cada vegada m'agraden més els sistemes britànics i nord-americà, amb diputats, senadors i congressistes que s'ho han de currar trepitjant territori. A les municipals calen reformes i les llistes obertes serien una solució.

Anònim ha dit...

A part de ratificar-me en lo que he dit al primer comentari. També voldria dir que si s'emprengués una reforma seriosa del sistema electoral.El meu sistema preferit es l'anglès, el que el diputat es guanya el càrrec sobre el terreny. Tot això en igualtat d'oportunitats entr els candidats ( econòmiques, de comunicació..)El diputat o diputats escollits per exemple pel tarragonés
passarien a ser els representats de la Gtat. a la comarca( amb independència del partit que representin) .I haurien de treballar-s'ho durant tota la legislatura si aspiren a a reelecció. O per exemple les eleccions municipals. Amb elecció directa del alcalde a dues voltes. I llistes obertes pels regidors, introduint la variant del mandat de 7 anys i màxim d'una reelecció. I a meitat de mandat refrendar o no el als regidors i alcalde. I els no refrendats anar a elecció parcial. Això pot semblar complicat, però la introducció del vot electrònic pot simplificar molt el sistema.
En fi és una elocubració democràtica XAVI