dimecres, de maig 06, 2009

Frau electoral a Euskadi (i III)

Aquest dimarts vivim el darrer acte d’un dels fraus a la democràcia més flagrants de la història. Però és que al mateix temps vivim una de les operacions potencialment més contraproduents de la política espanyola de les darreres dècades. Patxi López s’ha recolzat en els vots del PP basc per accedir a la lehendekaritza, però no ha incorporat cosellers populars al seu govern. Un executiu , per cert, que li ha costat Déu i ajut completar-lo, recorrent als famosos independents. López ha enarborat la bandera del diàleg, d’acabar amb ETA i allò que queda tan maco de “ser el president de tots” deixant a l’oposició el partit més votat, el PNV, i provocant una divisió profunda de la societat basca més que mai en dos blocs.

No oblidem però que els resultats electorals que han permès l’ajustada majoria PSE-PP estan adulterats per una Llei de Partits que margina un tant per cent molt important de la població basca. L’elecció de Patxi López està deslegitimada d’arrel. Els socialistes s’han lliurat als braços del PP, del qual depenen ara per mantenir-se en el govern i amb el qual només els uneix l’objectiu de dessallotjar el nacionalisme basc de la lehendekaritza. Potser algún il•lús pot pensar que el PP li ha lliurat un xec en blanc al PSOE, però del que es tracta realment és d’un caramel molt verinós. Tinguem clar que només una tercera part dels parlamentaris bascos -25 de 75- són socialistes i els 13 escons populars són vitals enfront els 35 que sumen els nacionalistas bascos.

Però és que el verí d’aquest pacte pot arribar a Madrid, a la Carrera de San Jerónimo. Zapatero ha fet emprenyar CiU i ERC, amb el BNG ja no hi ha l’objectiu comú de la Xunta i amb el PNV també s’obre un periode d’hostilitat absoluta. El president espanyol cada cop està més aïllat al Congrés i el “talante” potser li va servir en la primera legislatura però en aquest segon “round” tots ja saben de quin peu calça el president espanyol. Zapatero té la sort que el PP és incapaç de tirar endavant una moció de censura i el que ha d’aconseguir és quadrar el joc d’equilibris que fins ara li ha funcionat. Però potser arribarà un moment que quadrar el sudoku en què s’ha convertit la política espanyola no li serà possible.

I, per acabar, el pacte entre el PSOE i el PP a Euskadi enterra totalment aquell eslògan de “Si no vas, ellos vuelven”. Si tan malvat és el PP, com és que els socialistes hi pacten al País Basc? I el PSC també rep. Ara dimonitzaran tan els passats i futurs pactes entre CiU i PP? En dies com avui és quan me’n recordo del gran Ramon Barnils, quan deia que entre els dos grans partits espanyols no hi ha diferències. Almenys en el cas de lluitar contra els que ells anomenen “nacionalismes perifèrics” es posen d’acord ben ràpid.

6 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Quin parell... :-(

Anònim ha dit...

No veig la diferència amb el Pacte CiU-PP de la darrera legislatura de Pujol:
i) pujol no va incorporar cap conseller del PP
ii) parlar de la llei de partits i no dels exiliats d'eta te un nom que no dire
iii) un tant per cent de la poblacio catalana (la esquerra) va quedar fora del pacte CiU-PP
iiii) maragall havia tret mes vots que pujol. nomes no tenir una llei electoral li va donar mes escons a pujol.
v) al pais basc pacten malgrat el que passa a madrid i esta malament. si pacten el que es bo per madrid malament. no hi ha qui us entengui!

s'ha acabat el dret de propietat dels nacionalistes sobre les regions espanyoles? no ho se ni m'importa

Anònim ha dit...

M'agradat aquest post. Doncs és un grandíssim exemple de demagògia.

jordi salvat ha dit...

Primer anònim:

i) Totalment d'acord. Va passar el mateix quan CiU va pactar amb el PSOE (1993) i PP (1996)
ii) Exiliats d'ETA? A que et refereixes
iii) Els sistemes electorals són molt capritxosos. Quan hi ha un pacte sempre hi ha una gran minoria que queda a l'oposició. En el cas d'Euskadi a l'oposició hi ha una majoria
iiii) El sistema electoral català (una adpatació de l'espanyol) eés més proporcional que el basc, on la circumscripció d'Àlava pesa igual que Biscaia amb molta menys pobació. I curiosament hi ha guanyat el PSE
v)el pacte d'Euskadi és antinatura però a més una maniobra que col·loca Zapatero en una difícil situació a Madrid. Però el teu raonament no l'acabo d'entendre

I Catalunya i Euskadi no són regions sinó nacions, per molt que ara hi manin presidents de partits d'obediència espanyola.

Al segon anònim,

Per què el post és demagògic?

Capitandorra ha dit...

Jordi,

Per molt nacionalista que un sigui, hi ha certes expressions que s'haurien de mesurar. Et pot agradar més o menys l'elecció de Patxi López com a lehendakari però el fet és que legítim, ho és. Et mous encara en els eixos que equiparen la política basca amb la catalana, i poca cosa tenen a veure l'una amb l'altra. Els bascos, com hauríem de fer nosaltres, han mirat sempre pel seu propi interès i només s'han enrecordat de Catalunya i Euskadi quan els hi calia sumar gent per fer pressió a Madrid. La llei de partits, com tot, és criticable però la va aprovar el Congrès de Diputats i per tant toca embainar-se-la i acceptar-la. I el pacte d'Euskadi no és anti-natura. Afirmes això perquè parteixes de la base, suposo, que no és pot pactar amb el PP i aquí t'equivoques radicalment. La situació al País Basc és una situació anòmala i el que s'ha produït és un fet normal, la lehendakaritza no és patrimoni del PNB i si volien que ho fos, haurien d'haver lluitat per canviar el sistema de majories parlamentàries. Mentre aquest sigui el terreny de joc, tot el que s'hi faci dins és legítim.

Gràcies

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una abraçada
després informar-te que Té la mà Maria
ha creat un altre blog anomenat:
http://trucadors.blogspot.com
sobre el trucadors de porta (picaportes)
que et vas troban a llarg del viatges i
la seva artesenia, si pots dona-li un
cop d'ull, gràcies.