
He vist també un cartell ben estrant de SuperMontilla, l’increïble home normal, i uns cartells de la factoria Collboni amb un lema que sembla sortit d’un brainstorming per sortir del pas: “Artur Mas de lo mismo”. El cap de llista de Plataforma per Catalunya li pregunten sobre els personatges que cita en un llibre escrit per ell mateix i no en té ni idea. I a Laporta que li fa la campanya Rossell i les seves accions judicials. Els guionistes del programa de TV3 Polònia estan desbordats perquè són incapaços de superar una realitat desbordada.
En la voràgine de la campanya, costa als partits agafar perspectiva i analitzar les seves accions de comunicació electoral. Alguns partits amb representació parlamentària estan exhibint un freackisme que els situa gairebé al mateix nivell que altres candidatures que ara no tenen representació a la cambra catalana i volen obtenir notorietat al preu que sigui i sense por al ridícul o altres que basen directament la seva acció en la parodia de la política. Queda encara molta campanya i esperem que aquest freackisme general doni pas a les propostes per sortir de la situació de crisi actual. Per què, francament, com a ciutadà, veient segons quin material electoral sento que em prenen per tonto.
1 comentari:
Ostres! Doncs podries anarte'n al Tibet!! (Van curts de Dalais Lamas...)
Publica un comentari a l'entrada