El pacte més previsible

Alguna cosa està canviant en la política torrenca? El pacte de govern que gairebé tothom donava per favorit ha estat el que finalment s’ha signat. I això és estrany al nostre municipi. Recordeu sinó els inicis dels darrers dos mandats. Aquest cop, Convergència i Unió, el Partit Popular i el Grup d’Independents per Torredembarra sumaven els nou regidors de la majoria absoluta i dotze dies després de la jornada electoral han presentat l’acord. Concretament, un divendres a les set de la tarda, una hora força intempestiva que donava a peu a algun comentari maliciós: “Ho presenten abans que algú s’ho repensi”.

L’eix de govern CiU-PP era clar després dels resultats del 22-M. Són les dues forces vencedores, augmentant tres regidors entre tots dos, i venien de governar juntes els darrers tres anys. Faltava un soci i l’unic representant del GIT, Ignasi Duran, era qui tenia tots els números. Era sabut que CiU volia evitar com fos tenir novament com a membre del seu govern Maria Dolors Toda i, per altra banda, Esquerra i Alternativa Baix Gaià era difícil que estiguessin en el mateix executiu que el PP. Havia arribat a sonar vagament la sociovergència, però la química entre Masagué i Grangel està sota zero.

El GIT tenia la clau. La nova generació del partit fundat ja fa gairebé un quart de segle per Celestí Salort era novament decisiva. I el cap de llista més jove de Torredembarra no podia desaprofitar l’oportunitat de governar. Per això es presenta algú a les eleccions no? Tot i que a vegades pot semblar que algunes formacions tenen vocació d’oposició. No és el cas del GIT, un moviment polític que em continua fascinant. Després de dotze anys de travessa del desert de l’oposició, porten dos mandats sent peça imprescindible de l’inestable govern torrenc.

El govern que surt de les eleccions municipals del 22 de maig és més fort que els darrers. Només està format per tres forces polítiques i hi ha una formació hegemònica –amb un terç dels membres- que és CiU. Tot i que les convergents no estaven contents amb la victòria inapel•lable de 22-M perquè somiaven amb l’històric setè regidor que certes enquestes els donaven, han reforçat la seva posició en el mapa polític torrenc i han tornat al seu sostre de sis regidors gràcies a l’augment de 250 vots respecte el 2007. Els acompanyen un Partit Popular que ha obtingut per primer cop el segon edil gràcies a una pujada de és de 200 sufragis i ha passat de ser la sisena a convertir-se en la tercera força a Torredembarra i el GIT, que ha rendibilitzat al màxim els 285 vots obtinguts, vint menys que fa quatre anys.

A l’oposició resten les forces derrotades en aquestes eleccions: PSC, ERC, ABG i ADT. Totes quatre han perdut grapats de vots. Els socialistes han baixat més de 650 vots i dos regidors i l’Agrupació, han perdut més de la meitat dels sufragis de 2007 i s’han quedat sense un dels dos representants que tenien fins ara. Esquerra manté el segon regidor tot i caure més de 200 vots i l’Alternativa només retrocedeix catorze vots i aguanta també dos edils. A tots ells els tocarà fer oposició. Tots tenen ja experiència. Però també tenen experiència de govern i a geometría variable torrenca els pot proporcionar l’oportunitat d’un canvi de papers durant aquest mandat. Només cal repassar la darrera dècada de la politica al nostre municipi.

Aquests comicis locals ens deixen una darrera lliçó. No totes les candidatures que es presenten a unes eleccions a Torredembarra obtenen representació. Fins ara, sempre havia estat així, però el 22 de maig de 2011 ha deixat quatre llistes sense cap regidor. La política no són personalismes sinó projectes compartits en els quals sovint s’han de fer consessions o retirar-se quan toca, i qualsevol candidatura, sobretot les unipersonals, no poden sempre arribar a bon port. L’electorat és sovint més conseqüent del que pensem amb el seu sufragi.

Publicat al número del Diari de la Torre del mes de juny