dimarts, d’agost 27, 2013

Serps, sargantanes i gripaus d’estiu


L’agost és un mes en què gairebé tot s’atura en aquest país en què vivim. Menys que abans, però l’agost és una mena de forat que has d’evitar segons a què et dediquis o quins projectes tinguis. No et plantegis mai comprar mobles per la casa perquè les fàbriques estan tancades amb pany i forrellat. O buscar el responsable d’alguna empresa o administració pública. No el trobaràs o et dirà que ja en parlarem el setembre. Sempre he pensat que la manera d’entendre l’agost -com la desconnexió total enlloc d’esglaonada- en aquest país és un dels abismes que ens separa de l’Europa més pròspera.

En els mitjans de comunicació l’agost és un gran forat negre. Les programacions de televisions i ràdios es relaxen i en alguns casos plena de reposicions i programes sovint infectes. La tensió informativa també baixa, amb gairebé tots els generadors de notícies de vacances. Arriba el moment de les anomenades serps d’estiu: notícies que en un altre moment de l’any serien poc més que un breu en una columna del diari o vint segons en un informatiu i esdevenen notícia de portada durant dies. És el cas del típic cetaci que apareix en una platja de la Costa Daurada. Aquest any ha estat un dofí a Calafell i el final de la història ha estat tan trist com la taurona que va  convertir Tarragona en l’epicentre informatiu estatal l’any 2007.

A la platja, concretament d’Altafulla, vam viure el diumenge 18 d’agost un episodi ben curiós i que els testimonis presencials i les xarxes socials van ajudar a crear una confusió digne d’un profund anàlisi. Embarcacions, un helicòpter i bussos van buscar durant tota la tarda  una parella alemanya que feia submarinisme que suposadament havia desaparegut sota l’aigua mentre els suposats ofegats estaven tranquil·lament a l’hotel. Un malentès idiomàtic va crear una història digna d’una comèdia americana de després de dinar, però que ha costat ben cara a l’erari públic.

La tarda del 18 d’agost va tenir un altre protagonista, un veterà polític, el socialista Xavier Sabaté, que es va comportar com un membre de les joventuts del seu partit. Sabaté va piular a la xarxa social Twitter: “Mingú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui dos morts més. i el govern? Ah! Prepara la cadena”. A primera vista observem alguns errors ortogràfics o almenys de picatge. Precipitació? Certa eufòria de sobretaula després d’un abundant dinar estiuenc?

Però un anàlisi més profund de la piulada evidencia una concentració de demagògia i desconeixement de les competències de les administracions força preocupant per part d’una persona que porta tres dècades en la primera línia política professional. Al diputat socialista li van caure pals de tot arreu. És va convertir en trending topic unes hores. És la conseqüència de fer un piulada com aquesta enmig d’una tarda de diumenge d’estiu, que més enllà de la primera jornada de la lliga de futbol i el pressumpte ofegament a la platja altafullenca pocs imputs informatius més tenia. El més formidable del cas és que, per acabar de rematar la jugada, els dos morts de la piulada van acabar ressuscitant.

Article publicat al setmanari Notícies TGN

1 comentari:

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/