Les contradiccions de Canal 9

Una televisió pública cara i sobredimensionada, amb unes audiències mínimes, manipulada políticament i amb una programació de baixa qualitat. No hauríem d’aplaudir que el Govern valencià hagi decidit tancar-la? Doncs sembla que no. Un dia després de l’anunci del tancament, desenes de milers de persones s’han manifestat a València demanant que no es tanqui Canal 9. I la immensa majoria dels manifestants no veuen la cadena pública valenciana i molts ho reconeixen. El món a l’inrevés?

Hem viscut una setmana molt intensa amb l’anunci de tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Ha estat una decisió llampec de l’executiu valencià després que la justícia tombés l’ERO que havia d’acomiadar més e la meitat dels treballadors de la cadena. La reacció de la societat civil també ha estat ràpida i encara més ho ha estat la dels treballadors i treballadores de la cadena. I radical. Han organitzat una mena de cop d’estat que ha permès que apareguessin en la pantalla de Canal 9 persones representatives de diferents àmbits del País Valencià que havien estat vetats per la direcció de la cadena i mai hi havia pogut sortir. I també han engegat el ventilador, que ha començar a rodar a un ritme frenètic escampant tota la merda acumulada durant tants anys en forma de censura, manipulacions i abusos de poder dels directius. De la mateixa manera ha quedat patent el silenci mantingut per la plantilla durant aquestes gairebé dues dècades.

I és que Canal 9 és l’exemple més paradigmàtic del perill que pot representar una cadena pública en mans d’un govern que no creu en la llibertat d’expressió i considera els mitjans de comunicació com un instrument cabdal per influir en l’opinió pública. Però la gent no és tonta -almenys la majoria- i l’escassa audiència que registrava els darrers anys el canal demostra que ja es veia massa el llautó i la majoria de la societat havia donat l’esquena a Canal 9. Però quan s’anuncia el tancament d’aquest “ínfame canal” les audiències es tripliquen -més per morbo que per a res- i es multipliquen les crides a la marxa enrere d’aquesta decisió. Tinguem en compte que el canal públic era l’únic en valencià al País Valencià. Els manifestants volen que el canal continuï però diferent al model actual. Amb una majoria absoluta del PP és un objectiu utòpic.

Però el final de Ràdio Televisió Valenciana té una lectura que va més enllà del País Valencià. El tancament d’una televisió pública és un perillós precedent i és que ara s’ha obert la veda i certs partits polítics aniran a la caça i captura de qualsevol ens televisiu autonòmic que no els agradi. Tots els canals públics autonòmics estan sobredimensionats i són terriblement deficitaris. Són fills de la seva època de creixement. La manipulació política i les audiències ja oscil·len més. La segona dada és objectiva, però la primera és molt modulable depenent del cristall per on es miri. I n’hi ha que el tenen o el volen tenir molt entelat. Èpoques difícils s’acosten per les televisions públiques, un servei que ben portat és bàsic per a la democràcia. 

Article publicat al setmanari Notícies TGN