Legado en los huesos: continuem gaudint de la trilogia negra del Baztán

Aprofitant les vacances de Nadal m’he acabat la segona novel·la de la Trilogia del Baztán, Legado en los huesos,  i ja tinc ganes que aparegui el tercer i definitiu volum: Ofrenda a la tormenta. Bon senyal! Finalitzades les més de 500 pàgines d’aquest segon llibre, m’he quedat amb ganes de més, de submergir-me encara més en la negror paisatgística i moral d’aquest vall del Pirineu navarrès que algun dia voldré conèixer sobre el terreny.

Aquest segon lliurament que ens ofereix Dolores Redondo segueix excavant en la mitologia ancestral navarresa i en la monstruositat humana actual amb la inspectora Amaia Salazar i els seus fantasmes d’infantesa com a fil conductor. Apareixen nous personatges que compliquen encara més la vida a la jove policia foral i els qui ja havien tret el cap a El Guardián invisible continuen fent de les seves.

Passada la recent febrada de la novel·la negra nòrdica, ens hem tornat més selectius quan volem lectures amb sang i fetge. No ens conformem amb qualsevol cosa. I la Trilogia del Baztán és una bona elecció. La combinació de diversos elements com són la protagonista, l’entorn rural, la mitologia precristiana, la família i altes dosis de maldat humana generen una atmosfera que atrapa al lector i que ha convertit Dolores Redondo en l’autora revelació del panorama negre estatal i que li ha permès saltar fronteres i tot indica que encarar un nou salt: el de la gran pantalla.