Sabem comptar?

Ens hem acostumat a què ens prenguin per imbècils. M’explicaré. Parlo concretament de com es comptabilitza la participació a les manifestacions des de ja fa uns quants anys i que hem acceptat tots plegats, excepte alguns “raros” com els del col·lectiu Contrastant. Hem acceptat com habituals balls de xifres exagerats, depenent de la font que informi, sobre quantes persones han assistit a una manifestació. Dos exemples: a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 els organitzadors van situar en 1.500.000 la participació, mentre que Delegació del Govern (espanyol) ho va deixar en 600.000. Una diferència de nou camps del Barça. O la manifestació del 12 d’octubre d’aquell mateix any. Delegació del Govern parlava de 65.000 assistents i la Guàrdia Urbana, de 6.000, una onzena part. És una tasca difícil comptar amb precisió aquestes allaus humanes, però caldria arribar a un consens i deixar enrere la tendenciositat d’organitzadors i contraorganitzadors, que atempta directament contra la intel·ligència de la ciutadania.

Quan aquestes malaltisses costums s’instal·len en manifestacions molt més petites llavors ja freguem el ridícul. És el cas de la concentració convocada fa dos diumenges per la plataforma Ara no toca contra la pujada d’impostos i la política econòmica del govern de Torredembarra. Es queixava el portaveu de la plataforma organitzadora que un mitjà havia publicat que la policia local havia xifrat en 60 persones els participants, mentre ells deien que havien estat 300.

Una mica de sentit comú cavallers! Servidor va anar a la manifestació i es va avançar a la comitiva en tres ocasions, i, amb un esforç d’imparcialitat, es va dedicar a comptar els participants. No un a un, però si amb una aproximació força fidedigna. La manifestació va començar amb cent i escaig persones i en el tram final estava al voltant de les 200. Tan fàcil com això. No calia ni rebaixar la xifra ni inflar-la. Simplement dir la veritat, que no era una allau humana!

Una altra qüestió és si es considera que aquesta xifra de 200 participants ha de satisfer als organitzadors i/o amoïnar al govern. Personalment, crec que la manifestació va punxar. Davant la magnitud de la pujada de la pressió fiscal i la situació social del municipi -hi ha 1.600 aturats i més gent amb una situació econòmica precària- esperava més gent un diumenge al migdia amb un temps radiant. Aquesta baixa assistència no significa que la pujada d’impostos que patim a Torredembarra sigui justa i compti amb una bona acceptació entre la ciutadania. Més aviat al contrari!

Article publicat al setmanari NotíciesTGN