'Els ambaixadors': l’univers alternatiu d’Albert Villaró

Sempre m’ha agradat la història-ficció. Gaudia molt amb aquell programa de ràdio que presentaven l’Enric Calpena i l’Oriol Junqueras que amb el títol de El nas deCleopatra proposaven com hauria pogut anar la història si un fet en concret hagués anat d’una manera diferent de com realment va anar. Són el que s'anomenen ucronies. Per exemple si Aníbal s’hagués sortit amb la seva i hagués derrotat Roma, si no s'haguessin llençat les bombes atòmiques a la Segona Guerra Mundial o si el dictador Francisco Franco hagués mort en un accident de caça els anys seixanta. Un amic meu historiador em diria que la història és la història i exercicis com aquests no s’han de fer.

Així doncs AlbertVillaró no hauria d’haver escrit Els ambaixadors? Ens hauríem perdut una novel·la molt completa, que va més enllà de la història-ficció, quan el General Domènec Batet, enlloc, de reprimir la proclamació de la República Catalana l'octubre de 1934 es posa al servei de la Generalitat i enlloc del president Companys i els seus consellers tancants a la presó neix un nou estat a Europa, una Catalunya que pateix l’ocupació nazi i una Espanya manada pel general Sanjurjo que no acaba de renunciar a la pèrdua de “las cuatro provincias del nordoeste”.

Llegint “Els ambaixadors” he recordat la inquietant novel·la de Philip K. Dick El hombre en elcastillo, amb uns Estats Units ocupats pel Japó i Alemanya després de perdre la II Guerra Mundial. Són novel·les que et situen en universos paral·lels i que te’ls fan semblar tan reals com el que vivim. En el cas de l’escriptor de la Seu d’Urgell, ens planteja un escenari que molts signaríem ara: una Catalunya independent des de fa vuitanta anys.

Villaró no desaprofita les més de 600 pàgines de la novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 2014 per deixar-nos dosis d’humor i mala llet i les dues coses barrejades que encara ens fan gaudir més de la seva lectura. Al llarg de capítols curts i contundents van desfilant tota mena de personatges, com Josep Pla, Tísner, Carrasco i Formiguera, Justo Bueno, Creix...  I no segueixo escrivint que encara faré un spoiler. Us toca llegir-la a vosaltres.