dimarts, de juliol 15, 2014

La Torre ens ofereix un altre thriller polític amb tocs de comèdia i drama


Qui fa els guions de la política torrenca? Aquesta era una pregunta que es feia molta gent assistent al ple extraordinari d’aquest dilluns de vigília de Festa Major. Després del què s'ha viscut les darreres setmanes, aquest dilluns 14 de juliol tot semblava anar rodat perquè el socialista Enric Grangel fos escollit nou alcalde de Torredembarra. Grangel s’havia posat la corbata vermella de les grans ocasions i dirigia el ple amb autoritat, com si hagués estat alcalde accidental durant mesos. La sala de plens estava plena, amb força gent dreta, però no tant com en altres ocasions. Al vestíbul del Castell s’hi havia instal·lat una pantalla gegant i cadires, de les quals no s’han omplert ni una quarta part.

Entre el públic, la plana major socialista local i de la província, preparats per aconseguir una altra alcaldia, representants comarcals d’ERC i també ha aparegut fugaçment el president comarcal de Convergència, Frederic Adan. Es veien samarretes verdes de la Plataforma contra la Hipoteca, alguna carpeta de Ciutadans, assidus dels plens... i sobretot periodistes. Fins a vuit càmeres de televisió es podien comptar i una vintena de professionals de la comunicació. Torredembarra era l’epicentre informatiu d’aquest dilluns de juliol.

El primer ple extraordinari ha transcorregut com estava previst i s’han acceptat les renúncies de Masagué i Oviedo. A les files de CiU hi faltava Francisca Felguera, fins fa unes setmanes mà dreta de Masagué i alcaldessa accidental durant deu dies. En total hi havia 14 regidors. Eren els qui votarien el nou alcalde de Torredembarra.  El gran gir de guió s’ha produït quan Pere Font no ha renunciat a presentar la seva candidatura a l’alcaldia, com han fet tots els caps de llista excepte Grangel. Font ha argumentat que aquesta  era una candidatura-protesta, davant la manca de voluntat de consens per part dels partits aplegats al voltant del PSC. De la voluntat d’afavorir la governabilitat de Torredembarra de CiU de fa uns dies no semblava quedar-ne res. El cap de llista socialista necessitava 9 dels 14 vots disponibles a la sala.

Després de l’argumentació de vot dels diferents líders polítics, i malgrat la protesta d’Ignasi Duran (GIT) tallada de forma contundent per Grangel s’ha fet un recés. L’objectiu era aconseguir que Font retirés la seva candidatura o que Grangel reunís els tres vots que li faltaven. Converses pels passadissos, reunions llampec en improvisats despatxos i cares de sorpresa i indignació entre els espectadors del ple. De poc han servit aquests vint minuts de negociacions a contrarellotge. L’ABG ha continuat fidel a l’abstenció acordada en l’assemblea i la regidora no adscrita Gassull també s’ha mantingut en la mateixa posició.

Des res li han servit els set vots obtinguts pel cap de llista socialista, inclòs el de la regidora de CiU Elia Rodríguez.  Enmig de l’estupefacció general el candidat convergent ha estat investit nou alcalde de Torredembarra amb cap vot. Ni el seu propi. Amb només sis regidors presents a la sala —el mínim possible permès— Font ha pres possessió com a sisè alcalde de Torredembarra des de la recuperació de la democràcia. Alguns membres del públic han protestat iradament i la policia local ha hagut d’intervenir. Tampoc no hi ha hagut discurs de presa de possessió.

Torredembarra entra ara en un nou escenari polític que frega l’esperpent, amb un alcalde que no s’ha votat a si mateix i un govern que encara no se sap qui l’integrarà però que no arribarà a més membres que els dits d’una mà. Tot indica que estem ja en un compte enrere cap a una moció de censura, però haurem de veure qui en seran els signants i quan es materialitzarà. El que està clar és que el 14 de juliol de 2014 passarà a la història com el dia que totes les mirades estaven fixades sobre Torredembarra i els seus polítics locals han estat incapaços de deixar a una banda els interessos personals, el tacticisme polític i posar per davant l’estabilitat del seu municipi.  La Torre acaba d’escriure un nou capítol de la seva agitada vida política difícilment superable. El següent acaba de començar i ja comencem a tenir algunes pistes, però no hi ha ningú capaç en aquests moments de fer un 'spoiler'.

Article publicat al Baix Gaià Diari