dimarts, de juny 09, 2015

Cal una segona volta a les eleccions municipals?

Les eleccions locals del passat 24 de maig han deixat uns plens municipals molt fragmentats en la majoria d’Ajuntaments catalans, on hi trobem cinc, sis, set i fins i tot alguna força política més representada. Per sumar majories absolutes fan falta tres o quatre forces en un gran nombre d’aquests consistoris, amb la més que previsible inestabilitat que aquesta circumstància produirà durant els propers quatre anys, a causa dels múltiples interessos i jocs d’equilibris existents. Ens podem preparar per a un reguitzell de mocions de censura en el transcurs d’aquest mandat que ara just comença. 

La fragmentació i la governabilitat són termes antagònics en la immensa majoria dels casos i qui acaba rebent les conseqüències de la ingovernabilitat són els ciutadans en forma de picabaralles entre grups municipals, paralització de projectes, manca d’una idea clara de cap a on ha d’anar el municipi. Com podríem evitar aquestes situacions? El canvi de la llei electoral ad hoc que volia aprovar a corre-cuita el PP fa uns mesos mitjançant la qual el cap de la llista de la força més votada seria l’alcalde no sembla una bona solució.  Potser hauríem de mirar cap als nostres veïns francesos, que fan servir una segona volta per acabar de triar els seus representants municipals.

Al  nostre país ja tenim una segona volta en l’elecció dels alcaldes, però la protagonitzen els regidors electes amb aliances que sovint sobten o indignen els votants que els acaben d’escollir. Combinacions massa cops contra natura per desplaçar de l’alcaldia la força més votada i bastir pactes entre els “perdedors” per uns i forces amb “objectius comuns” per altres. Si fóssim a França aquest passat cap de setmana a Tarragona haurien d’haver escollit alcalde entre el cap de llista del PSC i el de Ciutadans o a Reus entre el de CiU i el de la CUP.

Us ho imagineu? Que haurien fet els caps de llista de les altres forces que no han aconseguit quedar entre els dos primers? Demanar el vot per un o altre o apostar per l’abstenció? I els electors? Farien cas als líders polítics i acudirien a l’urna amb una pinça al nas com els francesos d’esquerres en les presidencials de 2002 quan van haver de triar entre la dreta (Chirac) o l’extrema-dreta (Le Pen)? Un panorama ben complicat. El que cada cop sembla més clar és que hem de canviar l’actual sistema electoral i adaptar-lo als nous temps.  Com també és més que previsible que aquest mandat serà llarg i tortuós en molts municipis tarragonins.

Publicat al setmanari NotíciesTGN