diumenge, de febrer 28, 2016

La bíblia andorrana: una nova dosi de novel·la policíaca del país dels Pirineus

Ja fa setmanes que vaig llegir la tercera entrega de les aventures (i desventures) de l’inspector de policia andorrà l’Andreu Boix. Després de la suggerent ucronia Els ambaixadors, merescudament premiada amb el 46è Premi Josep Pla, Albert Villaró ens torna a situar a una Andorra més convulsa que mai, contaminada per les desavinences entre els veïns del sud. A La bíblia andorrana, el principat pirinenc es converteix en un tauler de joc semblant al de molts països “neutrals” durant la Guerra Freda, com si d’alguna cantonada de l’Avinguda Meritxell ens hagués d’aparèixer en Michael Caine.

La tercera novel·la protagonitzada per l’Andreu Boix és una nova lliçó sobre l'anatomia de la societat andorrana, una immersió en aquest país que té un lloc preferent en l’imaginari popular de molts catalans. Més enllà de la Casa dels Formatges, Caldea i les pistes d’esquí, hi ha una Andorra diferent, que ens passar desapercebuda en les nostres estades. Hi trobem un país petit, però amb centenars d’anys d’història, i que té un paper un la geopolítica d’aquest racó de món. Després de Blau de Prússia i L’escala del dolor, La bíblia andorrana és un nou retaule sobre el passat, present i futur andorrà.

Villaró ens trasllada a una realitat paral·lela que ben bé podria ser realitat a seques. I fins i tot sobra el condicional. L’assassinat d’un banquer és el punt de partida de la novel·la que porta el protagonista a un accidentat viatge a Madrid per desactivar una bomba de rellotgeria que posa en perill la mateixa supervivència del país dels Pirineus. Els problemes personals i els dubtes existencials d’en Boix també tenen el seu espai en La bíblia andorrana. Sinó no seria en Boix. Un còctel, que amanit amb aquesta ironia finíssima que destil·la l’escriptura de Villaró, es converteix en una lectura més que recomanable.