dijous, de febrer 01, 2007

Aregio, l'obrer


Aquesta fotografia de la campanya de CiU a les eleccions municipals l'han publicat diversos mitjans de comunicació i aviat la podrem veure molt sovint. A mi m'agrada. Trobo que crida l'atenció per l'originalitat i es diferencia de la campanya de l'altra candidat a l'alcaldia -hi haurà cinc, sis, set o més alcaldables però de candidats n'hi ha dos-. També ha rebut les primeres crítiques. Hi ha qui diu que dóna un mal exemple pel que fa a la prevenció de riscos laborals. I és veritat. Ni els obrers ni en Joan Aregio porten casc ni mesures de protecció. Anècdota per uns -la fotografia és del 1917-, políticament incorrecte per altres i inadmisible per una minoria.

Joan Aregio es troba davant d'un gran repte: ser l'alcalde de Tarragona després d'un personatge com Nadal -un animal polític de grans dimensions, en el bon sentit de la paraula- i enfront d'una marea socialista que gairebé ho domina tot... Tot? Tot no. Un llogarret poblat d'irreductibles gals resisteix a l'invasor... Ara m'he desviat una mica del tema. El missatge del cartell és que el candidat convergent s'enfronta al risc amb tranquilitat i valentia -puja a una biga a desenes de metres d'alçada- i que és la persona ideal per ser el proper alcalde de Tarragona. La pregunta és si arribarà a la gent, al tarragoní i la tarragonina que viu d'esquena a la política, aquest missatge. O l'únic que aconseguirà és cridar l'atenció i generar comentaris.

Els estrategs electorals de CiU estan venent un Aregio bon gestor, treballador (recordem que fa uns mesos ja es van repartir díptics amb el casc) enfront d'un Ballesteros que se'n va a buscar farigola els diumenges i organitza subhastes benèfiques. Les frases que llegim en el cartell reforcen aquest missatge. És el que busca l'electorat? Tots dos candidats estan apareixent molt riallers en aquesta precampanya i han deixat enrera l'americana i la corbata, sobretot Aregio, que l'hem vist fins i tot vestit de Santa Tecla. Proximitat. Aquesta és la paraula clau. I és que el que encara és alcalde si una cosa té és que sap com trepitjar els barris i que la gent -li agradi o no- el vegi com el seu alcalde. Des de les files socialistes es vol projectar una imatge d'un Aregio distant, incapaç de tractar amb la ciutadania enfront d'un Ballesteros que deixa que la gent se li apropi i els escolta.

Són algunes reflexions, reconec que una mica disperses, en uns dies que la precampanya s'ha accelerat molt.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordi, felicitats pel teu blog.
Molt bona la teva reflexió, conéc a l'Aregio, que és un bon gestor ho sap tothom, treballador no cal dir-ho, conegut, potxer ara comença a ser-ho més. com a persona molt afable en contra del que pugui dir qui no el coneix, crec que té les coses molt clares i serà un bon alcalde.
Roser

Pleis ha dit...

M'ha encantat la referència a l'Astèrix!!!! Per Tutatis!! Jo també en sóc fan.
Ara, no sé si aquest llogaret podrà resistir gaire més temps en el seu aïllament.
Les eleccions seran moooolt emocionants.
La nit electoral serà molt divertida. Ja en tinc ganes. El que em fa mandra és la campanya. Es presenta una de feina pels i les abnegats/es periodistes que ho cobrim!!!
Esperem que el cel no ens caigui sobre el cap!

jordi salvat ha dit...

Ai Pleis,

Ens tenen ben entretinguts els nostres polítics. Hauré de vigilar que no disfressin l'Aregio d'Astèrix i aprofitin l'idea. Hauria de cobrar copyright. T'imagines, Ballesteros de Juli Cèsar. Qui seria Obèlix? I Panoràmix? S'admeten idees

Tondo Rotondo ha dit...

Potser l'amic Malloll podría fer d'Idèfix? Sobre lo del cartell, doncs... rumore.