Partim d'un acudit del genial Napi, allunyem-nos de la política i parlem de coses més serioses: el canvi climàtic. Perquè depèn com evolucioni el nostre planeta, de polítics ja no ens en caldran. Aquestes primeres setmanes de l'any no havíem patit massa fred i no era una catitut inconscient anar amb màniga curta pel carrer. Alguns dies, al migdia, feia un solet més propi de l'abril o el maig que del gener. I eren molts els que parlaven de canvi climàtic. Les imatges repetides pels telenoticies fins a avorrir-nos de les estacions d'esquí sense gairebé neu (almenys natural) hi ajudava molt. Aquests darrers dies, amb l'arribada d'un fred intens -tampoc no és dels que farà història- i amb un cert papanatisme de les televisionns buscant neu i fred, ningú en parla del canvi climàtic.
Hi ha grans debats sobre si hi ha o no canvi climàtic. Trobes radicals defensors de les dues postures. Jo em situo moderadament a favor del sí. Estem en un cicle càlid. Cada dos per tres sentim que s'han batut récords de calor i de poques precipitacions. Casualitat? Si això ho lliguem amb les bestieses que estem fent la humanitat pel que fa a la contaminació, que s'agreujarà amb el desenvolupament industrial dels anomenats països emergents -els hem de privar de fer el que nosaltres hem fet les darreres dècades?- a mi em queden pocs dubtes d'aquest canvi climàtic.
Fins a on arribarà? Es compliran les previsions apocalíptiques i ens quedarem sense platges i amb les poblacions de la costa enfonsades sota les aigües? Serà Catalunya una zona desèrtica d'aquí a unes dècades? Patirem d'aquí a uns anys malalties que ara només afecten les zones tropicals? El que està clar és que molts governants "passen" massa del canvi climàtic i no pensen gaire en els seus néts i besnéts. Pesen molt més els interessos de les grans corporacions i multinacionals.
Una recomanació literària per trasllada-nos a un hipotètic escenari creible i que podríem viure. Així comença la sinòpsi de "L'olor de la plauja" de Jordi de Manuel: "En un futur no gens llunyà milers de persones arriben diàriament a Barcelona fugint de la sequera. A la franja costanera, on s'han instal·lat els campaments per als refugiats, la situació és insostenible. Damià Darder i la seva filla adolescent, Sara, són fugitius de la sequera que intenten sobreviure en una ciutat on l'aigua és el bé més preuat...". Que us sembla? Trobareu més informació a la web personal del seu autor: http://www.webpersonal.net/jordidemanuel/.
9 comentaris:
Aquest per tu que sé que t'agraden:
Ahi va uno de catalanes:
>>>
>>>Van en un vagón de tren una gorda fea, una rubia guapísima, un catalán
>>>y uno de murcia. De repente, el tren se mete en un túnel y se queda el
>>>vagón a oscuras; entonces se oye un guantazo enorme: PLASSS!!!". El
>>>tren atraviesa el túnel y vuelve la luz. Los cuatro pasajeros se quedan
>>>pensando en lo que ha podido ocurrir. La gorda piensa: "seguro que el
>>>de murcia le ha metido mano a la rubia, la rubia se ha mosqueado y le
>>>ha dado un guantazo". La rubia piensa: "seguro que el de murcia ha
>>>intentado meterme mano, se ha equivocado y la gorda le ha metido una
>>>ostia". El catalán, por su parte, piensa: "seguro que el de murcia le
>>>ha metido mano a la rubia, la rubia se ha equivocado y me ha dado una
>>>ostia a mi". Finalmente, el de murcia piensa: "a ver si llega otro
>>>túnel y le meto otra ostia al catalán"
Ja el sabia, però és molt bo. Veig que et vas animant.
L'acudit aquest es tan dolent... podriem canviar la gorda per una de la Pobla, la rosa per una torrenca, el català per un rierenc i el murcià per un altafullenc mateix...
...aix... mai m'han gracia els acudits que parla de persones de diferents llocs.
Uff... Com deia el Gurruchaga: Ellos las prefieren gordas! ;-) O no!
NOIS SOU UNA MICA DELICATS, POSEU VOSALTRES ALGUN DELS BONS! AQUI VA UN ALTRE I NO ÉS UNA AMENAZA...crec que és encara pitjor.
Una viejecita fue un dia al Banco del Comercio Bancomer" llevando un bolso lleno hasta el tope de dinero en efectivo.
Insistia ante la ventanilla, solicitando que queria hablar
unica y exclusivamente con el Presidente del Banco para abrir una cuenta de ahorros,
para lo cual decia comprenda Ud., es mucho dinero".
Despues de mucho discutir, la llevaron ante el
Presidente delBanco, respetando el concepto de que el cliente
tiene siempre la razon.
El Presidente del Banco inquirio, cual es la cantidad que Ud. desea ingresar.
>>> > >>Ella dijo que $165,000.00 US$ y automaticamente vacio su bolso encima de la mesa.
El Presidente, naturalmente, sintio una gran curiosidad por
>>>saber de donde
>>> > >>habria sacado la viejita tanto dinero y le pregunto:
>>> > >>
>>> > >>Señora, me sorprende que lleve tanto dinero encima, por ser
>>>mucha cantidad
>>> > >>y acto seguido le pregunto: como lo ha conseguido?
La viejecita contesto: " es simple, hago apuestas"
Apuestas? pregunto el Presidente,que tipo de
apuestas?
La viejecita contesto: "Bueno, todo tipo de
apuestas; por ejemplo le apuesto a Ud., $25,000.00 US a que
sus pelotas son cuadradas!"
El Presidente solto una carcajada y dijo: "Esa es una apuesta estupida.... Ud., nunca podra ganar una apuesta de ese tipo".
La viejecita lo desafio.
Bueno ya le dije que hago apuestas; esta Ud.,
dispuesto a aceptar mi apuesta?
Por supuesto, respondio el Presidente.
Apuesto 25,000.00 US$ a que mis pelotas no son cuadradas.
La viejecita dijo: "De acuerdo, pero como hay mucho dinero en juego, puedo venir mañana a las
10.00 AM con mi abogado para que nos sirva de testigo?
Por supuesto, respondio el Presidente, teniendo en cuenta que se apostaba dinero.
Aquella noche el Presidente estaba muy nervioso
por la apuesta paso largo tiempo mirandose sus pelotas en el
>>>espejo;
>>> > >>volviendose de un lado para otro, una y otra vez. Se hizo un riguroso examen y quedo absolutamente convencido de que
sus pelotas no eran cuadradas y que ganaria la apuesta.
A la mañana siguiente a las 10:00 en punto, la viejecita aparecio con su Abogado en la Oficina
del Presidente. Hizo las pertinentes presentaciones y repitio
la apuesta
>>> > >>de 25,000.00 US$ a que las pelotas del Presidente son cuadradas.
El Presidente acepto nuevamente la apuesta y la viejecita le pidio que se bajara los pantalones para mostrarlas pelotas.
El Presidente se bajo sus pantalones y la viejita se acerco y miro sus pelotas detenidamente y le pregunto timidamente si
las podia tocar;expresando: tenga Ud., en cuenta que es
mucho dinero y debo cerciorarme.
Bien de acuerdo, dijo el Presidente convencido,
25,000.00 US$ es mucho
dinero y comprendo que quiera estar absolutamente segura".
La viejita se acerco al Presidente y agarrandole empezo a palpar sus bolas; paralelo a lo cual el Presidente se dio cuenta
de que el Abogado estaba golpeandose la cabeza contra la pared.
El Presidente pregunto a la viejita: y ahora que le pasa a su Abogado?
Ella contesto "Nada,solo que he apostado con el
100,000.00 US$ a que hoy a las 10:00 de la mañana
tendria las pelotas del
Presidente de Bancomer en mis manos".
Com t'ha canviat l'humor. Però el canvi climàtic és molt seriós i seguiré reflexionant sobre aquest tema al bloc.
Això si, de tant en tant podríem muntar un espai perquè els que visiteu el bloc pogueu explicar acudits. Que sempre van bé.
Parlant de canvi climàtic, heu participat en l'apagada dels cinc minuts ? Jo si.
El que em pregunto és: que heu fet a les fosques en una era que depenem tant de la energia?
Jo,estava a casa i he aprofitat per berenar (cafetó amb llet i magdalenes) mentre mirava per la finestra i em frustrava per l'escassa participació al meu carrer.
Ho sento, però no he participat en l'apagada. M'ha enganxat en un moment de molta feina i no hem parat. Hem contribuït fent-nos ressò del tema al diari. Però reconec que no crec masa en aquests actes simbòlics. El que cal és un pla amb cara i ulls d'estalvi energètic pq sinó, si no volem construir ni nuclears, ni eòliques ni centrals de gas ni res però gastem i gastem energia, ens quedarem a les fosques.
Darrerament aquest tema esta en boca de tots, i es important que ens concienciem del problema que tenim. El que estem fent al planeta es el mateix que si ens tanquem en el nostre garatge i deixem el motor del nostre vehicle en marxa, el resultat es evident quin és.
Respecte a la apagada general crec que no va tenir gens de èxit, però esta bé que es facin pùbliques aquestes iniciatives si desprès serveixen per fer-ne altres més importants.
Publica un comentari a l'entrada