dimarts, de gener 02, 2007

El virus de la política


Començaré l'any, blogísticament parlant, amb una recomanació literària, per evadir-nos una mica d'aquesta atmòsfera política tan complicada i decebedora després de l'atemptat de Barajas i l'estat terminal del procés de pau, del qual en seguiré parlant en aquest bloc. No ens allunyarem, però, de la política, perquè es tracta d'un llibre de ficció però amb la política com a fil conductor. Es tracta de "El virus de la tristesa", de Jordi Cabré.

Curiosament "El virus de la tristesa" és el número 441 de la col·lecció "A tot vent" de l'Editorial Proa, just un número abans del darrer llibre de què vaig parlar, "Neopàtria", d'Héctor Bofill. Totes dues nevel·les tenen en comú la política-ficció com a teló de fons. De Jordi Cabré vaig llegir l'estiu de 2005 "Rubik a les palpentes", una obra molt diferent però amb un argument que el vaig trobar molt original i trencador: un homosexual que surt de l'armari, és a dir que assumeix que és heterosexual. Res a veure amb el llibre de que vull parlar ara.

"El virus de la tristesa" es mou en dos èpoques diferents; l'actual i el 1951. El llibre comença quan Antoni Capdevila és investit nou president de la Generalitat. Recorda en alguns aspectes, com la ideologia, Pasqual Maragall, però en altres en difereix molt: és divorciat i té com a amant una jove cap de gabinet. Només té un fill, que és una mena de crack de al informàtica que passa olímpicament de la política. El mateix dia de l'investidura mor el pare del nou president i aquest es veu posseït per una tristesa gairebé infinita. No es portaven massa bé i havia mort en una residència. Es perquès es coneixen a mesura que avança la lectura.

Hem de retrocedir fins el 1951 per situar-nos en l'altre escenari de la novel·la, amb Antoni Capdevila pare com a protagonista a dalt d'un transatlàntic anomenat Independence i un pla per posar en dificultats el règim franquista que amb prou feines comença a sortir de l'autarquia i estènyer llaços amb els Estats Units encara presidits per Truman. No explicaré més per no trencar la màgia de la lectura d'aquest llibre, absorbent gràcies a uns canvis de marxa molt ben trobats. Cabré, actual director del confidencial www.elsingulardigital.cat, ens sorprèn amb una novel·la imprescindible per als que, com un servidor, estem tocats pel virus de la política.