L'any 2006 acaba molt mogut informativament. Aquest dissabte 30 de desembre ens aixecàvem amb la notícia de l'execució de l'expresident iraquià Saddam Hussein a la forca. M'ha sorprès la rapidesa del compliment de la pena capital. No sóc partidari de la pena de mort en cap cas. Fins i tot en temps de guerra, perquè recodem que a l'Estat Espanyol es pot aplicar la pena de mort en aquest supòsit. Els dictadors han de morir al llit de la presó. L'eliminació física de Saddam no aportarà res positiu a la greu situació que viu l'Iraq, molt propera a la guerra civil. Tampoc no crec que l'empitjori molt.
El món musulmà té ara un nou màrtir. Tots els páïsos tenen màrtirs. Nosaltres tenim un president de la Generalitat assassinat per un règim assassí com el franquista. Si Lluís Companys no hagués estat mort pel capritx de Franco ben segur no estaria tan ben considerat com ho està ara. Els màrtirs són això: símbols per damunt de la persona.
Però a mesura que avançava el matí ens assabentàvem que hi havia hagut un atemptat de grans dimensions a l'aeroport de Barajas de Madrid. I havia estat anunciat ETA amb diferents trucades. Les imatges de l'aparcament de la terminat T-4 eren de destrucció i caos. I el pitjor de tot: hi havia dos desapareguts. Abans de tot, ens hem de solidaritzar amb els víctimes d'aquest atemptat i condemnar una acte com aquest perquè la violència no és mai acceptable. Les reaccions han estat molt previsibles. Des de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi afirma que el procés de pau no està trencat tot i l'atemptat, mentre Zapatero anunciava que el diàleg se suspèn. El PP veu reforçada la seva posició i reclama la fi inmediata del procés mentre des del govern basc es demana prudència. Insisteixo: previsible.
Feia setmanes que l'escenari d'avui -el retorn de la violència- es convertia en més factible. L'alto el foc es va declarar el març passat i el procés de pau no avançava amb el ritme esperat i esperable. Estava (o està) empantanegat. A Zapatero li ha faltat valentia i agafar el toro per les banyes. La pressió des del PP i tot el seu món mediàtic és molt forta però un polític de talla (no sabem si Zapatero ho és) ha de saber afrontar aquesta situació, un moment històric. No crec que el procés de pau estigui acabat però si en un estat molt greu. ETA ha fet un avís, amb el seu particular i destestable llenguatge. Recordem que no hi ha hagut un anunci previ de trencament de l'alto al foc. La pilota està al terrat del govern espanyol i de Zapatero. Ningú ens havia dit que el procés de pau a Euskadi seria un camí de roses i avui ho hem vist claríssimament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada