Fa uns dies es va saber que Xavier Sabaté tornaria a ser delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona i aquest dimarts vinent prendrà possessió del càrrec, que ja va exercir del gener de 2004 al maig de 2006, en un acte presidit pel vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira. El nomenament del delegat a Tarragona es va endarrerir més del previst i van circular rumors diversos. El nom de Sabaté era el que sonava amb més força i finalment ha estat l'escollit per Montilla. Sembla que des del PSC tarragoní es va "apretar" força perquè ho fos.
Ja hem pogut veure algunes reaccions. Molt positives per part dels seus companys de partit, però també destraleres de l'alcalde Nadal, afirmant que Sabaté "baixa a la Segona Divisió i el posen a la banqueta". També al blog www.busot.ca no deixen en massa bon lloc la tornada de Sabaté a la delegació del Govern. El portaveu del govern de Tarargona, Joan Aregio, ha expressat una opinió compartida per molta gent i és que "no és positiu" que el delegat del Govern en un territori sigui el màxim responsable d'un partit en el territori en qüestió.
He tingut l'ocasió d'entrevistar Xavier Sabaté aquesta setmana i la sensació que donava era d'estar molt il·lusionat amb poder exercir el càrrec de delegat altre cop. Considera el seu pas de mig any per la Conselleria de Governació com un "doctorat", una "experiència impresionat" i que ja no pot aspirar a res mes. I es conforma amb aquest nou paper dins l'equip que és el govern català. Diu que tothom no pot ser davanter (conseller) i també calen defenses. Un raonament oposat al de Joan Miquel Nadal.
I és que tornem a la historia de sempre: l'eterna lluita entre Nadal i Sabaté, separats per una enemistat gairebé malaltissa. Es tracta de polítics molt diferents. Nadal és un "outsider", baró territorial, "enfant terible", jugador que va per lliure, navegant, carisma. Sabaté és aparell de partit, disciplina, treball de formiga, pianista, exconseller. Les batalles dialèctiques entre els dos són contínues i la política tarragonina de les darreres dues dècades no s'entendria sense ells. Són el yin i el yang. Potser Sabaté està tan il·lusionat amb la seva nova etapa a la delegació perquè Nadal té data de caducitat com alcalde. Però el yin o el yan -per uns és una cosa i pels altres, l'altra- no desapareixerà sinó que es transformarà i seguirà existint. El yin i el yang és una dualitat de forces oposades però complementàries.
FOTO: una moment de l'entrevista que li vaig fer a Xavier Sabaté poques hores després de saber que seria conseller de Governació, el maig passat.
2 comentaris:
La veritat és que els dos extrems són igualment insofribles. Sabaté, per suporífer; Nadal, per extravagant. En una sola cosa tenia raó l'alcalde: hi ha una generació que s'hauria de retirar de forma immediata. M'estranya, però, perquè els ciutadans hem tingut l'oportunitat de jubilar-los abans. Potser no ho hem fet perquè les noves fornades no són massa més estimulants.
Efectivament, Nadal es retira com alcalde de Tarragona, però no crec que CiU desaprofiti el capital polític que representa aquest veritable animal polític. Nadal crea molts anticossos i hi ha gent que el pot veure, però també genea moltes simpaties pel seu estil. El mateix li passa a Sabaté, que és ua polític molt diferent de Nadal. I sí, es tracta de polítics que porten molts anys en actiu i les noves fornades de polítics els costa aconseguir un lloc en aquest ecosistema.
Publica un comentari a l'entrada