dimecres, de desembre 20, 2006

Històries telefòniques

Fa uns dies em va sonar el mòbil. A la pantalla hi havia un número d'aquells de quatre dígits que comença amb un parell de quatres. Vaig respondre. Una amable operadora em va oferir canviar-me de targeta a contracte dins la meva companyia de telefonia mòbil. Li vaig dir que no m'interessava, que gasto molt poc amb mòbil, ja que les trucades de feina les faig des de l'oficina (redacció) i a casa tinc fixe. No li ho vaig dir, però el correu electrònic hi ajuda força a aquesta contenció telefònica. Ella, amb una veu dolça però convincent, insistia com si em volgués convèncer que era de "tonto rematat" no acceptar l'oferta.

Em va arribar a oferir un mòbil nou i li vaig respondre que feia mig any que me n'havien regalat un -Sant Jordi va ser generós-.Va acomiadar-se amb un "Muchas gracias" pero la vaig notar enfadada. Havia fallat. Vaig quedar-me pensant que curioses són avui en dia les estratègies de venda: et volen crear una necessitat que no tens i et volen fer sentir com un "ruquet" si no acceptes l'oferta.

L'endemà m'oferien, també per telefon, a canvi de vint i escaig euros l'origen i la història del meu cognom. Que serà d'aquí a uns dies? Endesa? Gas Natural? La història del meu nom? Qui sap... La qüestió és que no t'agafin amb la guàrdia baixa, com sovint passa amb aquestes estafes a centenars de persones, la majoria d'edat avançada, que perpetren alguns desaprensius delinqüents. Més endavant tractarem un altre tema que dóna molt de si: donar-se de baixa d'un servei. Sovint és una epopeia heroica. Si algun lector té experiència en aquest camp, que l'expliqui.

Cap comentari: