Estem en aquesta època tan especial que és el Nadal. És moment de recordar quan érem més petits -no ens queda tan lluny- i que millor que evocar el tió. Res de "cagatió" sinó tió. El de la imatge l'he trobat per la xarxa i m'ha recordat una mica el que cagava a casa dels meus avis materns. Semblava inofensiu i de la seva panxa tapada amb una manta de quadres apareixien bons regals. El de casa dels altres avis era una altra història. Impressionava. Venia de la muntanya -de la vinya on l'anava a buscar mon pare-, l'instal·lavem al celler i l'alimentàvem diariament amb tota mena d'hortalisses. No tenia ni nas ni boca ni ulls. Feia respecte perquè era un tronc gegant per a un nen de tres o quatre anys. Cagava, després d'esmolar bé el bastó, tot d'artilugis de xocolata, botifarretes i altres llaminadures com els mítics peta-ceta. I la darrera cagada era una ceba o una patata. Això volia dir que ja havia acabat de fer-nos regals. Fins que vam desobrir que allò era una enganyifa piadosa i que els reis eren els pares... Ens havíem fet grans.
Després de compartir aquests records de fa més de vint anys -Deu n'hi do com passa el temps!- només em queda que desitjar-vos un Bon Nadal a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada