Aquest dijous vaig anar a la tertúlia de Tarragona Ràdio, on més o menys una vegada al mes m'hi conviden. Tot i parlar més de dos terços del temps del Nàstic i la tempesta viscuda aquesta setmana, també vam tractar del pla d'ordenació urbana municipal (POUM)de Tarragona. Els contertulis eren el periodista Tomàs Carot i dos polítics de colors ben diferents: el portaveu municipal i candidat de CiU a l'alcaldia el maig vinent, Joan Aregio, i el jove regidor socialista Carles Castillo, un dels valors en alça del partit i que hi toca bastant en l'àrida matèria que és l'urbanisme.
Aregio defensa que l'aprovació inicial del pla s'ha de fer aquest mes de febrer, com més ràpid millor, per evitar que possibles canvis legislatius en compliquin la redacció final. Castillo, en canvi, vol que es deixi fins després de les eleccions, posició compartida per la resta de l'oposició. Tots dos tenen la seva part de raó, però hi ha un punt que grinyoa una mica per la part del govern: perquè portem gairebé set anys amb el pla sobre la taula i ara venen les presses?
L'altre punt important és el grau de suport del plenari tarragoní que hauria d'obtenir aquest document vital pel futur de la ciutat. La unanimitat és gairebé impossible, però crec que a més del govern, un o dos grups de l'oposició haurien de pujar al carro del sí. Tenint-los allà davant els vaig preguntar a Aregio i Castillo si hi havia grans desacords entre govern i oposició sobre les línies generals del pla. I em va quedar clar que la filosofia és la mateixa: cosir el teixit urbanístic de la ciutat per fer-la més homogènia i compacta. Per tant, tan complicat és arribar a aquest consens en les línies generals, aprovar-lo inicialment i afrontar la segona part del procés en el proper mandat, quan hi hagi qui hi hagi al govern estarà d'acord en aquests grans eixos? En resum, les dues posicions són defensables i la politització facilíssima. Conclusió: és un mal moment per parlar del pla d'ordenació urbana municipal (POUM).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada