dimecres, de gener 24, 2007

Una cara amable del PP a Tarragona


El secretari de comunicació de l’executiva nacional (o estatal depèn del cristall des d’on ho mirem), Gabriel Elorriaga, ha estat aquest dimecres a Tarragona. Ha aprofitat per visitar Poblet (com podeu veure a la foto, és el del mig) i presidir la junta del PP provincial. També ha avisat que la llista de Martorell i Ortiz no els preocupa gens als populars i que els seus efectes seran nuls electorals, confirmant el que diuen des de fa dies els dirigenta d’aquí. S'ho creuen realment o ho diuen per donar-se ànims? Perquè una cosa és la militància, emprenyada amb Martorell, però l’altra la massa àmplia de votants.

El PP tarragoní va aprofitar per organitzar una trobada d'Elorriaga amb alguns dels periodistes del Camp de Tarragona que seguim la informació política. Aquests dinars són molt profitosos perquè coneixes l’altra cara dels polítics –alguns donen molt de sí- en un ambient d’off the record. Al meu blog no el trencaré. Però si que parlaré de sensacions. Elorriaga és una de les cares amables del PP, un home amb discurs, bagatge cultural i que parla clar. Ens va explicar que havia format part del Partido Reformista, aquell intent a les eleccions del 1986 de crear un partit de centredreta per ocupar l’espai de l'UCD amb la participació de nacionalistes catalans amb Miquel Roca al capdavant. L'operació va fracasar estrepitosament. Elorriaga ara està al PP, una formació molt heterogènia, tot i la imatge que tenim ara de partit de dreta dura pel domini de personatges com Acebes i Zaplana. Allà hi ha conservadors, liberals, democratacristians… Un batibull. A veure si algun dia podem parlar a la curta distància amb un Acebes o un Zaplana. Ho deixo anar i qui algú vol agafar el guant...

Sensacions? Al PP hi ha força optimisme de cara a les eleccions municipals i autonòmiques del maig i també per a les generals. Esperen recuperar algun Ajuntament important i també alguna comunitat autònoma, a més de consolidar les posicions actuals. Per a ells la legislatura està acabada i només resta esperar quan Zapatero convoca eleccions. El final del procés de pau a Euskadi ha deixat descol·locats els socialistes que intenten reaccionar mentre el PP està sòlid en una posició enrocada a favor de la solució policial i de desenterrar el pacte contra les llibertats i els terrorisme. Qui acaba decidint però unes eleccions és la famosa “marisma”, els indecisos i aquí està la batalla. I l'altre tema és l'abstenció, que acostuma a fer més mal a l’esquerra. I sinó recordem el 2000. Un panorama complicat on tot pot passar. Hem d'estar atents als esdeveniments.

7 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Sobre lo de la llista de la Martorell, doncs penso que si no els hi preocupés senzillament ni en farien esment. No creieu?

Joan ha dit...

una cara amable del PP és difícil de trobar. No obstant sempre és bo saber que n'hi ha algun.

Voleu dir que Martorell aconseguirà els 5000 vots necessaris?

Antonio ha dit...

Conec poques cares amables del PP, llevat de l'alcaldessa del meu poble. La veritat és que, com a "opinió pública", Elorriaga no m'ho sembla, però no he tingut mai l'ocasió de conéixer-lo personalment. De fet, pocs polítics he pogut conéixer una mica, perquè normalment en aquests saraus he acabat en la taula reservada a la premsa, allà defenestrats en un racó. Però està clar que, al marge d'ideologies, sempre pot haver-hi persones més accessibles, més 'humanes', menys altives, menys egòlatres.

Sobre això de recuperar autonomies el PP, diuen que Astúries és una de les que podria 'caure'. Jo espere que alguna altra se'ls escape. Mira que a mi 'el d'Atzeneta' no em simpatitza molt, però ho consideraria un mal menor.

Salut, República i COMPROMÍS!

jordi salvat ha dit...

Crec que la baixa de Martorell del PP (amb estripada del carnet inclosa) ha unit molt la militància popular, ha fet un efecte de pinya contra la figura de la regidora. Però una cosa és la militància i l'altra els votants. I és aquí on hi ha el dubte. Dependrà de com sigui la llista i de la campanya. I la caça de vots de la Marto també podria produir-se en l'electorat de CiU.

I els 5.000 vots -4.500 amb una participació baixa- són molts. Però per alguna cosa estan les campanyes i les precampanyes. A més, Martorell és molt coneguda en algune zons de la ciutat. En altres, ésuna desconeguda.

És un debat interessant.

Jordi ha dit...

En poques setmanes Martorell ha de presentar el partit amb el qual participarà a les eleccions. Suposem que aprofitarà l'ocasió per donar a conèixer els primers llocs de la seva llista. La notorietat dels seus companys d'aventura serà un bon termòmetre per mesurar les possibilitats de Martorell. Estem expectants.

el Gran Barrufet ha dit...

cares amables al PP? aixo es un oximorron...com a maxim "cara dures", com els de la foto...el que m'estranya que no ensenyin les fotos de les seves visites al Valle de los Caidos...

jordi salvat ha dit...

El Gran Barrufet em porta molts records d'infantesa, quan els feien a TV3 els dissabtes a la tarda o un àlbum de cromos que tenia per cas que qui sap on és. Fins i tot quan estudiava Periodisme a un professor li dèiem Gargamel. Hi tenia una retirada.

He entrat al teu bloc i el trobo molt interessant perquè parla d'un país que no conec gaire i ens arriba ple de tòpis. Hi aniré entrant i el recomano.

Salut