El Pep Gorgori, excompany de facultat i blocaire, m'ha fet entrar en un meme. Què és això? Doncs una cadena que s'estén per la xarxa de blogs. El repte és explicar cinc coses que segurament no sabeu de mi i passar el repte a cinc blocaires més. Divertit oi?
1. El meu còmic preferit és Tintín i amb onze o dotze anys ja tenia tots els àlbums. Potser per això sóc periodista, tot i que el Tintín no n'exercia massa. L'Àsterix ocuparia el segon lloc, però em sabia greu que els romans sempre perdessin.
2. De petit volia ser astronauta. Potser pels dos àlbums en què Tintín va a la Lluna. La veritat és que no he fet carrera en l'astronàutica.
3. En la campanya de les generals del 1996 vaig anar a dos mítings aprofitant que estudiava a Barcelona: el central del PP al Palau Blaugrana i el central del PSOE al Palau Sant Jordi. Als dos vaig anar ammb un tal Lluís Orriols, que va acabar fent política i no n'he sabut res més. Era de Vic. En el primer no ens vam trobar amb tanta gent que hi havia. El del PSOE, vam seguir el míting des de dlt d'uns altaveus, ajaguts i vam quedar plens de pols. Molt surrealista.
4. El teatre és una de les meves passions frustrades. A quart d'EGB feiem obres que escrivíem nosaltres mateixos, vaig fer un parell d'anys Els Pastorets -una mena d'escolanet d'un gran sacerdot de l'època- i una adaptació Antaviana, amb paper protagonista inclòs, a segon de BUB. Hi han cintes de VHS circulant. Algun dia encara em veure al Youtube.
5. Vaig comprar durant un munt de diumenges l'ABC per un col·leccionable de la història del Barça. Tenia 13 o 14 anys. Les coses que fa un culé.
El repto el llenço a 5 persones ben diferents: Jordi Molinera (http://jmolinera.blogspot.com/), Jordi Suñé (http://lluissunye.blogspot.com/), Núria Masdéu (http://nuriamasdeu.blogspot.com/), Gustau Moreno (http://lamarfanta.blogspot.com/) i Antonio Teruel (http://deformacionprofesional.blogspot.com/).
10 comentaris:
Gràcies per oferir-me el repte d'escriure aquestes cinc coses, la veritat és que no m'ho esperava. Les escriuré, encara que demà, que me les he de pensar i ara és molt tard...! Però ja que estem de confessions, m'ho has posat 'a huevo' per contar-te'n una:
Quan érem companys de pis (i d'habitació) a la Merda-Vila Universitària de la UAB, una nit que tu no estaves vaig deixar entrar un dels tants gats que hi havia per allí i l'animalet es va tirar com tres hores dormint a sobre del teu llit. Parauleta del Nen Jesús que no hi va fer porcada ni marcatge territorial algun, eh!
Ja veus, quina forma tinc d'estrenar-me en els comentaris del teu blog! (que si escric "bloc" em sembla que estic parlant de política autonòmica valenciana) A veure si m'hi vaig prodigant més, tot i que parlant de política de Tarragona o Torredembarra m'ho poses prou difícil, perquè no en tinc ni idea... Xarra també de les coses intrascendents de la vida, home!
Salutacions des d'Alacant i a ser feliç!
Davant d'aquesta revelació només puc dir una cosa: miauuuu
Al teu llit no recordo que hi dormís cap animal. Ni tan sols cap dels veïns del costat.
Espero les teves revelacions. Aquí hay tomate i la Dolce vita també.
Et felicito pel bloc. Em fa venir més ganes de tenir-ne un propi. Les confessions són impagables. Ara tots et coneixem una mica millor. ;)
Mercè,
Quan obris el blog, que hauria de ser un propòsit de cap d'any, el primer que hauries de fer és una pentaconfessió d'aquest tipus.
Ànim
Ja he publicat al meu blog les meues cinc 'confessions' particulars, tot i que, per no variar, m'estenc prou més que tu en les explicacions. Així és que ja saps, si vols traure un especial sobre bitàcores electròniques al 'Més Tarragona', "deformacionprofesional.blogspot.com"... I si el que vols és oferir-me feina, estic obert a qualsevol proposta ;-)
Per cert, gràcies per aclarir-me que cap dels nostres estimats veïns del curs 1998-99 va dormir mai al meu llit... Aquells sí que eren animals, i no el gatet que vaig ficar jo al pis... Els exemplars més granats i florits de la Terra Ferma!
Salut, República i Glòria des del sud del País Valencià... i nord d'Alacant, que tot és relatiu.
Feina feta no fa destorb!
Apa, deures fets!
^^
Hola novament. Estic escanejant més fotos i acabe de veure unes d'un viatge que van fer al 1999 el meu germà i la meua cunyada a Barcelona. Un d'ells (no sé exactament qui) va dormir al teu llit. Com el gat, però tota la nit, vaja. A mi em va tocar anar-me'n a ca els veïns. Eren els més animals de Lleida, però bona gent.
Salvat, què faaaaaaaaaaaaaaassssssssssssss?????????????!!! Com m'agrada que t'hagis atrevit a parlar d'alguna altra cosa que no sigui política al teu blog!!! Molt bé, molt bé. Tot ha estat començar, però ara hauries de seguir escrivint xorradetes, no? Va, que és un repte com per mi ho seria obrir un blog i escriure les parrafades politiquils que t'empesques. Vaya tela! No, ja té mèrit, ja, però m'agrada més llegir això dels talls d'aigua de casa teva i de la feina, per exemple. T'ho vaig dir, que fa uns quants dies a mi també me la van tallar per obres al carrer? Per cert, quines són les conseqüències que dius que et comporta no tenir aigua? Més ús del desodorant, potser? Jejeje
Ale, nen, ja tens el meu comentari. Salut!
Ai Ivet, com t'agrada el morbo. És molt emprenyador no tenir aigua. És d'aquelles coses que no te n'adones fins que no t'hi trobes. Has de buscar alternatives de forma enginyosa. Per exemple anar a casa els pares a dutxar-te. Recordar vells temps. O aprofitar la visita al gimnàs. Uns quants renecs i la rajada contra el sistema no te l'estalvies.
I per quan el boltablog? Estic ansiós
Publica un comentari a l'entrada