Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dimecres, de febrer 14, 2007
Eto'o, Oleguer i el Dia de Sant Valentí
Els dimarts i 13 poden ser bons, ni fu ni fa i dolents. Serà que els del Barça som molt superticiosos perquè el dimarts 13 de febrer de 2007 passarà a la història com un dia bastant negre en la història culé. El davanter camerunès Eto'o, que un santet ja sabíem que no era, va treure la seva pitjor cara i va crticar durament el seu entrenador, Frank Rijkaard, i un company d'equip seu, Ronaldinho. Al tècnic holandès li va dir "mala persona" -casi res!!!!- i del crack brasiler en va crticar que no entrena. Va aprofitar per lligar-ho amb la guerra Laporta-Rossell.
Diumenge guanyàvem la Copa del rei de bàsquet després de molts mesos de sequera a la segona secció blaugrana i la mateixa hora Eto'o es negava a jugar quan Rijkaard li ho va ordenar. Les raons encara no estan clares i el camerunès ha llençat pilotes fora i ha "rajat" de mala manera, mentre Laporta se situa massa a prop del crack africà. Que hem de fer ara? Avui serà un dia de reunions i de declaracions, filtracions i altres històries. Des de Madrid hi suquen pa en aqeusta absurda crisi culé. Si Eto'o marxa el Barça es debilita i si es queda l'autoritat del tècnic holandès queda en entredit. Costarà trobar el terme mig. I encara serà més difícil que tot torni a ser igual que abans de les declaracions explosives de l'africà.
Curiosament quan Eto'o es va negar a entrar jo va haver de fer Oleguer, un jugador que dóna a conèixer les seves idees a través d'escrits a la premsa però que com a futbolista és un gran professional. D'Eto'o no en sabem si es de dretes i esquerres. Sabem que és molt solidari i molt cristià. Sabrà que la ira i l'enveja són pecats mortals. Potser buscarà el perdó. La situació creada és molt complicada. Esperem que Sant Valentí -no hi crec massa perquè sóc nés de Sant Jordi, el verdader patró dels enamorats catalans- instal·li l'amor en l'entorn blaugrana durant el dia d'avui i les aigües tornin a correr tranquiles. Que som líders, estem a vuitens de la Champions i guanyant a la Romareda ens plantem a semis de la Copa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
És molt curiós tot plegat.
Si jo tinc problemes a la feina, no sortiré ni al teletext. En canvi el rebombori creat... a nivell mundial per unes declaracions infantils d'aquest genial jugador... són primera notícia. De poc no tallen la programació televisiva per oferir la gran notícia.
Atureu el món, que ja baixooooooo !!!
;-)))
Els futbolistes són uns referents socials en aquest moment. El futbol ocupa molts (jo diria masses) minuts als informatius i en aquests país el Barça és molt important. I a Tarragona estem veient un procés semblant amb el Nàstic.
Podem estar d'acord o no, però aquesta és la realitat.
però en el cas d'Etoó, qui s'estranya de res? Ja sabem quina classe d'individu és: apassionat, protagonista, maleducat,... però un extraordinari marcador de gols. I això ho eclipsa tot, perquè el futbol és l'esport rei, i ell és el que ha fet més gols en els darrers dos anys.
Encara que tots sabéssim que el camerunès qualsevol dia pot sortir amb un ciri trencat (recordo els casos del "Madrid cabrón", o el de la final de la supercopa que no va sortir a celebrar el títol amb els companys), ningú s'esperava que pugués dir coses com aquestes contra Ronaldinho o Rijkaard. Encara que sigui veritat el que diu, tots sabem que per mantenir la bona harmonia amb els companys de feina, i amb el jefe, recordem-ho, no sempre es pot dir que el penses de l'altre ja que si no tot s'esguerra, a vegades s'ha de ser una mica hipòcrita (no massa), tots ho som a les nostres feines.
Per això em sembla perfecte la pantomima d'ahir amb l'abraçada fictícia, és el millor per tots fins a final de temporada.
Albert Solé
Primer de tot una reverència a un dels mites de la premsa esportiva catalana, Albert Solé.
Estic d'acord amb el que dius. Però anem més enllà. La crisi s'ha tancat en fals i deixa algú molt tocat: Frank Rijkaard. La seva autoritat com a entrenador queda en entredit. Alguns deien que aquesta seria la seva última temporada al Barça. I ara queda més clar que l'aigua. A veure qui posem ara que ho faci tan bé com ell.
Es convertirà el Bará en una nau galàctica a la deriva com el Madrid? Eto'o i Ronaldinho enfrontats? I Laporta no ´sé si està actuant bé...
Posa-hi una mica de llum, crack
En tot cas al Samuel Etto, tot lo que te de bó, ho perd amb el seu ego, que el fa perdre tot les virtuds que te, generositat, solidari,... pero jo crec que s´esta posant al aparador per sortir al mercat futbolistic, i a veure les ofertes de altres equips i poder millorar el seu contracte, comparant-se amb els altres cracs del barça.
Com sempre l´entrenador, un crack.
En Frank Rijkaard continuarà la temporada vinent al Barça. Això si que és bona notícia. Per a mi és un dels millors entrenadors que han passat pel Barça. Dóna equilibri i costa portar un vestidor com el blaugrana ab crios malcriats com Eto'o i molts altres.
Només per la Champions de l'any passat i aquella alegria i immensa i l'orgull de ser del Barça ja ha de continuar. Força Frank! I això que avui el Barça ha perdut.
Publica un comentari a l'entrada