Començarem aquest manual de política per entregues amb un tema de rabiosa actualitat com és la paritat a les llistes de les eleccions municipals. Dic rabiosa pels atacs d'angoixa i ràbia en algun cas extrem dels caps de llista i membres de comissions electorals per confeccionar unes llistes que compleixin els requisits de paritat de sexes. Hi ha formacions que ho tenen regulat per llei i han de situar com sigui dues dones -gairebé mai homes- en els primers cinc llocs i després anar alternant home-dona. Quanta neurona cremada i quants nooos. Si costa que la gent es posi en política a les dones encara els és més difícil. I és que la societat està muntada com està muntada i els canvis són molts lents. I la política està terriblement desprestigiada.
En privat molts caps de llista "rajen" de mala manera d'aquesta paritat imposada "des de dalt" però en públic no ho poden dir. Una mostra més de la hipocresia que regna en la nostra societat i que ho veiem en altres aspectes de la vida. Però tornem al tema del qual parlem. Moltes de les polítiques et reconeixen que aquest sistema paritari no és positiu perquè no valora la seva vàlua per anar en un lloc avançat de les llistes sinó el fet de ser dones. En resum, gairebé ningú hi està d'acord, però s'ha d'acceptar. Els partits que no ho tenen regulat per llei busquen dones per anar a endavant a les candidatures per estètica.
A Torredembarra no hi va haver una regidora fins el 1999, la popular Ana Marín. El 2003 amb la pujada de 13 a 17 regidors a repartir va pujar fins a quatre les regidores. Dues dels vuit caps de llista eren dones. Veurem com va el 2007. Hi ha alguns partits que busquen desesperadament candidates. A Tarragona sembla que tindrem una alcaldable, la independent Maria Mercè Martorell. Només Dolors Comas, el flagrgell de Nadal, per ICV, ho havia estat abans. Les regidores tarragonines continuen tenint poc pes. Veurem si les eleccions del 27-M signifiquen un canvi. Valls és la gran excepció, dues dones -la convergent Dolors Batalla (en la foto) i la socialsta Núria Segú- es disputen l'alcaldia amb el republicà Pallàs com a àrbitre. Al Vendrell, una altra dona, Helena Arribas (PSC) buscarà revalidar l'alcaldia. A Reus, la primera tinent d'alcalde i cap de llista d'ERC, és una dona. La política, encara que menys, continua sent cosa d'homes i en la vida municipal tarragonina s'accentua aquesta tendència. I la culpa no és tota del gènere masculí.
9 comentaris:
A Esquerra d'Altafulla ara estem acabant de montar la llista... i sincerament, tan me fa homes que dones. Per a mi a les llistes hi han d'anar les persones que valen i s'esforcen, sense diferenciar entre sexes des d'un bon principi. Crec que és lo menys sexista, masclista, feminista o com li vulgueu dir.
Potser no és políticament correcte, però no m'agrada diferenciar entre homes i dones en una cosa com la política, que crec que no fa falta. Només s'ha de diferenciar per les idees i els projectes en política.
Estoy de acuerdo con Jordi y así lo ha manifestado en algún que otro blog, en todos los aspectos de la vida los mejores van delante, no importa sexo, religión, fisico, etc.
Llevado al extremo, imagina por un momento, y lo digo sin animo de ofender a nadie, que una candidatura de 17 candidatos, tuviera que contener:
Hombres de raza blanca
Hombres de raza negra
Hombres de raza arabe
Mujeres de raza blanca
Mujeres de raza negra
Homosexuales (de ambas tendencias)
Hombres con taras fisicas
Mujeres con taras fisicas
Y así una lista interminable.
Si en cualquier población hay una, dos, tres, etc., mujeres validas, pues que encabecen las listas y punto.
La proposta de Genesis és la multiparitat. Igual algun dia hi arribem amb tant de "políticament correcte". No donguem idees que encara patirem....
A Cunit també s'enfrotaran dues dones. L'alcaldessa (PSC) Dolors Carreras i la cap de CIU Montserrat Carreras.
Jordi, no es posible en un futuro de la Torre que dos, tres o cuatro cabezas de lista sean mujeres.
De acuerdo que la sociedad no da las mismas facilidades a las mujeres que a los hombres a la hora de realizar una actividad como la politica, pero hay que reconocer que si algunos hombres pueden dedicarse a la politica es por detras tienen a una mujer que les lleva la casa, cria sus hijos y posiblemente trabaja fuera del hogar.
Para llegar a la posibilidad de varias mujeres encabezando listas, es importante que se coja experiencia y para ello, es importante que salgan varias elegidas, vamos eso es lo que yo creo.
Genesis, jo de política només hi estic implicat a nivell juvenil, doncs sóc militant de les JERC.
La gent de 20 anys, siguin nois o noies (lo d'homes i dones potser que ho deixi un cop passat els 30...), no té fills i ningu li porta la casa perque encara no ens em pogut emancipar (que aquest és un altre problema a tocar un altre dia).
Perquè dic aixó? Perquè l'expereriencia (poca) em diu que els homes s'animem més que les dones a posar-se en el món de la política. Pel que sigui. I t'ho dic jo, que els que ens impliquem en una franja d'edat, per sort o per desgracia, no em de preocupar-nos de criatures o hipoteques.
A mi tan me fa que tot siguin homes o dones, el que voldria es que fosin persones competents, que valguin.
Ara que m'hi fixo... potser el teu darrer comentari es dirigia al Jordi Salvat, tot i així, aqui deixo la meva opinió.
xD
Se cap de llista no és per paritat sinó per mèrits i saber-te moure bé en la selva que són els partits polítics. El 2003 ja vam tenir dos de vuit cap de llistes a Torredembarra. Aquest 2007 es reduirà pssiblementa a una, però hi haurà alguna dona de segona d'alguna caandidatura. El 2011 ja veurem com anirà però no descartis alguns dona més cap de llista.
Coincideixo amb tu Genesis que les dones els costa més entrar en política per com està muntada la societat actual, ja que les dones majoritariament continuen portant el pes de les tasques de la casa i la cura dels fills. La majoria d'homes ajuden però no comparteixen les tasques que seria l'estadi ideal. I la política continua estant molt masculinitzada amb honroses excepcions com Cunit, Valls i ja en sortiran més.
Tema de la paritat... POrtar la paritat als extrems de 50/50 és una tonteria, perquè llavors has de convèncer (o obligar) a dones o homes que no volen anar a cap llista a ficar-s'hi. Per mi primer has de preguntar qui vol anar a una llista, siguin quin sigui el sexe, i després, fer discriminació positiva i posar a les dones més amunt, perquè són els llocs que surten, i així sí que afavorirem que hi hagi més dones en política, però perquè vulguin elles i perquè valguin políticament. Fer una llista posant un home-dona-home-dona... és absurd, és riure's de les pròpies dones.
Vaja, és la meva opinió
Albert Solé
Jordi, me dirijia a Jordi Salvat, pero da igual, entiendo y comparto muchas de las opiniones que se vierten en este blog, y me alegra que en ningún momento se insulte o desprecie a nadie.
Simplemente debatir, con opiniones e ideas, que no necesariamente deben ser compartidas.
Lo de la paridad, no es viable.
Publica un comentari a l'entrada