dijous, de juny 07, 2007

La decepció ZP


Recordo quan Ramon Barnils, un dels millors periodistes que ha tingut aquest país en les darreres dècades, afirmava que no hi havia cap diferència entre el PSOE i el PP en referència a Catalunya. Ho deia en les tertúlies de "Postres de Músic", programa dirigit per Josep Maria Solé i Sabaté a Catalunya Ràdio, que escoltava a finals dels 90. Cada vegada estic més d'acord amb en Barnils. Aquesta segona etapa de goveren socialista a l'Estat Espanyol així ens ho demostra.

Aquesta setmana el PSOE ha arribat a final de trajecte. La legislatura s'ha acabat. Va començar de forma inesperada, quan gairebé tothom pensava que Rajoy succeïria Aznar, i la il·lusió i les esperances es van desfermar. La majoria absoluta aznariana havia estat tan terrible per al nostre país que Zapatero i el socialisme renascut de les cendres del GAL, la corrupció i el desgast d'estar al govern, semblava gairebé una mena de nirvana. Catalunya aspirava a un Estatut que ens situés molt més enllà d'una simple autonomia, Euskadi entrava en un procés que havia de desembocar en la treva definitiva, s'avançava amb passes gegantines en polítiques socials, com la possibilitat dels homosexuals de casar-se... I tot havia començat amb la retirada de les tropes espanyoles a l'Iraq. Un polític que complia les promeses!!!

Tot era molt bonic, però tres anys després la decepció, almenys per a mi, és absoluta. Tenim un Estatut retallat i que tal com va dir Maragall no calia tanta "moguda" pel que hem aconseguit. Des de Madrid han jubilat el president Maragall i han promocionat Montilla, un polític que encara genera molts dubtes. Des de l'administració socialista han fet tot el possible per impedir que les seleccions catalanes puguin competir amb normalitat.

Si girem la vista cap a Euskadi, la decepció continua. És veritat que ETA cada cop té més d'organització mafiosa que de moviment d'alliberament del País Basc, que són imprevisibles perquè no es guien pel marc democràtic sinó per la força de les armes, però aquests dies tinc una sensació de "deja vu". Hem tornat al 1999. Jo també creia que ara anàvem cap a un verdader procés de pau i ens trobem amb què els escoltes tornen a tenir feina i a molts els cal tornar a mirar sota el cotxe abans d'engegar-lo. Però ha estat valent Zapatero en aquest procés? S'han fet verdaders gestos per avançar? S'han apropat presos a Euskadi? S'ha muntat una taula de negociació? Ha pogut l'esquerra abertzale presentar-se a les eleccions?

Ha pesat més la por a una desfeta electoral, la pressió exercida per un PP cavernari. A Zapatero li ha mancat talla d'estadista, de veure més enllà dels quatre anys. Ara no pot avançar les eleccions perquè seria gairebé el seu suicidi polític, però gairebé ningú discuteix que la legislatura està acabada. També li ha faltat valor per afrontar la reforma de la Constitució i donar un sentit al Senat, que tots paguem i serveix de ben poc. Un panorama decepcionant.

10 comentaris:

El fantasma del castillo ha dit...

Querido Jordi, que bien esta este ultimo escrito que haces.De acuerdo totalmente, simplemente puntualizar una cosa, mencionas al PP y al PSOE, yo añadiria que el mal que le hace los populares catalanes, es igual de grande del que le hace el PSC, a nuestra tierra, no hay diferencia ninguna.
besitos

Cèsar Llamborda ha dit...

Gran programa el "Postres de músic" de l'època Barnils, així "El lloro, l'oro i el ico i el senyor de Puerto Ricu".

Jordi ha dit...

Amic Salvat, força d'acord amb l'article però hi ha una cosa que em grinyola.

Crec entreveure una certa admiració pel programa "Postres de músic" de l'amic Solé i Sabaté. Considero que era un mal programa de ràdio, una simple tertúlia de sectaris ofensius. Com la COPE, però des de l'altre bàndol.

Carregar-se'l va ser una de les millors decisions que va prendre la nova direcció de Catalunya Ràdio.

El fantasma del castillo ha dit...

Cargarse cualquier medio de comunicación, es un acto represivo, recuerda querido Jordi, que para algo existen los juzgados.
besitos

Jordi ha dit...

Amic Fantasma,
Crec que no he dit pas en cap moment que el programa fos delictiu o que el seu presentador hagi comès alguna il·legalitat.

Vull aclarir que considero "Postres de músic" un mal programa de ràdio perquè la selecció de convidats era tendenciosa, perquè l'espai no tenia ritme, perquè el presentador opinava més que no pas moderava...

Reitero, a més, que molts dels seus continguts poden resultar tan ofensius com els que s'escolten de vegades des de la COPE. És allò que els pols oposats s'atreuen...

Anònim ha dit...

Crec que Zapatero perdrà les properes eleccions precisament per com ha actuat amb ETA.Cal reconèixer que a nivell comunicatiu ho ha fet molt malament. El PP li tirarà en cara les divagacions del darrer any. Preguntes que ha fet el PSOE per la pau. I ETA, que ha fet a banda de matar a dues persones el mes de desembre?

jsalvat ha dit...

Sobre el Lloro el mico i el senyor de Puertu Ricu jo no ho recordi (era massa petit) però me n'han parlat molt bé. I Postres de Músic no trobo que fos tan sectari. És més, la franja de Catalunya Ràdio de 15 a 16 ha continuat tenint programes per l'estil, amb Rita Marzoa i Xavier Graset.

I crec que el Postres era milllor. I tan sectari no era. Tenia com a marc de referència els Països Catalans, cosa molt respectable tot i que a alguns els fa molta mania. A valència, les Illes, la Franja o la Catalunya Nord també hi ha catalanistes i que tenen un marc de referència més ampli.

I insisteixo: que gran era Barnils. El dia que va morir el recordo. Treballava a Reus i anava a dinar amb un amic que ara està al País.

Tondo Rotondo ha dit...

Zapatero ha dinamitat l'anomenat procés de pau basc, tensant la corda fins que ETA l'ha trencat. La prohibició de les llistes municipals abertzales no és casual: Batasuna era la primera força en nombre de regidors a tot Euskal Herria i la segona a l'ajuntament de Pamplona.

Això però els passarà factura doncs la societat te ganes de pau i tard o aviat s'haurà d'obrir una negociació novament.

I al principat no ens queixem doncs ZP ha dinamitat l'Estatutet i ha tallat el cap de l'ala més catalanista del PSC, per això el PSE ha fet tant de cas a ZP amb lo del procés de pau: per mantenir despatxos, sous i càrrecs. No sigui que els passi com a Maragall.

Anònim ha dit...

Sobre el "Postres de Músic", jo no el vaig sentir gaire, però sí que puc dir que el seu presentador, en Solé i Sabaté, m'ha decaigut molt. Reconec que deu ser un bon històriador, però com a opinador em fa por. Si podeu, llegiu els articles que escriu a la contraportada de El 9 un cop a la setmana, són d'un culerisme i antiespanyolisme que fa basarda, i això que jo sóc culé a mort!

Sobre ZP. Jo sóc dels que va caure a la trampa del seu encateri inicial, encara no el vaig votar. Realment pensava que seria un polític diferent, i que havíem d'aprofitar que va guanyar com va guanyar ja que si no no crec que un paio tan pàmfil (com semblava llavors) hagués guanyat les eleccions. Però han passat 3 anys i veus que tots són iguals. PP i PSOE envers a Catalunya pensen igual; uns et donen pel cul amb un somriure i els altres et donen pel cul amb mala llet, però el resultat és el mateix. El pitjor dels sociates és que no són clars, no els veus a venir. El PP és com és, però no enganya, va de cara, són malparits i anticatalans, i no se n'amaguen.

NOmés hi ha una solució, i tots la sabem. No la penso escriure que si no em passarà igual que a l'Eric i el seu exèrcit del Fenix....

ALbert Solé

Anònim ha dit...

Al meu parer el problema no és Zapatero, són els barons del PSOE, els quals han dut a terme la mateixa oposició que el PP en temes com l'Estatut o el procés de pau (on no estic gens d'acord en considerar que qui va tensar la corda és ZP, sinó aquells que malgrat tot seguien utilitzant les armes) dintre del partit. Potser creia que guanyant les eleccions els secors manxecs i extremenys, especialment, acabarien abalant la seva tasca, però no ha estat així, potser si guanya les properes eleccions el seu paper no podrà ser tan qüestionat.