dimecres, de juliol 04, 2007

Ciutadans, un partit com tots


Aquests dies estic al·lucinant molt amb tot el que està envoltant les reaccions posteriors al primer congrés de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que ja va ser prou kafkià. El congrés va suspendre els informes de gestió i econòmic del president de la formació, Albert Rivera, però en canvi va escombrar en l'elecció de la nova executiva, col·locant els candidats del seu sector. El sector crític ha denunciat irregularitats en el recompte de vots en l'elecció dels nous dirigents i alguns fins i tot es volen donar o ja s'han donat de baixa. De pas, es complica l'expansió de Ciutadans arreu de l'Estat a través de la plataforma Basta ya.

Tampoc no ho veuen massa clar els intel·lectuals impulsors del partit. Aquells que quan va arribar l'hora de trencar els ous i fer la truita van decidir quedar-se a l'ombra i no entrar en la direcció. Arcadi Espada remuga amb la reeelecció de Rivera i Ivan Tubau, aquell personatge totalment menyspreable, que va ser suspès com a professor de la UAB er faltar greument al respecte a una alumna, crida que "Ciutadans ha muerto!". A Boadella ni se'l sent. Deu estar creant sentat a la tassa del water. Un veritable guirigall. Ciutadans està a l'alçada d'ERC o CiU pel que fa als merders interns. I això que no són nacionalistes (catalans).

Ciutadans va viure el seu moment àlgid en unes eleccions al Parlament amb una participació històricament baixa que els va permetre treure tres diputats. En menys de mig any han aconseguit aquests diputats barallar-se entre ells i en la segona cita electoral que abordaven, els comicis locals, han fracassat estrepitosament. Han tret alguns regidors, però no estan en cap Ajuntament capital de demarcació o gran ciutat. El missatge barreja d'anticatalanisme i renovadors d'una política podrida no funciona en el món local. Les mentides flagrants, com que el català està marginat a Catalunya, tenen uns límits.

Veurem quin és el futur de Ciutadans. Al Parlament ben poca cosa estan fent. Després de l'anècdota inicial no se'ls ha vist massa. Albert Rivera és un líder controvertit. Va amagar el seu passat a las Noves Generacions del PP i ara vira cap a la socialdemocràcia. Alguns només recorden el seu cosa, gràcies al cartell electoral en què apareixia despullat, enlloc del seu discurs polític. I tot això abans d'arribar als 30 anys. Té futur aquest jove polític? Té futur el projecte polític de Ciutadans?

6 comentaris:

Joan Miquel ha dit...

Jordi,

Tot i tenir una part de la raó, crec que l'anàlisi de base que fas pateix d'algunes inconsistències.

En primer lloc, s'ha de destacar que el partit està generat per un grup d'intel·lectuals i conformat en les seves bases per gent inconformista. Aquesta combinació fa que sigui ben difícil establir mecanismes de consens, doncs a C's cadascú és el seu propi ideòleg i de vegades ha mancat esperit d'equip. Això, que jo sàpiga, no és el que passa a la resta de partits. A C's no hi ha gaires càrrecs per repartir i per tant el gregarisme no s'hi ha instal·lat encara. I t'asseguro que la corrent dominant al partit és la dels independents.

De fet, les votacions del Congrés mostren grans variacions, algunes les va guanyar el grup de Rivera i d'altres les va perdre estrepitosament. Ara bé, en una votació amb LLISTES OBERTES va guanyar 20 dels 21 llocs del Comité Executiu. L'error en el recompte es deu a la dificultat d'un recompte amb 21 votacions independents i a algun geni de l'Excel. De fet s'ha tornat a recomptar i només hi ha hagut una variació en els 21 elegits.

Pel que fa al NO NACIONALISME o al POSTNACIONALISME, és un concepte que necessitarà de bastants anys per ser entès, i reconec que en part a C's tampoc s'ha entès del tot bé. Només et vull aclarir que enlloc es diu que el castellà estigui marginat a Catalunya, sinó que està marginat a les institucions públiques catalanes. Si això és bo o és dolent és un altre debat força costós.

Finalment, el teu comentari sobre el fracàs estrepitós de les municipals i la manca d'un discurs local, ja saps que en penso. El teu diari no va donar pas gaires facilitats per generar aquest missatge local que reposa en algun calaix del teu despatx. I si hem de parlar del discurs local de la resta de partits, crec que es pot resumir amb la frase "Mallol is still alive".

En qualsevol cas, et desitjo molta sort en la teva nova etapa a l'AQUÍ.

jordi salvat ha dit...

Joan Miquel,

Ciutadans és un partit estrany en el panorama polític català. A molts els va agafar a cotrapeu que obtinguessiu tres diputats al Parlament. Hi ha certs factors que us diferencien de la resta de partits catalans, però els problemes interns que patiu us apropen, potser perquè heu tingut una dimensió mediàtica.

A les eleccions de Tarragona hi havia 14 candidatures. La majoria de mitjans de comunicació vam situar una primera línia amb els cinc partits amb representació i darrera Ciutadans, la Martorell i també una mica més enrera l'ADMC i Nosaltres Som. Crec que per una banda és injust i per l'altra no tant perquè no sabíem a quants tarragonins representaveu. Les eleccions al Parlament? Eren una guia. Potser sí. A Més Tarragona vam publicar articles d'opinió de Ciutadans, alguna carta i notícia amb foto d'un parell d'actes. A més d'una entrevista al cap de llista. Algun article va quedar al calaix. Ho reconeixo. Però l'espai és el que és i hi van haver unes prioritats.

El discurs de Ciutadans no sé si té un recorregut llarg. El PSC i el PP -d'on treieu els vots- ja han reaccionat i tenen mecanismes molt potents per evitar les fugues de vots. Aquest discurs de som diferents a tot el que hi ha, no volem passió en la política sinó racionalitat i no governarem sinó tenim majoria absoluta crec que no funciona a llarg termini.

Sobre el català: Intenta viure un dia de la teva vida només en català? Serà molt complicat. Només en castellà? Hi ha mota gent que ho fa.

Gràcies per visitar el bloc i deixar un comenatari

Anònim ha dit...

La frase que encapçala el teu post va ser justament la que se'm va ocórrer quan vaig saber que 5 dels 12-13 regidors que C's ha tret eren del mateix poble de l'Urgell, si no m'erro, i rebotats per problemes en la confecció de la llista del PP. Vaja que C's no es va estar de donar cobertura a oportunistes ... com tota la resta de partits polítics.

Joan Miquel ha dit...

Jordi,

Jo entenc que la professió de director de diari durant una campanya electoral deu ser bastant fotuda i entenc que heu de distribuir l'espai a partir d'unes pressions que exerceixen gent amb bastant més poder que C's. L'únic que vull remarcar és que si després dius que no hi ha missatge local de C's, doncs sembla una "profecía autocumplida", no? Una cosa és que el missatge no arribi i l'altra que no hi sigui.

Finalment, i encara que no t'ho creguis, C's no és un partit contra el català, si així ho fos jo estaria anant contra mi mateix i allò de "l'autoodi" encara no m'ha arribat.

En qualsevol cas, t'encoratjo a seguir escrivint sobre C's, encara que no hi simpatitzis.

Salut.

Waipu Joan ha dit...

unpartit com tots no és, és un partit pitjor.

Anònim ha dit...

Que un partido como C's provoca desconcierto es algo obvio vistas las reacciones de los analistas. La sociedad está cansada de los modelos que nos vienen aburrienddo y la presencia de nuevas propuestas era algo cantado que "debía" lllegar tarde o temprano. El discurso post-nacionalista es el debate próximo y algunos valientes ((algunos entre el PSC, otros en C's) lo están empezando a plantear. La valentía del nacionalismo más radical será hacer autocrítica respecto de los resultados/consecuencias de sus aportaciones en una ciudadanía que no acaba de asumir las consignas nacionalistas porque suponen un enfoque agresivo y divisorio de la sociedad que "en realidad" (le pese a quien le pese) es plural, bilingüe (al menos) y culturalmente españolizada y europeizada (por no decir yanquizada, que sería excesivo). Buscar una sociedad iferente de la resal y sustituirla por la quee "debería ser" es una vieja aspiración de los fascismos de cualquier color, ¿no?