dimarts, de setembre 25, 2007

Adéu Josep Lluís


Aquest dilluns ha estat un dia estrany. Al migdia he rebut una trucada d'una companya de feina que ha acabat d'enrarir el dia. M'avisava que el "Navarro" s'havia mort. "De què? Mo estava malalt", li deia. "Un atac de cor", em responia. És d'aquelles notícies que et costa fer-te a la idea però que l'has d'assumir per explicar-la a la gent. El primer que em venia al cap és la feinada que estava fent el Josep Lluís Navarro amb el Pla General d'Urbanisme, rebent gent, fent d'home bo del govern. Era el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, l'encarregat de coordinar l'àrea d'Urbanisme.

"Quants anys tenia?", pensava. Al voltant dels seixanta. Com si en tingués trenta. Ni ell ni ningú podia pensar que li havia arribat l'hora just cent dies després d'haver iniciat una nova etapa a la seva vida: la de regidor. I havia agafat el toro per les banyes. Urbanisme! Quin marrón! I continuava treballant al Port de Tarragona, com a cap de Projecció Exterior. I seguia sent un nastiquero impenitent. I anant amb bicicleta, cosa que no sabia i me n'assabentava quan ha havia mort. La tarracosfera començava a bullir i la classe política i la ciutadania en general expressaven una commoció sincera. Les imatges de la capella ardent, amb centenars de persones a la plaça de la Font, ho deixaven clar.

Quan algú mor l'omplim de tòpics. Ho haig de fer jo? Amb el Navarro -així li deiem els del meu gremi- hi havia parlat una colla de vegades, sobretot per la seva tasca al Port. Sempre m'havia agafat el telefon i ajudat en el que li demanava. Fa uns mesos em va explicar el projecte per ampliar el Museu del Port amb un espai dedicat a la Química i un altre al Ferrocarril. M'ho detallava amb il·lusió. Més recentment havíem parlat d'al·legacions al POUM. Doncs sí, era afable, una persona molt correcta, un bon fitxatge per la classe política local. Ara ja no podrem tornar a parlar. Ens ha quedat un cafè pendent.

Aprofito per expressar el meu profund condol al familiars i amics del Josep Lluís. Descansi en pau.

11 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

ens ha sap greu aqui a Reus la seva perdua, va estar al devant fent-se càrrec de les alegacions del POUM i amb molta mà dreta.

salutacions i el nostre condol

octavi ha dit...

Kè dir d'en Josep Lluís? Era una bellíssima persona, amable, atenta, comprensible, humil, treballador...Descansi en pau.

una tarragonina ha dit...

Suposo que lo que diré avui no caurà massa bé, vagi per davant l’aclariment de la meva pena envers una persona bona, una bona persona, que ens ha deixat.
Tot això ho dit, per que penso que quizàs se està fent “massa” espectacle, i aleshores un comparatiu greuge envers altres persones que han sigut, han estat a l’ajuntament, ho trobo desmesurat(vagi la pena per endavant) que s’hagi posat “una capella ardent” en l’ajuntament, 2 dies de dol, supressió de l’actes finals de les festes, etc. per un regidor que només portava 100 dies (i no és menyspreu), com ho he mencionat abans el comparatiu seria greuge envers per exemple, el Sr. Manel del Amo, que va esser a l’ajuntament 20 anys, el Sr. Pere Gisbert,... i d’altres que ja no hi son, suposo que la seva mort haurà de haver estat tant important com la del Sr. Navarro, per a la seva família, com per els qui les vam escollir.
Tots quan naixem, ja sabem que porten data de caducitat, uns estem més temps i d’altres de menys, però va així, i ningú quan mor és més important que l’altre, de fet, qui més ho sentirà, no dubteu, serà la família, per als restants, amics, coneguts, i companys de partit,...el temps tot ho esborra, i el carinyo és porta al cor; El senyor Navarro, no era el Papa, ni el President de l’Estat, ni el President de la Generalitat, ni l’alcalde d’aquesta ciutat.
Ho sento, per les meves paraules, però per mi, ha mort una persona bona, una bona persona, i la seva família i als seus amics, és la que el plorarà i trobarà a mancar, tot el demès està fora de lloc.

El Capità Tarragona ha dit...

Molts ànims per a tota la família, amics i companys del Josep Lluís.

Bego ha dit...

Hola tarragonina, totes les valoracions són respecteables, però volia dir-te que tots els regidors morts a Tarragona han estat una gran pèrdua. Coneixia molt Manel del Amo, i et puc dir que ho vaig sentir moltissim. Que no es posses capilla ardent amb ell o el sr. Gisper o el sr. Pujol, per dir un altre de socialista, no vol dir que els costums no es puguin variar.
Ser regidor, ni que sigui per un dia, ja és un gran servei a la ciutat i les aproximadament 3.000 persones que han passat per l'ajuntament en cinc hores, repartides en aquests dos dies, demostren que la decisió de la família d'acceptar l'oferiment fet pel consistori,per tots els grups del consistori perquè oferir poder instal.lar la capella ardent a la sala de plens es va aprobar en junta de portaveus, va ser encertada.

Una tarragonina ha dit...

Senyora Bego,
"Ser regidor, ni que sigui per un dia, ja és un gran servei a la ciutat", això ho diu vostè en serio?
Dona, que jo sàpiga vostè està fent aquest servei a la ciutat amb una bona renumeració econòmica, res de proïsme ni d'altruisme, hi ha molta gent anònima, sense cap renumeracio econòmica, sense fastos de cap tipus, que treballan per Tarragona.
Vostè haurà de fer i complir bé, la seva tasca i els tarragonins/nes ja veurem si vostè fa un bon servei a la ciutat ó per el contrari se ho fa a vostè mateixa.
Fer una correcció en el cas del Pere Gibert(no pas Gisbert, ni vostè, ni jo, ho hem escrit correcte; El senyor Pujol?...qui era aquest senyor?...no li recordo pas.

Anònim ha dit...

A la señora tarragonina:

El señor Pujol fue concejal del Ayuntamiento en la legislatura 1979-83. Pertenecía al grupo socilista al igual que el señor López Proubasta. El señor Caamaño lo fue por el PSUC. Todos fallecidos.

Eduard ha dit...

He renovat el blog!

Sigueu Herois!http://gransherois.blogspot.com/

Anònim ha dit...

Eduard,

Aprofitar un post de condol pel Navarro per fer propaganda del teu bloc-xorrada és fastigós.

Ja sabem que el teu bloc existeix, però no el visitarem, no veus que hi han moltes coses a fer més interessants que el teu suposat sentit de l'humor?

Eduard d'Herois ha dit...

Si, no vaig encertar gaire posant el comentari d'autobombo en un post d'aquest estil, però resto inquiet per un tema, amic anònim: si no visites el meu blog com és que el defineixes de "bloc-xorrada" d'una forma tant agressiva...

En tot cas -i l'altre dia no ho vaig dir- els meus respectes per J.L. Navarro i la seva família.

Una Tarragonina ha dit...

Senyora Bego,
Com a continuació de la seva resposta al meu comentari.........
Els “grans” serveis a la ciutat, a la nostra estimada Tarragona, és poden fer i és fan des de l’ajuntament, des d’una fusteria, des d’una fabrica, o des d’un hospital.
Del que tots, n’estem absolutament orgullosos, és d’esser Tarragonins i Tarragonines, de naixement o d’adopció, d’expressar la nostra satisfacció i de emprar el nostre esforç i treball per una ciutat a la que estimem de tot cor.
El fet d’esser Alcalde, regidor, lampista, oficinista, prostituta, llevadora,etc. Correspon a una anècdota, que sovint te a veure amb l’interès, sobre tot per part d’alguns politics i politiques, d’aconseguir uns dinerons de forma fàcil i de cara a la galeria.
Com a reflexió final, et diria que com a persona d’esquerres, la mort ens iguala a tots, de igual manera que tots i totes ens netegem l’anus desprès de defecar, i que es tracta possiblement d’un dels actes més íntims que s’han de respectar.