Controlant en Montilla

Aquest dimecres he estat de visita al Parlament de Catalunya. Ja hi havia estat un cop anteriorment però amb l'hemicicle buit. Aquest cop no he pogut seure en cap escó ni a la butaca del Benach i m'he quedat en una de les cadires reservades al públic assistent a la sessió de control al president de la Generalitat. Hi he anat acompanyat de l'Emili Llauradó, gerent del Consell Comarcal de l'Alt Camp, i convidat per la diputada vallenca Dolors Batalla. Se'ns ha afegit l'Amu (ho escric bé?), un noi saharaui parella lingüística del diputat de CiU Carles Sala.

Ha estat una sessió força moguda, segons m'han comentat asidus d'aquestes sessions quinzenals. Hi ha hagut massatges però també moments de tensió, quan ha preguntat a Montilla el popular Daniel Sirera i sobretot el cap de l'oposició, Artur Mas. Qui s'ha emportat més flaixos ha estat el president de Ciutadans, Albert Rivera, enfrontat amb els seus dos companys de grup, també barallats entre ells però aliats contra el seu cap de files. Ara si que queda clar que Ciutadans és un partit com cal! M'ha fet la impressió que Montilla no tenia el seu millor dia. No estava massa inspirat i tampoc de no massa bon humor. Ha respòs amb molta desconsideració Artur Mas, gairebé menyspreant-lo. Hi ha hagut moments de tensió amb crits i aplaudiments desde les bancades dels dos grans grups de la cambra catalana.

Però l'episodi més tens del dia ha estat quan el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, responia una pregunta de la diputada convergent Marta Alòs sobre la instal·lació de tres centrals tèrmiques en territori aragonès però a escasos quilòmetres de Cataluya. Dos persones del públic que estaven darrer meu (en podeu veure una a la foto) s'han aixecat d'una revolada i ha cridat "mentider" i llençant octavetes -n'he pogut agafar una- mentre un parell d'uixers, amb celeritat, els dessallotjaven. Podeu trobar més informació sobre aquest conflicte en aquest blog o a e-noticies.

D'aquesta visita a la cambra catalana em queda el retrobament amb amics i amigues com el Joan Maria, la Berta, el Miquel, l'Helena... i Andreu, que m'ha passat aquesa foto. També em quedo amb la sensació d'estar a tocar dels diputats i diputades que normalment veus a la televisió. El Parlament és molt petit en comparació a la sensació que dóna vist per la pantalla televisiva. Serà un signe del poc poder (espero que no sigui així) que té en realitat? Ara ja entrem en un altre post... però hem de pensar en el pes real de les institucions catalanes i més després d'algunes coses que he vist i sentit avui i sobretot després del "Debate del Estado de la Nación".