Dos anys del Saló dels Penjats

El 8 de maig de 2007 va aparèixer un nou blog en la incipent tarracosfera. Amb un post que portava per títol ‘Ballesteros cobra més que Aregio’ debutava El Saló dels Penjats i començava una aventura que va durar amb prou feines un any. L’ascens va ser molt ràpid, arribant fàcilment a una mitjana de 400 visites diàries i puntes de 800. Del Saló dels Penjats se’n va parlar molt en els ambients periodístics i polítics tarragonins. Tenia la gràcia de ser un blog anònim i amb autors coneguts al mateix temps, amb un grup d’una trentena de periodistes que signaven (o no signaven, depèn com es miri) cada un dels posts que apareixien.

Ara no descobriré res si us dic que vaig ser un dels membres més actius del Saló dels Penjats. Tampoc inventaré la sopa d’all si us parlo de pressions molt fortes, de nervis, trucades i “tocs d’atenció”. El Saló era un espai de llibertat que va incomodar a molta gent i més en un moment preelectoral com aquell. Els comentaris van ser sempre molt més polèmics que els posts. Es va abocar molta bilis a través dels comentaris i possiblement no vam saber regular aquesta mala llet, que era fòrania al col·lectiu impulsors, sempre molt anàrquic. La moderació dels comentaris va ser un dels grans debats tan dins del col·lectiu d’autors del Saló com des de fora. Recordo una interessantísima jornada al Col·legi de Periodistes, però no vam arribar a unes conclusions clares. No hi hem arribat tampoc ara. És l’etern debat.

La decadència del Saló va ser molt ràpida, amb un descens agut de posts (també de la qualitat, perquè negar-ho), visites i comentaris. Alguns dels autors vam plegar perquè vam passar al sector dels gabinets de comunicació, una norma no escrita que impedia seguir formant del col·lectiu. El Saló dels Penjats va ampliar el seu radi d’acció amb la incorporació de periodistes reusencs, amb l’anomenada Galeria dels Monstrus. Però aquesta “ampliació” no va fer resorgir un blog que es va anar apagant. Si entreu al blog, trobareu aquest darrer post, com si el temps s’hagués aturat.

El Saló va durar un any i quatre dies. Però quins dotze mesos!!! Suposo que com més temps passi més idealitzarem aquella aventura. Pot sorgir un altre Saló dels Penjats? Potser en aquest segon aniversari de la seva aparició és un bon moment. L’herència d’aquest blog ja històric va ser l’aparició de nous blogs i que va fer aficionar a moltes tarragonines i tarragonins a navegar en aquesta tarracosfera que continua evolucionant amb propostes molt interessants. Però jo continuo trobant a faltar el Saló.