diumenge, de maig 03, 2009

El 2-6, entre la història i la justícia

El que hem vist aquest dissabte al Santiago Bernabeu ha estat molt gran. Com diu el tòpic que no deixa de ser veritat, fins que no hagin passat uns dies no prendrem consciència de veritat de la dimensió històrica d'aquest partit. Ens hem de remuntar al 0-5 del 1974 -35 anys!!!- per trobar una golejada tan gran dels blaugrana a Chamartín. Hem disfrutat molt aquestes darreres hores, amb celebracions al carrer incloses. No hem celebrat encara el títol de lliga -hem d'esperar que les matemàtiques facin el fet- sinó que hem celebrat que s'ha fet justícia. Una proposta basada en la vulgaritat futbolística i l'èpica de l'anomenat 'Espíritu de Juanito' ha estat derrotada sense miraments per un futbol-total que es recolza en el talent i la humilitat.

La maquinària mediàtica blanca havia creat durant mesos una història fictícia, d'una remuntada èpica, que ha estat desenmascarada en el moment just i de la forma més radical i dolorosa. Es veien a un punt i ara n'estan a set quan només resten dotze punts en joc. Però és que a nivell futbolístic el Real Madrid està a una divisió diferent que el Barça. El que aquest cap de setmana estem celebrant els barcelonistes és que s'ha fet justícia en un món del futbol en què no sempre és així. Recordem que la Holanda dels anys 70, la mítica 'Taronja mecànica' no va guanyar cap títol.

Ena queda encara molt camí per recórrer en aquest mes de maig frenètic. Cal rematar la lliga, superar la muralla defensiva del Chelsea i jugar una final de la Copa del Rei contra un rival que hi posarà el coll. I si triomfem a Stamford Bridge encara ens restarà la final de la Lliga de Campions a Roma. Passi el que passi, siguin un, dos o tres els títols blaugranes, aquesta temporada haurà estat històrica, amb molts partits per recordar gràcies a una aposta sincera d'un tècnic novell per a un futbol d'equip i d'atac. Molts ens hem reconciliat amb el Barça i el futbol gràcies a Pep Guardiola, una gran plantilla i també a en Joan Laporta.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La inauguración del campo de futbol de Torredembarra no tenía ni a un jugador.

Ni un alevín ni a nadie de los que jugaran. Amigos i convergentes, grandes nombres y grandes ausencias.

Fue la fiesta de unos pocos no del futbol torrense. Por cara de UNICEF, no hubo quejas, que suerte tienen algunos!!

Eso si, el Barça inconmensurable.

Enric Grangel Llop ha dit...

Ja puc morir tranquil