Hores històriques blaugranes

Dimecres el Barça juga la final de la Lliga de Campions, el partit decisiu que li pot donar la seva tercera Copa d'Europa. El conjunt blaugrana mereix guanyar aquest títol perquè aquesta temporada ha practicat un futbol de somni però la grandesa de les finals és aquesta: no sabem que passarà i pot guanyar qualsevol dels dos equips. El Barça ja ha guanyat dos títols -la Lliga i la Copa del rei- i la temporada 2008-2009 és històrica passi el que passi a Roma. El que ens juguem aquest dimecres és un triplet que convertiria aquesta en la millor campanya del club català.

El Manchester United és un dels millors equips d'Europa. Potser el segon millor. Un rival temible: és l'actual campió de la competició. La victòria blaugrana encara serà més brillant davant de l'equip anglès. L'eufòria està desfermada entre l'afició culé, però és una eufòria molt diferent que la d'altres temporades que ha acabat amb derrotes dolorosíssimes -Sevilla 1986 i Atenes 1994-. La culerada estem disfrutant del moment, orgullosos del joc del nostre equip però amb un respecte cap al rival.

L'argument més important per defensar la canddatura blaugrana al màxim títol europeu és la quadratura del cercle d'aquesta temporada, en què ha estat el millor equip europeu pel que fa al joc deplegar. El gran argument és la intel·ligència d'un entrenador jove però savi, Pep Guardiola, i d'uns jugadors excepcionals. Aquest dimecres podem confiar en la màgia de Messi, la capacitat golejadora d'Eto'o, l'exquisitesa d'Iniesta, l'elegància d'Henry, el xut de Xavi o el sentiment de Puyol... I també a la inspiració de Valdés -recordem la final de París de fa tres anys-.

Sobretot gaudim del moment (ecara queden unes quantes hores), sentim-nos orgullosos de ser del Barça i si guanyem a Roma... ufff serà molt gran.