L'independentisme s'atomitza (quan cal just el contrari)

La història d’Esquerra Republicana de Catalunya sembla que sigui cíclica, una mena de Dragon Khan amb ascensos i descensos, desercions, escissions, expedients, estripades de carnet… Aquestes darreres setmanes ERC torna a viure una nova època convulsa. Mentre Puigcercós i Carod-Rovira han pactat la pau, alguns militants s’estan donant de baixa seguint l’exemple de Joan Carretero i Jaume Renyer. La crida de Carretero a una candidatura unitària de l’independentisme català ha estat interpretada perla direcció d’Esquerra com alta traïció amb obertura d’expedient inclosa. Davant d’aquest panorama Carretero ha tirat pel dret i s’ha donat de baixa.

Un altre personatge important de l’independentisme català, Jaume Renyer, també ha deixat Esquerra. El president del partit al Camp de Tarragona, Albert Pereira, ha plegat del càrrec i està reflexionant sobre la seva continuïtat a la formació. Està clar que alguna cosa està passant en el partit fundat per Macià el 1931. Cinc anys al govern català estan passant factura a Esquerra i és que el pacte amb el PSC de Montilla desgasta unes bases molt més radicals que els seus líders.

Crec que estem en l’inici d’un procés. Al gest de Carretero s’hi afegeix l’aparició de plataformes sobiranistes, l’aflorament d’independentistes a Convergència i fins i tot Unió i les CUP continuen pensant-se si es presenten a les properes eleccions al Parlament. L’independentisme s’atomitza quan el que hauríem de fer és anar cap a una candidatura unitària, allunyada lluny del pur resultadisme electoral, mirant les generacions futures, com fan els estadistes. En els propers mesos coneixerem la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i la gestió de la humiliació serà complicada. Abans sembla que arribarà l’acord de finançament i tot indica que serà molt difícil de vendre a les bases d’Esquerra. Carod ha defensat que ERC s’ha de mantenir al govern per mantenir la seva cedibilitat mentre que Puigercós s’ha mostrat partidari d’abandonar l’executiu Montilla si l’acord del finançament és insuficient.

Personalment la proposta de Carretero no em sembla malament, però cada cop hi veig més dosis d’un messianisme que no m’agrada. Davant una situació excepcional com la que es pot produir amb un acord de finançament insuficient per a Catalunya i una sentència del Constitucional que retalli de forma humiliant un Estatut aprovat pel 80% del Parlament català caldrà una resposta contundent del catalanisme polític que haurà d’assumir que no hi ha més solució que la independència davant un Estat que ni ens entén ni ens vol entendre i a més ens maltracta. I serà aquest un moment en què els partits polítics han de sumar enlloc de restar i una candidatura unitària amb la independència de Catalunya com a principal punt seria una resposta adequada. Després ja veurem si governen dretes, esquerres; liberals o socialistes; conservadors o progressistes. Però primer cal un país normal.