Ningú no ho ha vist és el llibre d'una jove escriptora sueca Mari Jungstend que mig per casualitat em va caure a les mans. L'he llegit amb el regust encara dels dos primers volums de la trilogia Millenium i abans d'afrontar el darrer lliurament d'Stieg Larsson. El llibre de Jungstend m'ha agradat força. L'he trobat una novel·la negra molt cinematogràfica i que crea una atmòsfera molt atraient a l'illa sueca de Gotland, amb uns personatges molt ben definits. Manté un ritme narratiu que t'enganxa fins el final de les 300 pàgines. Us la recomano.
Des de l'any passat hem estat molts els que hem descobert la novel·la policiaca nòrdica que alguns ja han tingut la sort d'assaborir de de fa anys. La trilogia de Larsson ha estat un èxit de vendes i de crítica de forma merescuda. M'hi vaig resistir força, fins i tot arribant a fer-ne una mica de bandera, però he acabat donant la raó als qui m'ho havien recomanat. A partir d'aquí estic estirant la corda i estic descobrint grans autors i bones novel·les. Tinc pendent llegir alguna cosa de Mankell i alguna altra història que ja us aniré explicant. I, és clar, disfrutar de La reina en el palau dels corrents d'aire. Deu n'hi do quin títol però!
1 comentari:
Jo tot just he començat amb Mankell i no pinta gens malament, la veritat, tot i que potser no arribi al nivell addictiu de Larsson
Publica un comentari a l'entrada