Ja tenim caps de llista pel 2011

Joan Aregio ha confirmat el que tothom s’imaginava, que repetirà com a cap de llista de CiU en les properes eleccions municipals de Tarragona. Fa unes setmanes Iniciativa culminava el procés de primàries i escollia Arga Sentís com a candidata a l’alcadia. Només un cataclisme impediria a Josep Fèlix Ballesteros optar a la reelecció com alcalde de Tarragona i tot apunta també que PP i ERC repetiran també alcaldable en les persones d’Alejandro Fernández i Sergi de los Ríos respectivament.

Els grans partits ja tenen tots cap de cartell per a la propera cita electoral a la capital tarragonina, uns comicis que representaran la superació total del nadalisme i la consolidació d’una fornada de líders polítics que han arribat a grans responsabilitats en les seus partits en el segle XXI. Ballesteros buscarà una majoria absoluta que va fregar el 2007 i que només Nadal va aconseguir el 1991. Els socialistes premeran l’accelerador en aquest darrer tram de mandat intentant “vendre” la seva obra de govern mentre els seus adversaris els acusaran de no haver complert les expectatives. El PSC pot entrar a fons o no en aquesta guerra, però el gran trumfo electoral socialista és Ballesteros.

La gran clau aritmètica d’una hipotètica majoria absoluta socialista és el retorn o no d’Iniciativa al ple municipal després de la debacle dels darrers comicis de la mà d’una gran desconeguda per gran part de la ciutadania, Arga Sentís, que ja ocupar el segon lloc de la candidatura ecosocialista el 2007. Si els ecosocialistes tornen al ple Tarragona ningú dubta que pactaran amb el PSC si junts poden governar. No tenen un pacte alternatiu. Un altre factor important d’aquests comicis seran els resultats d’Esquerra Republicana, que dependran sobretot de l’estat anímic del seu electorat després de les eleccions al Parlament, però sobretot de la percepció del paper exercit durant aquest mandat en el govern bipartit amb el PSC, una aposta arriscada ja que dos regidors republicans enmig de tretze de socialistes corren el perill de quedar assimilats i no ser visibles per a la ciutadania tapats per la majoria aplastant dels seus socis. Aquesta és tasca dels estrategs electorals republicans.

CiU va tardar mesos a superar la desfeta electoral que els va fer caure fins els vuit regidors però gradualment van deixar de llepar-se les ferides i s’han posat les piles. Amb l’horitzó del 2011 i Joan Aregio confirmat com a cap de llista han posat en marxa la maquinària electoral per recuperar l’alcaldia tarragonina i capitalitzar una hipotètica decepció davant les grans esperances de canvi dipositades en Ballesteros. Descartada la majoria absoluta i la suma amb ERC –a Tarragona aquests números no surten mai- el PP sembla l’aliat natural de CiU. Els populars compten amb una base de vot molt fidel a Tarragona que els garanteix els quatre regidors actuals i la possibilitat de recuperar un cinquè.

Si fem anar la calculadora veurem que si CiU recupera el novè regidor, un nou govern conservador és possible. L’alternativa és la sociovergència, que ja va manar a Tarragona del 1995 al 1999, i no és del tot descartable un segon capítol amb papers intercanviats i més depenent de que passi a la Generalitat. I encara resta un pacte que ha sumat ja en altres ajuntaments i fins i tot en alguna comunitat autònoma.

Ens trobem en un compte enrera de divuit mesos cap a unes eleccions municipals més incertes dels que molts volen fer veure. El 2007 només els més optimistes apostaven per l’escombrada de Ballesteros gràcies a l’efecte “Carro guanyador” i ni els més pessimistes pronosticaven els pobres resultats de CiU o la desaparició del ple municipal d’Iniciativa. Els equilibris electorals a l’ajuntament tarragoní són fràgils i els partits hauran de jugar molt bé les seves cartes i no cometre cap error per acomplir els seus objectius. Algunes d’aquestes cartes, la dels seus caps de llista, ja estan sobre la taula.

Publicat al diari digital Tottarragona