Tarragona vint segles enrera

Després d'na incursió en la novel·la negra nòrdica, he tornat al nostre país, però retrocedint dos mil anys. Després d’empassar-me la saga Millenium i un parell més de novel·les –Ningú no ho ha vist i l’islandesa La dona de verd- m’he endinsat en la Tàrraco romana de la mà de Xulio Ricardo Trigo que fa uns mesos vaig descobrir amb Els secrets de la reina. Cal dir que l’autor gallec instal·lat a Tarragona ha gaudit d’una bona promoció de la seva nova novel·la, El somni de Tàrraco. I en aquests temps que corren la promoció és una pota bàsica per l'èxit d’un llibre.

Sóc un bon aficionat a la novel·la històrica, sobretot les situades a l’Edat Mitjana. En els darrers anys se n’han escrit moltes ambientades en el nostre país, quan érem un estat sobirà i amb un potencial creixent a la Mediterrània. Però si tirem enrera, cap al tombant d’era, ens trobem amb una Tarragona que es converteix en la segona ciutat més important de l’Imperi Romà amb la residència durant dos anys de l’eperador Octavi August. És en aquest moment en què es situa l'obra de Trigo.

He disfrutat força amb El somni de Tàrraco, submergint-me en una trama ben teixida i que la podríem situar tranquil·lament en l’època actual. Trigo ens demostra que tan no ha canviat la humanitat en dos mil anys. Ja hi havia corrupció i problemes d'integració entre diferents pobles que convivien junts. La novel·la ens permet conèixer una mica més una època molt important per a la ciutat de Tarragona, just quan començava a créixer i convertir-se en el que ens ha deixat en forma de restes monumentals. Una lectura recomanable pels que els agrada la novel·la històrica i una manera de conèixer més del nostre passat. I, si ho voleu, de fer tarragonisme, ara que s’ha altre cop s'ha posat tant de moda.

Xulio Ricardo Trigo també disposa d'un blog propi: El violinista celest.